Negres Tempestes

La Federació Local de Barcelona de la CNT-AIT celebra el 90è aniversari del Congrés de Sants. Negres Tempestes col·labora organitzant una ruta guiada pels llocs històrics per al moviment obrer al barri de Sants.

 

Quan: Dissabte, 28 de juny, a les 11:00 hores

On: Pl. Joan Peiró

 

Cartell

 

Més informació

Negres Tempestes presentarà el proper dissabte 31 de maig a les 19’30 el “Segón Recull de Contes Anti-autoritaris” a la Biblioteca del Vapor Vell. El llibre és fruit de la convocatoria del Segón Certamen de Contes que va fer el col·lectiu el darrer any per difondre l’us del català i els valors llibertaris.

Al llibre es donen cita mons diversos, plens de reflexions sobre les petites revoltes de la quotidianeitat, del somni i de la utopia, amb un total de vint i un contes, sis més que al primer volum de l’iniciativa.

Tot i tractarse d’un recull de contes d’autors diversos (amb plantejaments i formes de redacció variades) el lector podrà trobar certs nexes que el fan quelcom més que una amalgama de relats.

A travès de les planes del recull, als contes i a les subgerents imatges que il•lustren el llibre el lector podrà seguir la vena rebel que va aflorint, de vegades més subtilment, de vegades amb més força, però en general amb alts graus de sarcasme e ironia.

Títol: 2n Recull de contes antiautoritaris
Autor: Diversos autors
Any de publicació: 2008
Producció editorial: Negres Tempestes
Pàgines: 106
 

Mons diversos, plens de reflexions sobre les petites revoltes de la quotidianitat, del somni i de la utopia es donen cita al Segon recull de contes antiautoritaris, editat pel Col·lectiu Negres Tempestes.

El llibre, que és fruit del certamen de contes antiautoritaris convocat pel mateix col·lectiu amb la finalitat de difondre els valors llibertaris i promoure l’ús del català, recull un total de 21 contes, sis més que en el primer volum de la iniciativa.

Tot i tractar-se d’un recull de contes d’autors diversos (amb plantejaments i formes de redacció variades) el lector podrà trobar certs nexes que el fan quelcom més que una amalgama de relats.

A través de les planes del recull, en els contes i en les suggerents imatges que il·lustren el llibre, el lector podrà segur la vena rebel que va aflorant, de vegades més subtilment, de vegades amb més força, però en general amb alts graus de sarcasme i ironia. 

 

Punts de distribució: 

 

Podeu adquirir el llibre al mòdic preu de 4€ als punts de distribució que anirem actualitzant:

La Ciutat Invisible (c/ Riego 35, Sants)

Terra d’Escudella (c/Premià 20, Sants)

Casal Independentista de Sants “Jaume Compte” (c/ Premià 31 Sants)

Espai Obert (c/ Violant d’Hongria 71, Sants)

Kasal Okupat del Prat “Alta Tensió” (Pl. 19 de Juliol de 1936 – Dr. Soler i Torrents 36-38, El Prat de Llobregat)

Kamilosetas Muskària (Apartat de correus 32 d’Agramunt (l’Urgell), CP: 25310)

Llibreria “Els Trobadors” (L’Escala)

Acció Cultural – Llibreria llibertària (C/ Maria Victòria, 10, Sants)

 

 

Títol: Anarquisme i Catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la Guerra Civil
Autor: Jordi Sabater
Any de publicació: 2006
Editorial: Edicions 62 . Col·lecció: Llibres a l’abast
Pàgines: 237

 

Durant els nombrosos debats i presentacions del llibre “Anarquisme i Alliberament Nacional”  hem pogut constatar la repetició d’una sèrie de tòpics pel que fa a la posició del Moviment llibertari respecte a l’alliberament de pobles i cultures de l’Estat espanyol, que ja s’escoltaven als anys 30 del segle passat.
En aquest llibre, Jordi Sabater fa un repàs de les posicions adoptades per la CNT-FAI durant la Guerra Civil. Malgrat els esforços de diferents militants per catalanitzar les organitzacions, aquestes posicions van passar des del fervorós catalanisme al centralisme pur i dur, però sempre en funció de les necessitats estratègiques de les organitzacions a nivell estatal.
També fa un repàs de la premsa llibertària, centrat especialment en el Catalunya (òrgan vespertí en català de la CNT). Com el propi autor reconeix, l’anàlisi de la premsa llibertària està centrat en Barcelona encara que esmenta alguns exemples de publicacions de diferents comarques o poblacions però normalment amb més sensibilitat lingüística.
Malgrat que el llibre està centrat en un període molt concret de la Història moderna del Moviment Llibertari a Catalunya, la seva lectura és força interessant per entendre les diferents opinions que es poden escoltar a ateneus i centres socials pel que fa a l’alliberament nacional des de punts de vista llibertaris.

Ens estan privant de veure’l on el podies veure habitualment, en qualsevol manifestació, acte, caminant pel carrer, de festa o petant la xerrada animadament amb la gent que trobava pel carrer amb el seu somriure habitual.

De nou la repressió ataca, el sistema ha tornat a utilitzar les seves maquiavèl·liques armes. Ha estat mitjançant un procés en el que s’ha acusat i condemnat sense proves. On el que els importava no era el delicte si no el reu. Es vol privar de llibertat a algú durant dos anys i set mesos perquè diuen que ha comés un fet tan greu i perillós com és el de despenjar una bandera d’un balcó. Aquesta condemna l’han perpetrat aquells que diuen que parlen en nom de no se sap quina democràcia i de no se sap quina justícia. Han estat aquells que diuen que són d’un partit obrer amb l’ajuda dels que diuen que són d’esquerres de debò.

Un cop més ens priven de llibertat a totes, perquè quan ens toquen a un, ens toquen a totes.

Llibertat Franki! http://llibertatfranki.org

Tots i totes:
Dissabte 10 de maig a les 18h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Col·lectiu Negres Tempestes
http://www.negrestempestes.org

El passat 18 d’abril varem rebre la desestimació d’un recurs al Suprem que ratifica la condemna a en Franki de Terrassa pel cas de la “bandera espanyola”.

L’entrada a presó, es va produir el 28 d’abril (a la Model) i va ser traslladat posteriorment a la presó de Brians 2

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa ha llençat, juntament amb altres col•lectius d’arreu del país, la primera i important mobilització:

Recordem que la sentència condemna en Franki a 2 anys i 7 mesos de presó en ajuntar dos delictes d’atemptat a l’autoritat i ultratge a la bandera espanyola. Tot plegat, conseqüència d’un judici polític en el qual, lluny de qüestionar la provocació de l’Ajuntament de Terrassa per colocar la bandera espanyola per festes majors o lluny de jutjar les agressions que cometeren els agents municipals, el que es va processar va ser una mobilització festiva en contra de la bandera ocupant i que tingué, finalment, en el company Franki, l’objecte selectiu de la repressió. Cal recordar també que el nom del Franki se’l passaren escrit en un paperet els agents municipals que sabien que ell no havia estat en aquella batussa? El judici es va acabar i la sentència és ferma. Ara cal mobilitzar-se i prendre consciència del cost de la repressió i del cost de la llibertat.

Si ens toquen a un, ens toquen a totes!

LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA!

Rescat 

Degenera’t i participa al bloc raret, no cal tindre carnet!

 Algunes folclòriques de l’àmbit autònom i antiautoritari de les comarques del sud del País Valencià hem decidit, de manera informal, eixir a la manifestació que s’ha convocat el 26 d’abril. Som poques però diverses: alacantines, falleres, llauraores, mores i cristianes, diversitat d’identitats mutants que volen recuperar experiències antiautoriàries a diades independentistes de col·lectius dels anys 90 com les exfalleres Recerca Autònoma o les actuals bastoneres de Negres Tempestes i alguns CSO’s de Polònia. Volem mostrar obertament el nostre interés i complicitat cap a lluites independentistes des d’una òptica rareta i no estatista, exemples com el dels Comandos Autònoms a Euskal Herria als anys 70, els indis Maputxes a l’actualitat o la tasca feta pel col·lectiu Icària als Països Catalans dels 80. Ens identifiquem amb totes aquestes experiències desviades que també tenen com a eixos principals l’exgènere, l’autogestió, l’autonomia, l’ecologisme radical, la defensa de les llengües minoritzades com la nostra i, per suposat, l’autodeterminació com a eina per trencar amb qualsevol estat, en cap cas per crear-ne’ un de nou. En definitiva, la destrucció de la realitat per recuperar les nostres vides.

Som conscients de les contradiccions que poden aparéixer pel fet de ser folclòriques i, a més, participar a una manifestació on hi seran presents opcions sompes de l’àmbit demòcrata. Assumim les contradiccions que puguen aparéixer ja que estem boges i la situació lingüística del català al País Valencià és realment greu i preocupant i, en especial, la de la ciutat d’Alacant, on en dues generacions quasi ha desaparegut el valencià al carrer, mentre a l’àmbit familiar sols el parlen pràcticament les generacions més majors, que són, a la vegada, les que han deixat de transmetre la llengua a la gent jove per qüestions d’autoodi. El genocidi cultural en estat accelerat que porta a escoltar coses tan aberrants des de qualsevol àmbit (siga anticapitalista i/o antiaoutoritari siga demòcrata) com que a Alacant no s’ha parlat mai valencià, ai per l’amor de Déu!! quina poca memòria i mal gust. Ja se sap, l’oblit és l’acció d’oblidar, és el fet de perdre la memòria (d’alguna cosa) o de no tenir-la present. És, exactament, el que succeeix amb els milers de llengües i cultures amb pocs parlants (com el català) que es troben minortitzades i perseguides pels estats i les seues corresponents llengües oficials, amb la complicitat ingènua de bona part dels moviments socials sompos i antagonistes.

Volem superar el mer ús anecdòtic de la llengua que no passa dels quatre cartellets de torn. De la teoria a la pràctica hi ha un oceà, del dir que es fa i el realment fer un altre, i és així, com igual que al gènere, es repeteix l’eterna història del dir que es fa i el no fer res realment, és la història de molts segles de dominació i de creació d’una realitat fastigosa i cruel, interioritzada i assumida disciplinadament en uns miserables rols (lingüístics) que marquen la nostra vida quotidiana. Aquests hàbits (lingüístics) són aquells que marcaran, realment i sense adonar-nos-en, la conservació o desaparició de les llengües i cultures minoritzades com la nostra. Desentendre’ns del seu ús és delegar en el poder, assumir jerarquies i relacions de poder, acceptar la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic i recolzar la nostra llarga agonia, com a folclòriques i com a parlants de llengües minnoritzades.

La llengua, igual que les folclòriques, és arqueologia, és un tresor de signes que amaga tota la saviesa popular, és la forma d’entendre el món d’una determinada col·lectivitat, davant d’unes determinades situacions i factors. Renunciar a les folclòriques i a les llengües amb pocs parlants en pro de la “comunicació”, en lloc d’experimentar i buscar noves solucions que respecten l’ús d’aquestes és d’una inconsciència quasi naïf, és la consecució de l’homogeneïtzació cultural actual, és la interiorització de les misèries del poder a la nostra vida quotidiana i que ens fa creure que hi ha folclòriques i llengües més importants que d’altres i que serveixen per a funcions més importants (com comunicar a més gent). Ara i ací, si no uses tu el català en tots els àmbits possibles de la teua vida, no ho farà ningú.

FOLCLÒRIQUES PER LA INDEPENDÈNCIA TOTAL I L’ANARQUIA SENSE LÍMITS!

Desviat al bloc raret el 26 d’abril a les 18h a les escales del Jorge Juan d’Alacant.

PORTA’T EL VESTIT DE FOLCLÒRICA I QUE LA FIGA MOS FAÇA PALMES.

per insultar, suggerir, xarrar…
folcloriques (at) gmail.com

Aquest divendres a les 19:30 a Can Vies, amb la participació d’una membre de La Campanya pel Dret al Propi Cos i una de l’Assemblea de Dones Autònomes per la Despenalització de l’Avortament, tindrà lloc una taula rodona per conèixer i debatre com s’està vulnerant aquest dret i com la llei menyspreà la possibilitat de les dones de decidir sobre si mateixes.

En primer lloc es passarà un documental “La Cárcel de Late” que narra la història d’una jove maputxe que va donar mort al seu fill al néixer. En aquest reportatge es vol mostrar com aquesta noia és víctima de l’abandonament institucional. La violència familiar i el poder judicial. Aquest procés d’invisibilitat social no és un cas aïllat, sinó que es reprodueix en moltes de les formes patriarcals de les nostres societats.

A partir d’aquest documental, es debatrà al voltant de la “caça de bruixes” (les últimes identificacions i citacions donades arreu del territori) contra les dones i el seu dret a avortar i contra les clíniques on es permetia aquest dret. Amb aquest fet de punt de partida, o de possible punt de partida, es vol fomentar el debat sobre una situació global que vol convertir a la dona en botxí i culpable coartant els seus drets i les seves decisions.
Dia: Divendres 25 d’abril

Lloc: CSA Can Vies. C/ Jocs Florals, 42. Pl. Sants (L1 i L5)
Organitzen: Negres Tempestes i JAG

 

Cartell  

Divendres, 25 d’abril

 

19:00 – Presentació del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” amb Jordi Martí i Font

22:00 – Sopar – “Tapes de la Terra”

23:00 – 2n Torneig de futbolin “Alejandro de Fisterra”

 

> Activitats permanents: begudes de la terra i l’exposició “Palestina fragmentada” del col·lectiu “Al-Sahara”

 

Dissabte, 26 d’abril

 22:30 – Concert amb

– Waffle Makers  (Indi Rock – El Prat)

– Ikària (Rock – El Prat)

– Autorretrete (Rock – El Prat)

– Qui hi ha? (Celta experimental – Sant Boi)

 

Totes les activitats al Kasal Okupat del Prat – Alta Tensió (Pl. 19 de Juliol de 1936 – c/ Dr. Soler i Torrents -, 36. Al costat de l’estació de Renfe)

 

Cartell  

 

Ha de morir l’estat perquè visqui la Terra! 

Títol: ¿Chusma? A propósito de la quiebra del vínculo social, el final de la integración y la revuelta del otoño del 2005 en Francia

Autor: Alèssi Dell’Umbria

Any de publicació: 2006

Editorial: Pepitas de calabaza

Pàgines: 152 

 

Alèssi Dell’Umbria va escriure aquest llibret de prop de 150 pàgines per intentar explicar la revolta social que s’esdevingué l’any 2005 a les banlieus franceses i que ha tingut petits rebrots en els anys posteriors. És un escrit prou rigorós per a fer-se una idea dels motius que van conduir a aquesta situació. Situa aquests fets dins del procés de desintegració social i de reforçament del Leviatan de l’Estat que s’estén arreu d’Europa i del primer món. El llibre pretén plantejar un debat des d’una perspectiva revolucionaria en front al xantatge político-mediàtic. L’autor escriu des del coneixement que li comporta haver participat de la primera gran revolta de les banlieus esdevinguda a principis dels 80, i com a observador de l’apartheid social que s’esdevé a l’estat francès enfront els migrants que viuen en barris plens d’edificis creats per a fer desaparèixer la sociabilització entre els que hi viuen, esdevenint el carrer com un punt de trobada i d’escola, i els grups d’afinitat  esdevenen bandes.

 

Es un llibre interessant per a conèixer aquesta societat que crema de tant en quan encenen revoltes per culpa d’una exclusió social reflectida en els barris d’habitatges de protecció oficial on viuen.