Ja no ens alimenten molles… Independència Total! #11s2017

Vivim en una situació extraordinària i de resolució incerta. La convocatòria d’un referèndum sobre la creació d’un Estat Català en forma de república, ha fet tremolar l’Espanya més rància que no fa res més que aferrar-se a la caduca constitució del 1978 sense voler reconèixer la seva evident obsolescència. Quan una gran part de la població catalana ha començat a qüestionar-se la profunda esquerda que de vegades existeix entre la legalitat i la legitimitat, aquella gent que sempre s’ha considerat d’ordre ha hagut de forçar unes màquines, les institucionals, per a no perdre el seu status quo. La voluntat del poble ha forçat que, aquells que durant molts anys s’aferraven en un autonomisme còmode pels seus interessos, convoquessin aquesta consulta. Sembla que aquest cop, a diferència de la del 9 de novembre del 2014, comptarà amb una “oficialitat” que no tingué l’anterior i que podria ser vinculant.

Tot i això, està clar que el referèndum no ens farà lliures, en els darrers temps algú pot haver confós l’objectiu amb el mitjà. Si bé sembla que hem superat la fase del processisme, el camí a la llibertat encara és molt més llarg, i és per això que caldrà estar expectants a l’evolució dels fets i dels resultats. Cal recordar que aquest referèndum només parla d’una part del territori, oblidant estendre aquesta consulta arreu dels Països Catalans. També cal recordar que la llibertat no consisteix a crear un nou estat. Realment algú creu que al poder permetrà que es toqui el seu “status quo”? Anem malament si ens creiem que el fet d’esdevenir República ens salvarà de cap mal més enllà de deslliura-nos d’alguna monarquia. La creació d’un estat a l’ús (esclau del capitalisme, amb un model social hetero-patriarcal, militarista, agressiu amb el territori, etc.) no pot fer més que obligar-nos a lluitar contra ell.

Nosaltres creiem que, entre totes, podem construir una altra cosa millor. Una nova societat on prevalguin els valors humans. Per tot això, apostem per les assemblees, l’autogestió, la confederació i la llibertat dels Països Catalans.

Negres Tempestes, 11 de setembre del 2017

Presentació del llibre: “Del amor, la guerra y la Revolución” Les Gimenologues

Presentació del llibre: “Del amor, la guerra y la Revolución” per
Les Gimenologues

Aquest dissabte 4 de març a les 17h a la Biblioteca Josep Pons de Can Batlló (c/ Constitució, 19) tindrà lloc la presentació del llibre “Del amor, la guerra y la Revolución” per Les Gimenologues que també ens parlaran d’altres materials publicats per elles mateixes.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que plantegem que en aquesta construcció del nostre futur nacional calgui cercar altres referents. Estem referint-nos a la regió de Rojava situada al Kurdistan, sota administració teòrica de l’Estat Siri, però independent “de facto”, o a les comunitats rebels autònomes de Txiapes o Oaxaca a Mèxic, entre d’altres.Enfront la història d’ocupació, de colonialisme i la invasió, els pobles d’aquestes regions treballen per un model de societat basat amb la gestió col·lectiva i realment democràtica dels afers públics i econòmics, societat que passa precisament per l’afebliment de l’autoritat de les institucions estatals. Apostant per un poble empoderat, sobirà, i autogestionat a tots els nivells, mitjançant la promoció de l’auto-organització dels diferents estrats socials: comunitats locals, treballadores, dones, minories ètniques…

Avui, com fa 80 anys, mantenim l’herència de les nostres àvies que, havent esclafat el feixisme alçat en armes el juliol del 1936, varen començar la revolució social. Experiència que no oblidem i que nodreix la nostra lluita per assolir la llibertat.

Enemics de qualsevol estat, arribats a aquest punt, proclamem la nostra determinació per combatre l’imperialisme vingui d’on vingui; ja sigui Madrid, Paris, o una Barcelona sota els dictats de la OTAN, UE, BM, FMI, Troika, dels mercats… i manifestem igualment la nostra aspiració a un poble lliure i autogestionari, i la nostra aposta per la desobediència enfront de les aspiracions del poder i de les crides de diferents actors de l’esquerra institucional de supeditar els drets col·lectius, i entre ells els d’autodeterminació, a la legalitat espanyola vigent, i el monopoli de la força.

Sens dubte la independència que ens cal, no és la de Grècia ni la de Portugal; és la de Txiapes, Oaxaca o Kurdistan.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Un poble independent és autogestionat i desobedient.

11 de setembre del 2016 – Bloc Antiautoritari – 18:30 pl. Urquinaona

#ViaAutogestió Bloc Antiautoritari 2016

Werin Barîkadan – A les Barricades en Kurd #80anysRevolució

Coincidint amb el 80è aniversari de la Revolució del 19 de juliol de 1936 i amb el quart aniversari de la de Rojava es realitza aquesta gravació de la versió kurda de la cançó “A les barricades”. Ens sentim molt orgulloses d’haver col·laborat en fer possible aquesta versió de la cançó “A les Barricades” en kurd cantada per membres del centre cultural i artístic Mohamed Şêxo de Qamişlo, amb base instrumental gravada a l’Espai Veïnal Comunitari i Autogestionat de Can Batlló.

Lletra en kurd:

Bahozên reş hewayan dilerizînin
Ewrên tarî nahêlin em bibînin
Tevî ku mirin û zorî li benda me dibin
Bi ruha hevaltî em ê tirs derbas bikin

Azadî, xweserî û rizgariya jin
Wek pivan hejatirîn gerek bên parastin

Ala şoreşgeran em hildin azmanê
Û cîhanê nû bi destê xwe em afirînin
Ala şoreşgeran em hildin azmanê
Û cîhanê nû bi destê xwe em afirînin

Bi dil û evîn amade bin heval
Baviksalarî û dewlet dawî bikin

Werin barîkadan, werin barîkadan
Ji bo serkeftina konfederasyon!
Werin barîkadan, werin barîkadan
Ji bo serkeftina konfederasyon!

Traducció al català:

Negres tempestes agiten el aires.
Núvols sinistres enceguen l’esguard.
Encara que esperi una mort sobtada,
la força de l’amistad ens farà perdre la por. 

Llibertat, autonomia i l’alliberament de la dona 
com el bé més preuat hem de protegir.

Alcem la bandera revolucionaria al cel
i creem un nou món amb les nostres mans.
Alcem la bandera revolucionaria al cel
i creem un nou món amb les nostres mans.

Preparem amb el cor i l’amor dels nostres amics
per portar el patriarcat i l’estat a la seva fi.

A les barricades, ales barricades! 
Per la victòria de la confederació!
A les barricades, ales barricades! 
Per la victòria de la confederació!

Rutes en el 80è aniversari de la revolució social i guerra civil espanyola #ULLE2016

En el marc de l’Universitat Lliure d’Estiu del 2016 i coincidint amb el 80’e aniversari dels fets, hem volgut realtitzar un parell de passejades per alguns punts significatius, de Sants, Hostafrancs i la Bordeta en un cas i de Barcelona en l’altre, que varen viure la revolució social, la repressió política i la derrota militar d’allò que coneixem com a Guerra Civil Espanyola entre 1936 i 1939.

Us esperem el dissabte 9 de juliol del 2016 a les 17h a la font Roser Benavent de la Plaça de Sants per la primera, i/o el dissabte 16 de juliol del 2016 també a les 17h a l’edifici de la Telefònica de la Plaça Catalunya per la segona.

Comunicat Confidencial

Arran la publicació de l’escrit d’Antonio Fernández aparegut avui, dissabte 28 de maig, al portal web presumptament periodístic “El confidencial”, Negres Tempestes volem comunicar que el nostre col·lectiu es dedica bàsicament al debat sobre la Idea i la cultura llibertària dins del marc dels Països Catalans. En aquest sentit, fem xerrades, rutes històriques, traduïm i editem llibres i revistes i realitzem també alguna activitat musical com la gravació de la cançó de “A les Barricades” amb orquestra simfònica i coral.

En cas que sigui certa la informació en què es parla sobre que els integrants del nostre col·lectiu estan essent controlats policialment, voldríem denunciar públicament que aquests estarien incorrent en la violació de la seva pròpia llei.

Les presumptes fonts properes als okupes, consultades per l’autor, parlen d’un col·lectiu, Àurea Negra, del que se’n desconeix l’existència. Cap dels nostres membres ha realitzat cap comunicació en la línia en què es diu l’article i desconeixem d’on pot sortir aquesta informació.

En espera que algun dia qui es considera periodista, respecti el seu codi deontològic i contrasti les notícies abans de fer públic qualsevol informació, lamentablement seguirem amb la necessitat de redactar comunicats com aquest.

Volem aprofitar per mostrar la nostra solidaritat amb la gent del Banc Expropiat, mai podran desallotjar les nostres idees!

**Manual de fabricació de bombes de Negres Tempestes:

*Ingredients per a 6 bombes de patata amb salsa brava:
2 patates grans
1 llauna de pèsols
100g de farina de blat
Pa ratllat
1 cullerada generosa d’orenga
1 cullerada rasa de pebre vermell dolç
1 o 2 pebrots vermells picants
Mitja ceba + 3 dents d’all
Pebrot vermell fumejat picant
Tomàquet fregit
Veganesa
Sal marina fina
Oli d’oliva i Aigua

Preparació:
Posar a bullir una cassola amb aigua. Peleu les patates, renteu-les i talleu-les en daus d’uns 2 cm. Quan l’aigua estigui bullint afegiu-les a la cassola i cuinar-les durant uns 20 minuts. Després colar-les, posar-les en un bol, afegir-hi un raig d’oli i trepitjar amb una forquilla fins que no tinguin grumolls. Condimentar amb l’orenga i salar a gust.
Colar i esbandir els pèsols. Afegir-los al puré, remenar i dividir en 6 boles.
En un plat fons barrejar la farina, el pebre vermell dolç, una cullerada rasa de sal marina i 150 ml d’aigua fins que quedi amb una consistència sense grumolls.
En un altre plat posar el pa ratllat. Passar les boles de puré primer per la barreja de farina i aigua, després pel pa ratllat i finalment fregir fins que estiguin daurades.
Per a la salsa brava necessitem tomàquet fregit o salsa de tomàquet casolana. Tallem la mitja ceba i els grans d’all a daus petits. Fregim a foc suau. Afegim la ceba i l’all a la salsa de tomàquet juntament amb 1 o 2 pebrots vermells picants ben picadets. També empolvorem una mica de pebre vermell fumat i triturem tot perquè quedi una salsa fina. Barregem la salsa amb veganesa a gust. Cobrir les bombes amb la salsa i ja estan llestes!

Article en qüestió: http://www.elconfidencial.com/…/negres-tempestes-aurea-neg…/

Ecologia social i confederalisme democràtic, de Bookchin a Öcalan i al moviment alliberador de Rojava

Ecologia Social i Confederalisme Democràtic
de Bookchin a Öcalan
i al moviment alliberador de Rojava

Janet Biehl
Teòrica de l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari i autora d’obres sobre Murray Bookchin

Floreal Romero
Activista i escriptor, organitzador de la I Trobada Internacional d’Ecologia
Social de Lió (27-28-29 de Maig)

25 de maig de 2016
18:30 xerrada •·· 21:30 Sopar de tapes a preus populars

La Cinètika (Rambla Fabra i Puig, 32 <M> L1 Fabra i Puig)
Aquest acte forma part de la XII Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona

Co-organitzen: Azadi, KurdisCat, Editorial Descontrol, Virus Editorial, Negres Tempestes, Grup de Reflexió per l’Autonomia.

El pròxim 25 de maig serà a Barcelona Janet Biehl, una de les principals pensadores del municipalisme llibertari i un dels referents internacionals del municipalisme emancipador i l’ecologia social. Biehl, que participarà en la Trobada Internacional d’Ecologia Social i Confederalisme Democràtic, que se celebrarà a Lió del 27 al 29 de maig, ha mantingut els darrers anys una estreta relació amb la lluita del poble kurd i des del 2011 ha escrit prolíficament sobre el model d’organització social i política llibertaria aplicat en algunes zones del Kurdistan.

En la seva gira europea, apart de Barcelona també participarà en un acte el dia 24 a Madrid i el dia 26 a Montpeller. En la seva visita a Catalunya, en la que només podrà participar en un acte a La Cinètika de Sant Andreu (Barcelona), Janet Biehl reflexionarà sobre l’actualitat de les tesis del municipalisme llibertari, a partir de l’experiència de la Confederació de Pobles del Kurdistan, en la que els mecanismes de funcionament horitzontals i una oberta reivindicació del feminisme i el paper de les dones, s’han convertit en fonamentals.

Biehl és autora i compiladora d’obres fonamentals per al que s’ha anomenat ecologia social com: Las políticas de la ecología social: municipalismo libertario (Editorial Virus, 1998), Rethinking Ecofeminist Politics (1991) o The Murray Bookchin Reader. Recentment ha publicat Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin (Oxford University Press, 2015, de pròxima publicació a Virus editorial).

Llibertàries per l'alliberament dels pobles