Negres Tempestes

El conflicto iniciado entre Catalunya y el Estado español, conocido como el proceso soberanista (“el Procés”), ha modificado el mapa de los conflictos existentes en un Estado sumido desde hace más de una década en una crisis de emergencia social, económica y política, y ha resignificado la importancia de esta región dentro de la Unión Europea. El auge del movimiento soberanista e independentista, ─que coincide con los bloqueos al nuevo estatuto de autonomía catalán, con la deslegitimación del referéndum por el Derecho a Decidir y con la intensificación de las políticas represivas del ejecutivo español─, se ha visto nutrido con la toma de partido de una parte significativa de sindicatos, colectivos y personas anarquistas de esta región por el frente soberanista, y ha abierto un debate en torno a si el anarquismo debe colaborar en procesos que tienen como fin la conformación de nuevas instituciones estatales, frente a otras tesis que sitúan la prioridad en la solución de la emergencia social producto de la crisis económica.

Presentació del documental “El Govern de la por” en el CSA Can Vies, el diumenge 4 de febrer a les 19:00h, amb presència del seu director, Gonzalo Mateos Benito.

Sinopsi i tràiler:
Anarquistes, titellaires, independentistes, militants dels moviments socials han patit durant els últims anys diferents processos judicials sota la legislació antiterrorista a l’estat espanyol. El GOVERN DE LA POR fa un recorregut per l’evolució jurídic–social del concepte de terrorisme. A partir d’entrevistes a periodistes, advocades, militants anticapitalistes, persones acusades de pertànyer a organitzacions terroristes el documental aborda qüestions com: Què és el terrorisme?, Com es crea l’amenaça terrorista i com es legitima l’aplicació de la llei antiterrorista als moviments dissidents?.
La pel·lícula també analitza el context internacional i la denominada “guerra contra el terrorisme global” que s’inicia després dels atemptats de l’11-S. D’aquesta manera s’intenta respondre a preguntes com: És la guerra contra el terrorisme el nou colonialisme occidental? Tenen el mateix valor els morts civils en un atemptat del ISIS a França que els morts civils per un bombardeig americà a Síria o Paquistan? D’on treu Estat Islàmic l’armament?

El proper dissabte 27 de gener del 2018 a les 19h en el CSA Can Vies, presentem en el marc del Febrer Llibertari 2018 el llibre “Tras las huellas de una vida generosa, Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios” de Manel Aisa

La història hauria de ensenyar-nos a no repetir els mateixos errors o, com en aquest cas, donar-nos esperança recordant-nos que hi va haver un moment en què tot semblava possible…
Amb el llibre de Manel podem gaudir d’una documentada narració dels fets històrics enriquida d’aquesta passió per un ideal que va moure als protagonistes; i si ja coneixem els esdeveniments fonamentals de la revolució espanyola, ens sorprendrem seguint el paper i l’enteresa d’Aurelio Fernández en aquests mesos que, com recorda Manel moltes vegades, calia viure de la manera més intensa possible …
Doncs aquí tenim la història de la vida d’un Los Solidarios, explicada des del cor per part de qui ha recollit l’herència i l’experiència de tots aquests lluitadors que van poder viure un moment històric i que van lluitar per crear un món nou.

En aquest temps d’incertesa on tot està per fer i tot és possible; i amb totes les reserves possibles, restem expectants a un possible punt d’inflexió de la història del nostre poble.
Hem vist com, front l’autoritarisme de l’Estat Espanyol, la gent va okupar els col·legis electorals per assegurar que estiguessin oberts, amb tota la legitimitat que es varen atorgar i contra la legalitat imposada mitjançant la repressió. Un cop més, l’Estat Espanyol engegava els seus mecanismes per a destapar una de les cares més fosques que ha ensenyat mai. Institucions que supuraven feixisme tot reconquerint aquestes terres a cop de porra al crit de “A por ellos”, tot quedant-se per a ell el monopoli de la violència.
L’u d’octubre va ser possible gràcies a la tossuderia de la gent, a la seva apropiació dels carrers, amb audàcia i resistència, exercint la desobediència civil davant d’armats sense cap ni cor.
Davant aquesta situació, no ens quedarem aturades. Seguirem lluitant, teixint xarxes, conspirant i construint complicitats. No ens aturarem fins a assolir l’objectiu final, la confederació dels Països Catalans assemblearis i autogestionats.

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble  eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Firmen:

• CGT Catalunya
• Negres Tempestes
• Embat, organització llibertària de Catalunya
• Heura Negra, assemblea llibertària de Vallcarca
• CNT Catalunya i Balears
• Oca Negra, assemblea llibertària del Clot-Camp de l’Arpa
• Solidaritat Obrera
• Ateneu Cooperatiu La Base