Ruta històrica, Fideuà i Concert Cris Blanco & Pat Sol

Dissabte 24 de febrer
11h CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42), ruta històrica “Del Sants Rural al Sants Industrial”.
14h Ateneu Racionalista de Sants (Solar del c/ Vallespir, 10), Fideuà 100% vegetariana 3,5 € (Venda tiquets, des del dc 14f a 21f, Kop de Mà, CSA Can Vies i Ciutat Invisible) [Opció sense gluten avisant prèviament]
16h Ateneu Racionalista (Solar del c/ Vallespir, 10), Concert de música inclusiva amb Cris Blasco & Pat Sol

Dg 4f 19h “El Govern de la por” de Gonzalo Mateos en el CSA Can Vies

Dg 4f 19h “El Govern de la por” de Gonzalo Mateos en el CSA Can Vies

Presentació del documental “El Govern de la por” en el CSA Can Vies, el diumenge 4 de febrer a les 19:00h, amb presència del seu director, Gonzalo Mateos Benito.

Sinopsi i tràiler:
Anarquistes, titellaires, independentistes, militants dels moviments socials han patit durant els últims anys diferents processos judicials sota la legislació antiterrorista a l’estat espanyol. El GOVERN DE LA POR fa un recorregut per l’evolució jurídic–social del concepte de terrorisme. A partir d’entrevistes a periodistes, advocades, militants anticapitalistes, persones acusades de pertànyer a organitzacions terroristes el documental aborda qüestions com: Què és el terrorisme?, Com es crea l’amenaça terrorista i com es legitima l’aplicació de la llei antiterrorista als moviments dissidents?.
La pel·lícula també analitza el context internacional i la denominada “guerra contra el terrorisme global” que s’inicia després dels atemptats de l’11-S. D’aquesta manera s’intenta respondre a preguntes com: És la guerra contra el terrorisme el nou colonialisme occidental? Tenen el mateix valor els morts civils en un atemptat del ISIS a França que els morts civils per un bombardeig americà a Síria o Paquistan? D’on treu Estat Islàmic l’armament?

https://www.youtube.com/watch?v=xoRYs9DBFT0

Presentem “Tras las huellas de una vida generosa, Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios” de Manel Aisa

El proper dissabte 27 de gener del 2018 a les 19h en el CSA Can Vies, presentem en el marc del Febrer Llibertari 2018 el llibre “Tras las huellas de una vida generosa, Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios” de Manel Aisa

Tras las huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios. Per Manel Aisa Pàmpols. Novembre de 2017, 312 pàg. D.L. B-24874-2017. ISBN: 978-84-697-6982-9. PVP: 15€

La història hauria de ensenyar-nos a no repetir els mateixos errors o, com en aquest cas, donar-nos esperança recordant-nos que hi va haver un moment en què tot semblava possible…
Amb el llibre de Manel podem gaudir d’una documentada narració dels fets històrics enriquida d’aquesta passió per un ideal que va moure als protagonistes; i si ja coneixem els esdeveniments fonamentals de la revolució espanyola, ens sorprendrem seguint el paper i l’enteresa d’Aurelio Fernández en aquests mesos que, com recorda Manel moltes vegades, calia viure de la manera més intensa possible …
Doncs aquí tenim la història de la vida d’un Los Solidarios, explicada des del cor per part de qui ha recollit l’herència i l’experiència de tots aquests lluitadors que van poder viure un moment històric i que van lluitar per crear un món nou.

Valeria Giacomoni

Vostra raó es va desfent, la nostra esforça, creixent

Biel Aliño - Policia retirant urna del 1oEn aquest temps d’incertesa on tot està per fer i tot és possible; i amb totes les reserves possibles, restem expectants a un possible punt d’inflexió de la història del nostre poble.
Hem vist com, front l’autoritarisme de l’Estat Espanyol, la gent va okupar els col·legis electorals per assegurar que estiguessin oberts, amb tota la legitimitat que es varen atorgar i contra la legalitat imposada mitjançant la repressió. Un cop més, l’Estat Espanyol engegava els seus mecanismes per a destapar una de les cares més fosques que ha ensenyat mai. Institucions que supuraven feixisme tot reconquerint aquestes terres a cop de porra al crit de “A por ellos”, tot quedant-se per a ell el monopoli de la violència.
L’u d’octubre va ser possible gràcies a la tossuderia de la gent, a la seva apropiació dels carrers, amb audàcia i resistència, exercint la desobediència civil davant d’armats sense cap ni cor.
Davant aquesta situació, no ens quedarem aturades. Seguirem lluitant, teixint xarxes, conspirant i construint complicitats. No ens aturarem fins a assolir l’objectiu final, la confederació dels Països Catalans assemblearis i autogestionats.

El 3 d’Octubre totes i tots a la Vaga General #TriemLluitar

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble  eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Firmen:

  • CGT Catalunya
  • Negres Tempestes
  • Embat, organització llibertària de Catalunya
  • Heura Negra, assemblea llibertària de Vallcarca
  • CNT Catalunya i Balears
  • Oca Negra, assemblea llibertària del Clot-Camp de l’Arpa
  • Solidaritat Obrera
  • Ateneu Cooperatiu La Base

Ja no ens alimenten molles… Independència Total! #11s2017

Vivim en una situació extraordinària i de resolució incerta. La convocatòria d’un referèndum sobre la creació d’un Estat Català en forma de república, ha fet tremolar l’Espanya més rància que no fa res més que aferrar-se a la caduca constitució del 1978 sense voler reconèixer la seva evident obsolescència. Quan una gran part de la població catalana ha començat a qüestionar-se la profunda esquerda que de vegades existeix entre la legalitat i la legitimitat, aquella gent que sempre s’ha considerat d’ordre ha hagut de forçar unes màquines, les institucionals, per a no perdre el seu status quo. La voluntat del poble ha forçat que, aquells que durant molts anys s’aferraven en un autonomisme còmode pels seus interessos, convoquessin aquesta consulta. Sembla que aquest cop, a diferència de la del 9 de novembre del 2014, comptarà amb una “oficialitat” que no tingué l’anterior i que podria ser vinculant.

Tot i això, està clar que el referèndum no ens farà lliures, en els darrers temps algú pot haver confós l’objectiu amb el mitjà. Si bé sembla que hem superat la fase del processisme, el camí a la llibertat encara és molt més llarg, i és per això que caldrà estar expectants a l’evolució dels fets i dels resultats. Cal recordar que aquest referèndum només parla d’una part del territori, oblidant estendre aquesta consulta arreu dels Països Catalans. També cal recordar que la llibertat no consisteix a crear un nou estat. Realment algú creu que al poder permetrà que es toqui el seu “status quo”? Anem malament si ens creiem que el fet d’esdevenir República ens salvarà de cap mal més enllà de deslliura-nos d’alguna monarquia. La creació d’un estat a l’ús (esclau del capitalisme, amb un model social hetero-patriarcal, militarista, agressiu amb el territori, etc.) no pot fer més que obligar-nos a lluitar contra ell.

Nosaltres creiem que, entre totes, podem construir una altra cosa millor. Una nova societat on prevalguin els valors humans. Per tot això, apostem per les assemblees, l’autogestió, la confederació i la llibertat dels Països Catalans.

Negres Tempestes, 11 de setembre del 2017

Presentació del llibre: “Del amor, la guerra y la Revolución” Les Gimenologues

Presentació del llibre: “Del amor, la guerra y la Revolución” per
Les Gimenologues

Aquest dissabte 4 de març a les 17h a la Biblioteca Josep Pons de Can Batlló (c/ Constitució, 19) tindrà lloc la presentació del llibre “Del amor, la guerra y la Revolución” per Les Gimenologues que també ens parlaran d’altres materials publicats per elles mateixes.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que plantegem que en aquesta construcció del nostre futur nacional calgui cercar altres referents. Estem referint-nos a la regió de Rojava situada al Kurdistan, sota administració teòrica de l’Estat Siri, però independent “de facto”, o a les comunitats rebels autònomes de Txiapes o Oaxaca a Mèxic, entre d’altres.Enfront la història d’ocupació, de colonialisme i la invasió, els pobles d’aquestes regions treballen per un model de societat basat amb la gestió col·lectiva i realment democràtica dels afers públics i econòmics, societat que passa precisament per l’afebliment de l’autoritat de les institucions estatals. Apostant per un poble empoderat, sobirà, i autogestionat a tots els nivells, mitjançant la promoció de l’auto-organització dels diferents estrats socials: comunitats locals, treballadores, dones, minories ètniques…

Avui, com fa 80 anys, mantenim l’herència de les nostres àvies que, havent esclafat el feixisme alçat en armes el juliol del 1936, varen començar la revolució social. Experiència que no oblidem i que nodreix la nostra lluita per assolir la llibertat.

Enemics de qualsevol estat, arribats a aquest punt, proclamem la nostra determinació per combatre l’imperialisme vingui d’on vingui; ja sigui Madrid, Paris, o una Barcelona sota els dictats de la OTAN, UE, BM, FMI, Troika, dels mercats… i manifestem igualment la nostra aspiració a un poble lliure i autogestionari, i la nostra aposta per la desobediència enfront de les aspiracions del poder i de les crides de diferents actors de l’esquerra institucional de supeditar els drets col·lectius, i entre ells els d’autodeterminació, a la legalitat espanyola vigent, i el monopoli de la força.

Sens dubte la independència que ens cal, no és la de Grècia ni la de Portugal; és la de Txiapes, Oaxaca o Kurdistan.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Un poble independent és autogestionat i desobedient.

11 de setembre del 2016 – Bloc Antiautoritari – 18:30 pl. Urquinaona

#ViaAutogestió Bloc Antiautoritari 2016

Werin Barîkadan – A les Barricades en Kurd #80anysRevolució

Coincidint amb el 80è aniversari de la Revolució del 19 de juliol de 1936 i amb el quart aniversari de la de Rojava es realitza aquesta gravació de la versió kurda de la cançó “A les barricades”. Ens sentim molt orgulloses d’haver col·laborat en fer possible aquesta versió de la cançó “A les Barricades” en kurd cantada per membres del centre cultural i artístic Mohamed Şêxo de Qamişlo, amb base instrumental gravada a l’Espai Veïnal Comunitari i Autogestionat de Can Batlló.

Lletra en kurd:

Bahozên reş hewayan dilerizînin
Ewrên tarî nahêlin em bibînin
Tevî ku mirin û zorî li benda me dibin
Bi ruha hevaltî em ê tirs derbas bikin

Azadî, xweserî û rizgariya jin
Wek pivan hejatirîn gerek bên parastin

Ala şoreşgeran em hildin azmanê
Û cîhanê nû bi destê xwe em afirînin
Ala şoreşgeran em hildin azmanê
Û cîhanê nû bi destê xwe em afirînin

Bi dil û evîn amade bin heval
Baviksalarî û dewlet dawî bikin

Werin barîkadan, werin barîkadan
Ji bo serkeftina konfederasyon!
Werin barîkadan, werin barîkadan
Ji bo serkeftina konfederasyon!

Traducció al català:

Negres tempestes agiten el aires.
Núvols sinistres enceguen l’esguard.
Encara que esperi una mort sobtada,
la força de l’amistad ens farà perdre la por. 

Llibertat, autonomia i l’alliberament de la dona 
com el bé més preuat hem de protegir.

Alcem la bandera revolucionaria al cel
i creem un nou món amb les nostres mans.
Alcem la bandera revolucionaria al cel
i creem un nou món amb les nostres mans.

Preparem amb el cor i l’amor dels nostres amics
per portar el patriarcat i l’estat a la seva fi.

A les barricades, ales barricades! 
Per la victòria de la confederació!
A les barricades, ales barricades! 
Per la victòria de la confederació!

Llibertàries per l'alliberament dels pobles