Davant el fracàs de la urna, autogestió i lluita.

Afrontem una nova diada veient com el creixent immobilisme de la classe política alenteix de nou el clam popular que reivindicava entrar en una nova fase de sobirania popular. Tot i els esforços de la població en tirar endavant, són els presumptes aliats parlamentaris, els mateixos que reprimeixen a aquelles que han participat d’una manera o altra en aquesta reivindicació. No són només les represaliades aquelles representades amb els llaços grocs sinó totes aquelles que dia a dia segueixen lluitant de múltiples formes per aconseguir un món millor.

Ens veiem immerses en una crisi que ja afecta molts nivells de la nostra quotidianitat i que els estaments polítics no fan més que agreujar-la. La presumpta crisi econòmica, conseqüència de la gran estafa piramidal que suposa el capitalisme, perpetua la precarietat a què moltes de nosaltres vivim sotmeses per engrandir les arques dels de sempre. Si cada cop resulta més difícil arribar a final de mes, això dificulta greument que les classes populars puguin pagar menjar, vestir… o les factures de serveis primaris com són l’aigua, el gas o l’electricitat o del mateix habitatge. Dia a dia, podem veure com milers de famílies pateixen en les seves pròpies carns els talls d’aquests subministraments o són desnonades dels seus habitatges, sense importar les conseqüències.

Patim una precarització dels llocs treball que ens porta, en el millor dels casos, a uns salaris de misèria sota unes condicions d’explotació laboral; per a altres, haver de viure de treballs sense papers i perseguides per les classes benestants o directament sense poder treballar.

Moltes són les persones que dia a dia intenten arribar per qualsevol mitjà a aquestes terres fugin de situacions molt pitjors en els seus llocs d’origen, algunes d’elles fugint de guerres, esclavatge o de la fam. La resposta de les institucions, lluny de l’acollida humanitària que acostumen a publicitar, aquesta es transforma en deportacions, reclusió en CIE’s, batudes racistes o condemnades a morir en aquesta mar Mediterrània que s’està transformant en una fossa comuna.

També veiem com la nostra societat presumptament avançada perpetua el model patriarcal, com una de les formes de dominació de la seva societat. A més a més, trasllada amb les seves decisions polítiques i jurídiques la sensació que una persona, pel sol fet de pertànyer a un gènere o condició efectiva-sexual diferent de la que atribueixen un fals estatus de “normalitat”, pot tenir menys drets que una altra, fins i tot el dret a la vida.

Tampoc trobem massa millores en la lluita contra l’emergència climàtica, en quant veiem com el canvi climàtic avança sense aturador i no es prenen mesures pal·liatives al respecte. Anem pel camí d’un col·lapse mundial del què sembla que algunes es creguin meres espectadores fins que sigui massa tard per a adonar-se de què en seran víctimes.

Per tots aquests motius seguim trobant en l’autogestió un model polític i social que ens pot portar a assolir totes les sobiranies, trencant amb les opressions que patim i encaminant-nos cap al nou món que portem en els nostres cors.

Cap a la confederació de pobles lliures dels Països Catalans!

Bloc antiautoritari, 11 de setembre del 2019

Ruta per la Revolució Social a Barcelona (ed 2019)

El proper diumenge 14 de juliol del 2019, en el 83 aniversari de la Revolució Social a Barcelona, els col·lectius Negres Tempestes i Universitat Lliure a Sants realitzaran una ruta pel centre d’aquesta ciutat. La ruta tindrà lloc:

Diumenge 14 de juliol del 2019 a les 12h
Davant de l’edifici de Telefònica de la plaça Catalunya.

La ruta serà narrada per a persones oïdores i interpretada en llengua de signes catalana per a persones sordes gràcies a l’associació Més Accès.

Activitat gratuïta

Presentació de “Pepe Buenaventura Durruti” amb Azagra i Revuelta

El proper divendres 5 de juliol a les 19:30h en el CSA Can Vies , presentació de la mà d’Azagra i Revuelta del llibre: “Pepe Buenaventura Durruti” de Juanarete – Carlos Azagra – Encarna Revuelta.

Pepe Buenaventura Durruti relata les aventures de l’home que va viure i va morir revolucionari. Ideant i suposant les peripècies que envolten la seva realitat biogràfica amb respecte als fets, però també amb sentit de l’humor. Mostrant la naturalesa de la persona tal com la imaginen els autors; senzilla, afable i simpàtica. Ocupant-se de l’individu i deixant de banda la icona.

Presentació “Joan Puig Elías: Anarquismo, pedagogía y coherencia”

El proper dilluns 20 de maig del 2019 a les 19:30 en el CSA Can Vies (C/ Jocs Florals, 42) tindrà lloc la presentació del llibre “Joan Puig Elías: Anarquismo, pedagogía y coherencia” aqu comptarà amb la presència de la seva autora Valeria Giacomoni.

Joan Puig Elías (Sallent 1898 – Porto Alegre 1972) va ser abans de res un mestre. Afiliat a la CNT des de molt jove, es va proposar dur endavant el projecte de Ferrer i Guàrdia: en els anys 20-30 va guiar l’Escola Natura a Barcelona que es va convertir en escola pilot entre les racionalistes.
Considerava que no cal educar només la raó sinó també els sentiments.
En esclatar la revolució el 1936 li va ser assignada la presidència del CENU (Consell de l’Escola Nova Uni cada) i va estendre la pedagogia llibertària a totes les escoles de Catalunya. Va ocupar diversos altres càrrecs durant la guerra i en 1939 es va exiliar a França i després a Brasil on va continuar, fins que li va ser possible, la seva tasca pedagògica i política.

Presentació “Anarquisme i Municipalisme al segle XXI Per un canvi d’hàbits”

Dijous 16 de maig del 2019 a les 19:30 en el CSA Can Vies (C/ Jocs Florals, 42), presentació de “Anarquisme i Municipalisme al segle XXI Per un canvi d’hàbits”.

La presentació està emmarcada dins el 22 aniversari del CSA Can Vies i comptarà amb la presència del seu autor Manel Aisa i del prologuista Isidre Pallàs.

Manel Aisa Pàmpols : Per un canvi d’hàbits Anarquisme i municipalisme al segle XXI. edita El Lokal Barcelona 2019

Quan estic a punt d’acabar aquest treball, més o menys com a continuïtat d’un petit escrit presentat al centenari de la CNT l’any 2010, … ara final d’any 2018 … espero que estigui basada com a mínim en el debat com a necessitat de canviar alguna cosa, les actituds si més no, com diuen “cambiar, por tanto, no es una opción sino una necesidad imperativa… La producción de necesidades” … “La metròpolis de Barcelona cap a la justicía climàtica”. Soc molt conscient que per afrontar l’emergència climàtica realment faran falta una sèrie de condicionants que en aques moment no existeixen.

Ruta per conflictes de gènere

En el marc del 8 de març, dia de la dona, aquesta Ruta pels Conflictes de Gènere (Dissabte 9 de març, 12h, CSA Can Vies), ens portarà per diferents llocs del barri de Sants que van ser escenaris de fets que descriuen com el masclisme ha protagonitzat les decisions que han afectat aquella part de la societat que, per motius de gènere i/o classe, no passaven pel seu sedàs.