El 21 aniversari del CSA Can Vies ens brinda l’oportunitat de visitar alguns dels llocs més significatius de l’okupació a Sants.
Diumenge 6 de maig 2018, 17h
Font nova de la pl Sants
“Ruta històrica sobre l’okupació”
Presentació del llibre Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font amb la presència del seu autor.
Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font, consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries.
La primera d’elles, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l’Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l’anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l’anarquia, al catalanisme i el moviment llibertari, o com descriu el propi autor “digueu-li com vulgueu.” Es tracta de textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística.
La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l’autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el «Procés» d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. Es tracta d’articles publicats en molt diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog ‘Prendre la paraula’ que l’autor manté obert des de fa anys.
A banda, el llibre inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.
L’autor
Nascut a Tarragona el 1969, Jordi Martí Font és de Marçà, al Priorat, i fa feina a instituts de Secundària ensenyant el que sap de llengües, arts escèniques i literatura. Quan pot, escriu llibres, articles i poemes i llegeix amb gust poesia, premsa i assaig, però no només.
Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys; i ha estat i és conseller de l’Ajuntament de Tarragona en les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. És membre de la Confederació General del Treball i es reconeix com a independentista llibertari sense dogmes i antimilitarista convençut. Durant anys, va coordinar la revista Catalunya i manté el blog Prendre la paraula.
Ha escrit sobre paraules i poder, contra els poderosos, els dèspotes i qui viu dels altres sense treballar i, alhora, en defensa «de qui treballa i no viu», que deia Josep Llunas, sobre qui ha escrit una tesi doctoral que, com totes, serveix «per torcar-se el cul», que diria Fuster esperonat per Rabelais. Toca la guitarra i canta amb Llunàtics, el grup que ha tret menys discos en més anys, i engoleix còmics amb passió, sobretot si els ha escrit Alan Moore o els ha dibuixat Tardi.
Si viu és perquè ho ha decidit i perquè sempre hi ha noves coses per aprendre que estimulen el desig i la voluntat d’habitar el món sense sotmetre altra gent ni xafar natura.
Participem de la IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018
Sábado 17 marzo 2018
11:30 h / Anarquismos periféricos
El conflicto catalán desde una perspectiva destituyente.
Charla a cargo de Embat (Organització Llibertària de Catalunya) y Negres Tempestes (Llibertàries per l’alliberament dels pobles). Posterior debate.
Presentació del documental “El Govern de la por” en el CSA Can Vies, el diumenge 4 de febrer a les 19:00h, amb presència del seu director, Gonzalo Mateos Benito.
Sinopsi i tràiler:
Anarquistes, titellaires, independentistes, militants dels moviments socials han patit durant els últims anys diferents processos judicials sota la legislació antiterrorista a l’estat espanyol. El GOVERN DE LA POR fa un recorregut per l’evolució jurídic–social del concepte de terrorisme. A partir d’entrevistes a periodistes, advocades, militants anticapitalistes, persones acusades de pertànyer a organitzacions terroristes el documental aborda qüestions com: Què és el terrorisme?, Com es crea l’amenaça terrorista i com es legitima l’aplicació de la llei antiterrorista als moviments dissidents?.
La pel·lícula també analitza el context internacional i la denominada “guerra contra el terrorisme global” que s’inicia després dels atemptats de l’11-S. D’aquesta manera s’intenta respondre a preguntes com: És la guerra contra el terrorisme el nou colonialisme occidental? Tenen el mateix valor els morts civils en un atemptat del ISIS a França que els morts civils per un bombardeig americà a Síria o Paquistan? D’on treu Estat Islàmic l’armament?
El proper dissabte 27 de gener del 2018 a les 19h en el CSA Can Vies, presentem en el marc del Febrer Llibertari 2018 el llibre “Tras las huellas de una vida generosa, Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios” de Manel Aisa
La història hauria de ensenyar-nos a no repetir els mateixos errors o, com en aquest cas, donar-nos esperança recordant-nos que hi va haver un moment en què tot semblava possible…
Amb el llibre de Manel podem gaudir d’una documentada narració dels fets històrics enriquida d’aquesta passió per un ideal que va moure als protagonistes; i si ja coneixem els esdeveniments fonamentals de la revolució espanyola, ens sorprendrem seguint el paper i l’enteresa d’Aurelio Fernández en aquests mesos que, com recorda Manel moltes vegades, calia viure de la manera més intensa possible …
Doncs aquí tenim la història de la vida d’un Los Solidarios, explicada des del cor per part de qui ha recollit l’herència i l’experiència de tots aquests lluitadors que van poder viure un moment històric i que van lluitar per crear un món nou.
Valeria Giacomoni
Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.
Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.
Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.
Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.
Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.
Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.
Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.
Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!
Firmen:
Tot i això, està clar que el referèndum no ens farà lliures, en els darrers temps algú pot haver confós l’objectiu amb el mitjà. Si bé sembla que hem superat la fase del processisme, el camí a la llibertat encara és molt més llarg, i és per això que caldrà estar expectants a l’evolució dels fets i dels resultats. Cal recordar que aquest referèndum només parla d’una part del territori, oblidant estendre aquesta consulta arreu dels Països Catalans. També cal recordar que la llibertat no consisteix a crear un nou estat. Realment algú creu que al poder permetrà que es toqui el seu “status quo”? Anem malament si ens creiem que el fet d’esdevenir República ens salvarà de cap mal més enllà de deslliura-nos d’alguna monarquia. La creació d’un estat a l’ús (esclau del capitalisme, amb un model social hetero-patriarcal, militarista, agressiu amb el territori, etc.) no pot fer més que obligar-nos a lluitar contra ell.
Nosaltres creiem que, entre totes, podem construir una altra cosa millor. Una nova societat on prevalguin els valors humans. Per tot això, apostem per les assemblees, l’autogestió, la confederació i la llibertat dels Països Catalans.
Negres Tempestes, 11 de setembre del 2017