Autor: Negres Tempestes

Per la independència total: anarquia sense límits!

Ens trobem en un moment històric on sembla ser que, una part considerable de la població, ha decidit que cal iniciar un procés emancipador nacional. Els partits polítics catalans han intentat ubicar el seu discurs segons la seva orientació política, pronunciant-se segons els seus interessos. Això ha fet que alguns partits accentuessin més, si això era possible, el seu caràcter unionista en contra de qualsevol mena de moviment que pogués arribar a qüestionar la indivisible unitat de l’Estat Espanyol. Alguns han plantejat posicions en pro d’una reformulació del model estatal. Altres han formulat plantejaments en la direcció de creació d’un nou Estat Català. I per últim queden els que després d’anys de mostrar-se fidels als seus principis, els del benefici propi, ara cerquen l’encaix en aquest procés, inventant tota mena d’eufemismes per evitar parlar d’independència.

Cal advocar per un procés que porti cap a l’emancipació individual, social i nacional. Compartim així, la lluita del poble català i de qualsevol altre per la seva autodeterminació. Els pobles i les persones hem de poder decidir lliurement el nostre propi futur.

Patim una situació alarmant amb l’excusa d’una crisi econòmica global, on als Països Catalans hem de suportar més de 200 desnonaments diaris, superem els 1.750.000 aturats, més de 2.800.000 habitants (700.000 d’ells infants) es troben en risc o per sota el llindar de pobresa… Mentrestant les élits econòmiques en surten beneficiades. Davant de tot això, cal donar una resposta ràpida a aquesta situació.

Denunciem el mal ús que per part d’alguns, els de sempre, s’ha fet d’aquesta voluntat  de ser del poble català per emmascarar una realitat de retallades, corrupció, explotació laboral, repressió, misèria, etc. a la que ells mateixos ens volen portar.

La creació d’un nou Estat Català condemnarà a l’ostracisme a gran part del territori dels Països Catalans, deixant en mans dels estats espanyol, francès i andorrà el seu esdevenir. La creació d’un estat suposa en sí mateix l’inici d’un procés constituent que determina les directrius bàsiques determinant-ne les bases legislatives. Aquest procés no és innocu de contingut polític, doncs les lleis segueixen uns models político-ideològics previs, reproduint el model econòmic de voracitat capitalista en el que vivim, no deixant participar a la població civil de la decisió de subordinació a les directrius d’organismes tals com l’FMI, el BM, la OTAN o la Unió Europea. Es continuarà defensant els interessos de l’oligarquia dominant al marge de les conseqüències que això suposi a la població. La llibertat d’un poble no és possible mitjançant la creació d’un nou estat, sinó amb la destrucció dels existents.

El full de ruta per assolir la llibertat nacional no partirà mai d’unes eleccions. Les votacions del proper 25 de novembre ens les han volgut vendre com a plebiscitàries i en realitat només persegueixen l’objectiu de consolidar una majoria absoluta pel partit que el presideix per a seguir amb les seves les polítiques neoliberals.

Cal construir la independència total a partir de processos d’empoderament col·lectiu. Hem tingut alguns exemples en les nostres terres com la indignació que envolta el moviment del 15m, la subversió de la normalitat en les vagues generals, les lluites contra els desnonaments, la insubmissió als poders fàctics de la burgesia catalana del #NoVullPagar, les mateixes protestes gestades des de la societat civil en pro de la independència… Processos sorgits al marge de les institucions, de partits, de sindicats… que els van agafar amb els pixats al ventre, obligant-los a moure’s per a poder sortir a la foto, per aprofitar-se de la situació.

Cal consolidar les decisions des de baix, amb una absoluta horitzontalitat. Apostem per la consolidació o creació de noves assemblees locals o barrials en una federació de pobles lliures i en uns marcs econòmics i laborals autogestionats. Volem l’abolició de l’estat, dels seus instruments coercitius, de la propietat privada i donar pas a la creació del comú.

Cap estructura d’estat ens farà lliures! Independència i autogestió!

El divendres 19 d’Octubre a les 19h. a la sala d’actes de la biblioteca del Casino de Manresa participem a la taula rodona organitzada per “Arran Manresa“:

Després de l’èxit de la mobilització de la passada diada de l’onze de Setembre i el rebombori aixecat per la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya, el debat sobre la independència és el punt principal de l’agenda política catalana.

Això genera moltes il·lusions, però també molta incertesa: Quin model de lluita independentista volem? Quin és el procés per a l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació? Quin caràcter tindrà el futur Estat català? Quin contingut social ha de tenir l’independentisme? És una qüestió interclassista o popular? Com es tracta la territorialitat?

En base a aquestes preguntes, els ponents convidats a l’acte -provinents de diferents sectors de l’independentisme- intentaran respondre quin és el seu projecte polític per al futur Estat català, quina estratègia tenen per aconseguir-ho, així com també com ha de ser aquest procés i quin n’ha de ser el resultat.

Els ponents convidats a l’acte són:

-Xavier Monge (CUP)
– Joan Sebastià Colomer (Endavant-OSAN)
– Josep Camprubí (Manresa per la Independència)
– un membre de Negres Tempestes

Enllaç a la notícia original

Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!

Un cop més veiem com el poble català pateix l’opressió i l’explotació de l’estat i les seves elits dominants. Ens volen fer creure que l’opressió que patim per part dels estats no té res a veure amb l’explotació diària i constant de la burgesia catalana. Doncs sabem que no és així, que la burgesia, sigui d’on sigui, sempre mira pel seu interès, intentant aprofundir en l’explotació de les classes més desfavorides. Per un costat, veiem com el govern espanyol, més a la dreta que mai, ataca directe i descaradament al poble, imposant les polítiques d’ajustos econòmics dictades pel poder neoliberal de la Unió Europea. A més, en un gir ultra catòlic, veiem com tornem als anys del dictador amb polítiques com les que neguen la capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi cos. Tampoc oblidem els atacs que està patint la nostra llengua arreu dels territoris de parla catalana. La llengua és un símbol del nostre poble i de la nostra cultura i cap atac a ella pot ser menystingut. La imposició del castellà i el francès a través de les seves lleis, mitjans de comunicació i la pressió econòmica, no només és un atac contra nosaltres sinó que és l’intent dels estats de legitimar la seva opressió. Fent-nos creure que existeix una unitat nacional fictícia per tal de sustentar
l’estat i la estructura de control que representa.

Però a casa no es queden gens enrere. Buscant el benefici econòmic propi a qualsevol preu, inclús posant el territori en venta per fer macro- projectes urbanístics que suposen la destrucció de la Terra. Desprès de més de dos anys de retallades sembla que això no té fre. La sanitat i l’educació cada cop més precàries i en vies de convertir-se en béns de luxe. La repressió ha agafat unes dimensions que feia anys que no es veia. El departament d’interior planifica una dinàmica de por i alarma social per justificar la imposició d’un sistema policial, on la presencia de les forces repressives és desmesurada. Es reprimeix a la dissidència amb agressions, multes, presó i restringint les llibertats més elementals. Es evident que el Govern no vol que el poble es rebel·li contra el seu intent de sotmetre’ns a la misèria i per aconseguir-ho utilitzarà tot el que té al seu abast.

Per això quan aquells que ens fan la vida cada cop més difícil parlen d’independència, sabem que no parlen del mateix que nosaltres. Rebutgem qualsevol tipus d’unitat amb la burgesia i la patronal, doncs entenem que la independència d’una nació no és possible mentre es mantinguin les relacions de dependència i explotació entre aquells que tenen el poder i aquells que el pateixen. Mentre no ens alliberem de la dictadura del mercat que ens ofega no serem ni lliures ni independents.

Entenem la independència com l’alliberament total de les persones, trencant amb les cadenes que imposa el sistema capitalista, i on les relacions es basin en la igualtat, la justícia i la solidaritat. Rebutgem aquell “sobiranisme” que proposa la creació de nous estats, oblidant-se de la resta dels Països Catalans. La independència ha de ser total i real. Volem viure lliures de l’opressió de qualsevol tipus d’estat. Volem viure alliberats del capitalisme i de les relacions de poder que aquest ens imposa. No volem una nació de polítics i empresaris integrada en les estructures de poder del capitalisme internacional. Volem una Terra lliure, on puguem autogestionar l’economia, amb la solidaritat entre les persones com a motor de la
convivència entre els pobles i on cap autoritat faci a ningú estar per sobre de ningú.

Mort a l’estat i visca la Terra!