L’alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets

Diferents blocs llibertaris recorren els carrers de Barcelona, Mataró, i Reus, per fer visible en plena Diada del onze de Setembre, la alternativa llibertaria, en pro d’un poble lliure, autogestionat i ingovernable.

La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.

El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l’estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.

La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l’executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra.
Blocs Llibertaris a Mataró i Reus

El dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d’aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.

A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s’hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.

Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.

A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.

Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.
La bandera negra torna a onejar per Barcelona

A Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona.

Com ja ve essent habitual, a la darrera d’aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: “Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.

El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de “ni espanya, ni frança, ni estat català”, “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”…

Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d’A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar “el punt negre” de l’11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.
L’origen del Bloc Negre

El que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l’any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d’espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.

11 Setempre 2012 – Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!

Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!

Un cop més veiem com el poble català pateix l’opressió i l’explotació de l’estat i les seves elits dominants. Ens volen fer creure que l’opressió que patim per part dels estats no té res a veure amb l’explotació diària i constant de la burgesia catalana. Doncs sabem que no és així, que la burgesia, sigui d’on sigui, sempre mira pel seu interès, intentant aprofundir en l’explotació de les classes més desfavorides. Per un costat, veiem com el govern espanyol, més a la dreta que mai, ataca directe i descaradament al poble, imposant les polítiques d’ajustos econòmics dictades pel poder neoliberal de la Unió Europea. A més, en un gir ultra catòlic, veiem com tornem als anys del dictador amb polítiques com les que neguen la capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi cos. Tampoc oblidem els atacs que està patint la nostra llengua arreu dels territoris de parla catalana. La llengua és un símbol del nostre poble i de la nostra cultura i cap atac a ella pot ser menystingut. La imposició del castellà i el francès a través de les seves lleis, mitjans de comunicació i la pressió econòmica, no només és un atac contra nosaltres sinó que és l’intent dels estats de legitimar la seva opressió. Fent-nos creure que existeix una unitat nacional fictícia per tal de sustentar
l’estat i la estructura de control que representa.

Però a casa no es queden gens enrere. Buscant el benefici econòmic propi a qualsevol preu, inclús posant el territori en venta per fer macro- projectes urbanístics que suposen la destrucció de la Terra. Desprès de més de dos anys de retallades sembla que això no té fre. La sanitat i l’educació cada cop més precàries i en vies de convertir-se en béns de luxe. La repressió ha agafat unes dimensions que feia anys que no es veia. El departament d’interior planifica una dinàmica de por i alarma social per justificar la imposició d’un sistema policial, on la presencia de les forces repressives és desmesurada. Es reprimeix a la dissidència amb agressions, multes, presó i restringint les llibertats més elementals. Es evident que el Govern no vol que el poble es rebel·li contra el seu intent de sotmetre’ns a la misèria i per aconseguir-ho utilitzarà tot el que té al seu abast.

Per això quan aquells que ens fan la vida cada cop més difícil parlen d’independència, sabem que no parlen del mateix que nosaltres. Rebutgem qualsevol tipus d’unitat amb la burgesia i la patronal, doncs entenem que la independència d’una nació no és possible mentre es mantinguin les relacions de dependència i explotació entre aquells que tenen el poder i aquells que el pateixen. Mentre no ens alliberem de la dictadura del mercat que ens ofega no serem ni lliures ni independents.

Entenem la independència com l’alliberament total de les persones, trencant amb les cadenes que imposa el sistema capitalista, i on les relacions es basin en la igualtat, la justícia i la solidaritat. Rebutgem aquell “sobiranisme” que proposa la creació de nous estats, oblidant-se de la resta dels Països Catalans. La independència ha de ser total i real. Volem viure lliures de l’opressió de qualsevol tipus d’estat. Volem viure alliberats del capitalisme i de les relacions de poder que aquest ens imposa. No volem una nació de polítics i empresaris integrada en les estructures de poder del capitalisme internacional. Volem una Terra lliure, on puguem autogestionar l’economia, amb la solidaritat entre les persones com a motor de la
convivència entre els pobles i on cap autoritat faci a ningú estar per sobre de ningú.

Mort a l’estat i visca la Terra!

[Girona] Xerrada/Debat sobre Anarquisme i Alliberament nacional

Des de CGT Girona organitzen un debat el proper 10 de setembre que creiem que us pot interessar:

Tindrà lloc a l’Estació Jove de Girona (antiga Estació d’Olot), a les   19:30h del vespre  , i comptarà amb la participació de membres del col·lectiu Negres Tempestes.

“Perquè el futur és dels pobles. Un demà en que les llengües no siguin minoritzades, on les cultures siguin respectades, on les persones facin casa seva en el racó del planeta que vulguin, on la subsistència no passi pel treball en precari, abusiu i estressant en que diferenciar-nos les unes de les altres, un demà sense imperialisme, ni drets de conquesta, un nou món en que ens autoorganitzem lliurement, per pobles, barris i afinitats. L’altre-món-és-possible serà conformat de països com el nostre, o no serà. Perquè no tenim estat ni el volem!”
 
A partir de l’exposició inicial, la nostra idea és que sorgeixi debat al voltant d’això, perquè pensem que és necessari compartir espais de debat polític a l’entorn de les qüestions que per a nosaltres són importants. 

És per això que et convidem a participar-hi i a fer-ho arribar a les persones que pensis que hi puguin estar interessades.

Es va publicar el número d’Abril de La Rosa dels Vents

A finals del passat mes d’abril La Rosa dels Vents va publicar el seu cincè número (Portadasegona època). En aquest número podeu trobar els següents articles:

  • Editorial: Un any de revoltes
  • Opinió:
  • Grans Esdeveniments, grans negocis (O. Rigola)
  • Cremem senyeres (Ruben)
  • Solidaritat 15J (Ruben)
  • Debat entre plats: Vigència de l’anarcosindicalisme
  • Anotacions: La I Trobada de Grups i Individualitats Llibertàries de Mallorca, un envit amb futur (Emilià Páez)
  • Lectures: Contra l’Estat basc
  • Història: La Barcelona de mentida (A. Giralt)

Podeu descarregar la revista en format PDF fent clic aquí.

www.larosadelsvents.cat

Manifest del col·lectiu Negres Tempestes en solidaritat amb el Rubén i l’Andreu

Però què s’han cregut?!

Pensen que ens amagarem a casa nostra, detenint i empresonant companys de lluita? Pensen que deixarem d’intentar canviar aquest status quo que cada dia, a nosaltres el poble, ens ofega més i més? Pensen que ens donarem per vençuts o que perdrem forces perquè ens haurem de dedicar a alliberar els nostres companys injustament empresonats, o perquè haurem de preparar judicis farsa? A cada detenció, a cada empresonament, més persones s’indignen i clamen un canvi social que ha de ser imminent, doncs el sistema capitalista ja no s’aguanta per enlloc. A cada cop que ens doneu, més persones s’uneixen per a derrocar-vos.

Parleu de justícia i control social per respectar els drets dels altres. Nosaltres també parlem de justícia, per a saber com us gasteu els diners que humilment, a cada compra i en el pagament de tributs, van a parar a les vostres mans. Per a saber com és que ens esteu retallant els drets que els nostres avis van aconseguir per a totes nosaltres. I dieu que som violents, però els suïcidis van en augment i moren persones que agonitzen en les, cada cop més llargues, llistes d’espera. Diàriament hi ha més persones en el llindar de la pobresa, més gent sense feina, més famílies sense casa, persones a les que els hi heu robat el somriure, ben al contrari que el que resta a la vostra cara. Sabeu que si respecteu als mercats, no patireu, que si afavoriu els lobbies empresarials i els diners en paradisos fiscals, …; que si afavoriu als més rics, el favor us el retornaran.

Però nosaltres n’estem fartes de sangoneres i creiem fermament que tot pot canviar. Ja hem començat a fer-ho, ho sabeu, i per això ens reprimiu i ens empresoneu els companys. Sabeu que cada cop hi ha més gent que es contagia de la ràbia que podem sentir per tot el que està passant.  Però aneu en compte, perquè estem aprenent a prescindir de vosaltres, ens estem autoorganitzant, autogestionant, cooperant, ajudant i estem generant una nova societat que us farà fora i que alliberarà en Rubén i l’Andreu de la presó on els heu ficat.

Les vostres presons ja no ens fan por i algun dia cauran. Serà llavors quan vosaltres, corruptes governants i mercaders rapinyaires d’alta volada, ajudareu als més necessitats, netejareu les cagarades dels avis i àvies als qui anteriorment heu reduït la paga, ajudareu als qui ho necessitin. Perquè sou vosaltres els inadaptats que necessiteu re-educar-vos. Us esteu carregant el món que nosaltres i els nostres companys represaliats defensem dels vostres atacs al Poble i a la Natura, que si continuem com dieu vosaltres aviat no hi haurà ni aire per a respirar. N’estem fartes de polítics ineptes que, amb l’estratègia de la por, volen fer callar les veritats que es diuen a la cara, volen amagar les estratègies que practiquem per passar de vosaltres i generar un món més just, horitzontal i solidari.

Més por us hauria de fer a vosaltres generar tanta ràbia.

Llibertat Andreu i Rubén, us volem a casa!

Col·lectiu Llibertari Negres Tempestes

Llibertat Rubén i Andreu!

Ja és al carrer el llibre de la 6a edició del Certamen de contes antiautoritaris

Coberta Llibre 6è CertamenUna quinzena de contes seran els que es podran llegir en la sisena edició del Certamen de Contes Antiautoritaris. El resultat és un llibret, que ronda la norantena de pàgines, on el text va acompanyat amb algunes il·lustracions.

Així és com per sisè any consecutiu, el col·lectiu Negres Tempestes, i com a extensió de la revista La Rosa dels Vents, ha organitzat aquest recull literari que busca promoure els valors anarquistes. Llegint-los podem trobar-ne alguns que poden ser de denúncia, de reflexió, de crítica, sobre transformació social o sobre solidaritat, entre d’altres. Aquesta transmissió de valors té, com a eina transmissora, la narració en forma de conte, ja que és un gènere que permet amb molta facilitat l’ús de metàfores i exemples.

D’aquesta manera alguns animals, éssers estranys, fins i tot de procedències extra-planetàries són protagonistes de relats més o menys reals, més o menys fantàstics que faran reflexionar a la persona lectora sobre com, quan i per què aquelles paraules descriuen aquells fets.

Algunes de les autores ens són fidels escriptores, havent participat en anteriors edicions, i en alguns casos fins i tot, participant amb més d’un relat.
Els contes es publiquen sota llicència Creative Commons i són publicats en paper i també a la web.

El llibre ja es pot trobar en els punts habituals de distribució.

També el podeu descarregar (format PDF) fent clic aquí.

Per molts anys, Can Vies!

Aniversari Can Vies15 anys esbossant noves realitats

Ja van quinze anys des de que un dia 10 de maig de 1997, va ser alliberat el numero 42 del carrer Jocs Florals. Ja no va ser més un espai buit en el barri de Sants, sinó que es va convertir en el Centre Social Autogestionat CAN VIES. Un espai implicat en el barri, on s’han dut a terme multitud de projectes, tant de caràcter polític com cultural. Un espai on poder teixir xarxes per lluitar contra aquest estat imperialista i explotador, on poder construir noves maneres de relacionar-se, on fomentar l’autogestió al marge de les institucions, on deconstruir els generes que ens ofeguen, on fer barri cooperant en allò que ens és comú, on defensar el territori amenaçat per l’especulació i també on poder trobar-nos i gaudir de nosaltres mateixes.

Per tot això i perquè 15 no són pocs anys; no són pocs quan molestes als poderosos; no són pocs quan aquests intenten invisibilitzar-te o inclús acabar amb tu; no són pocs perquè hem patit 3 intents de fer-nos fora de casa nostra i juntes els hem vençut. Però la lluita no ha acabat pas, sinó que segueix endavant amb totes les nostres forces, perquè malgrat ens intenten posar la por al cos, nosaltres els hi hem perdut la por.

La lluita continua però la lluita també pot ser festiva, i per això encetem el nostre 15é Aniversari farcit d’activitats on la festa es convertirà en lluita i la lluita en festa.

Vídeo de la xerrada “Arquitectura de culte a la lletjor” (26/03/2010)

Us presentem el vídeo de la xerrada “Arquitectura de culte a la lletjor” que fa formar part de les jornades sobre urbanisme que vam desenvolupar juntament amb l’Assemblea de Barri de Sants i la Universitat Lliure (Sants). La intenció de les jornades va ser la de valorar cap a on ens està portant l’urbanisme i l’arquitectura actual. Aquesta xerrada la va portar a terme el  Doctor en Filosofía per la Universitat de Barcelona Luis Andrés Bredlow.

Recordeu que podeu accedir als vídeos de les nostres activitats mijançant el següent enllaç:  tv.negrestempestes.org