[26 abr 18h Alacant] Ni França, ni Espanya, ni Estat català. Degenera’t i participa al bloc raret

Degenera’t i participa al bloc raret, no cal tindre carnet!

 Algunes folclòriques de l’àmbit autònom i antiautoritari de les comarques del sud del País Valencià hem decidit, de manera informal, eixir a la manifestació que s’ha convocat el 26 d’abril. Som poques però diverses: alacantines, falleres, llauraores, mores i cristianes, diversitat d’identitats mutants que volen recuperar experiències antiautoriàries a diades independentistes de col·lectius dels anys 90 com les exfalleres Recerca Autònoma o les actuals bastoneres de Negres Tempestes i alguns CSO’s de Polònia. Volem mostrar obertament el nostre interés i complicitat cap a lluites independentistes des d’una òptica rareta i no estatista, exemples com el dels Comandos Autònoms a Euskal Herria als anys 70, els indis Maputxes a l’actualitat o la tasca feta pel col·lectiu Icària als Països Catalans dels 80. Ens identifiquem amb totes aquestes experiències desviades que també tenen com a eixos principals l’exgènere, l’autogestió, l’autonomia, l’ecologisme radical, la defensa de les llengües minoritzades com la nostra i, per suposat, l’autodeterminació com a eina per trencar amb qualsevol estat, en cap cas per crear-ne’ un de nou. En definitiva, la destrucció de la realitat per recuperar les nostres vides.

Som conscients de les contradiccions que poden aparéixer pel fet de ser folclòriques i, a més, participar a una manifestació on hi seran presents opcions sompes de l’àmbit demòcrata. Assumim les contradiccions que puguen aparéixer ja que estem boges i la situació lingüística del català al País Valencià és realment greu i preocupant i, en especial, la de la ciutat d’Alacant, on en dues generacions quasi ha desaparegut el valencià al carrer, mentre a l’àmbit familiar sols el parlen pràcticament les generacions més majors, que són, a la vegada, les que han deixat de transmetre la llengua a la gent jove per qüestions d’autoodi. El genocidi cultural en estat accelerat que porta a escoltar coses tan aberrants des de qualsevol àmbit (siga anticapitalista i/o antiaoutoritari siga demòcrata) com que a Alacant no s’ha parlat mai valencià, ai per l’amor de Déu!! quina poca memòria i mal gust. Ja se sap, l’oblit és l’acció d’oblidar, és el fet de perdre la memòria (d’alguna cosa) o de no tenir-la present. És, exactament, el que succeeix amb els milers de llengües i cultures amb pocs parlants (com el català) que es troben minortitzades i perseguides pels estats i les seues corresponents llengües oficials, amb la complicitat ingènua de bona part dels moviments socials sompos i antagonistes.

Volem superar el mer ús anecdòtic de la llengua que no passa dels quatre cartellets de torn. De la teoria a la pràctica hi ha un oceà, del dir que es fa i el realment fer un altre, i és així, com igual que al gènere, es repeteix l’eterna història del dir que es fa i el no fer res realment, és la història de molts segles de dominació i de creació d’una realitat fastigosa i cruel, interioritzada i assumida disciplinadament en uns miserables rols (lingüístics) que marquen la nostra vida quotidiana. Aquests hàbits (lingüístics) són aquells que marcaran, realment i sense adonar-nos-en, la conservació o desaparició de les llengües i cultures minoritzades com la nostra. Desentendre’ns del seu ús és delegar en el poder, assumir jerarquies i relacions de poder, acceptar la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic i recolzar la nostra llarga agonia, com a folclòriques i com a parlants de llengües minnoritzades.

La llengua, igual que les folclòriques, és arqueologia, és un tresor de signes que amaga tota la saviesa popular, és la forma d’entendre el món d’una determinada col·lectivitat, davant d’unes determinades situacions i factors. Renunciar a les folclòriques i a les llengües amb pocs parlants en pro de la “comunicació”, en lloc d’experimentar i buscar noves solucions que respecten l’ús d’aquestes és d’una inconsciència quasi naïf, és la consecució de l’homogeneïtzació cultural actual, és la interiorització de les misèries del poder a la nostra vida quotidiana i que ens fa creure que hi ha folclòriques i llengües més importants que d’altres i que serveixen per a funcions més importants (com comunicar a més gent). Ara i ací, si no uses tu el català en tots els àmbits possibles de la teua vida, no ho farà ningú.

FOLCLÒRIQUES PER LA INDEPENDÈNCIA TOTAL I L’ANARQUIA SENSE LÍMITS!

Desviat al bloc raret el 26 d’abril a les 18h a les escales del Jorge Juan d’Alacant.

PORTA’T EL VESTIT DE FOLCLÒRICA I QUE LA FIGA MOS FAÇA PALMES.

per insultar, suggerir, xarrar…
folcloriques (at) gmail.com