Autor: Negres Tempestes

Galeria d’imatges

 

Com ja ve essent habitual, la manifestació de l’onze de Setembre de la tarda ha comptat amb la presencia d’un Bloc Negre o Antiautoritari.

El bloc ha iniciat la seva marxa darrera de la manifestació unitària de l’esquerra independentista, sota el lema “Ni Reis, Ni Súbdits; per que la màxima sobirania es l’auto-organització”, la pancarta que obria el Bloc anava també acompanyada de dos dibuixos al•legòrics, on es podia observar a un Jaume I caracteritzat com el cap dels Gals Abraracurcix, llençant renecs desprès que els seus dos portadors l’haguessin estibat de daltabaix de l’escut, en l’altre dibuix és podia observar un Rei Juan Carlos I engalanat d’emperador romà en el moment en que Obelix li llança un menhir.

Aquest any, l’onze de Setembre, a anat acompanyat també d’una forta critica a la commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I “el Conqueridor” i tot allò que representa, tant des de el punt de vista de tots aquells pobles que van haver de patir la seva cobdícia imperialista, com la de tots aquells catalans i catalanes de classe popular, que li van haver de rendir el seu vassallatge.

El Bloc ha comtat amb la presència de abundants banderes negres i crits de “ni espanya, ni frança, ni estat català”, “ni Jaumes,ni Juan Carles, ni reis, ni avantguardes”, “El tripartit especula i desallotja”, “no hi som tots, falten els presos”, etc…. Alhora s’han fet vàries versions “karaoke” d’-A les barricades-.

Finalment, el Bloc s’ha dissolt al Fossar amb el cant d’A les barricades i dels Segadors. En fi, hem donat “el punt negre” de l’11 de setembre, i 294 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.

El que ara s’anomena Bloc Negre, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa, que no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va pasar un any fruit de descoordinació), i mitjançant el boca orella es congregaven a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l’any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, a anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals, han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d’espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.

Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats. No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.

Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble.
Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.
Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les  seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.

En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

Ni reis, ni súbdits. Autoorganització social!

Per segon any consecutiu, el proper diumenge 7 de setembre a les 10 del matí a la plaça de Sants començarà la ruta de dels maquis a Barcelona. Aquesta activitat es fa dins de l’edició d’enguany de la Marxa d’Homenatge als Maquis.

 

Vols saber a qui fan homenatge alguns dels carrers de Sants?

 

Des de fa un temps moltes institucions s’omplen la boca parlant de la recuperació de la memòria històrica, i han muntat grans campanyes publicitàries, sovint amb poc rigor històric. És per això que no deixa de sorprendre que als nostres carrers aquesta suposada campanya no es reflecteixi amb actes. Barris del districte com són els de la Zona Franca o Montjuïc segueixen plens de símbols franquistes i de monuments i carrers dedicats a personatges afins a la dictadura.

 

Hom podria pensar que a Sants, Hostafrancs i La Bordeta no es poden trobar exemples com aquests. I realment és fa difícil trobar-ne d’aquesta magnitud, doncs anteriors reclamacions veïnals ja van aconseguir modificar noms de places com Salvador Anglada, dedicada a un falangista, pel nom de Plaça de Sants. Però que no trobem militars franquistes entre el nostre nomenclàtor no significa que no es puguin trobar altres personatges igualment detestables.

Entre els noms dels carrers dels nostres barris podem trobar bàsicament als industrials, que explotaren als obrers dels segles XIX i XX i que van voler perpetuar-se exigint que els carrers portessin els seus noms; a comerciants esclavistes; a militars que van reprimir amb duresa les vagues obreres i fins i tot al corsari genocida que va iniciar la conquesta de les Canàries.

Per això l’Assemblea de Joves de Sants i el Col·lectiu Negres Tempestes hem decidit iniciar una campanya conjunta amb una doble vessant, per una banda informativa, per tal que els veïns dels nostres barris puguin saber a qui recorden els carrers, però a la vegada reivindicativa, exigint el canvi de noms d’aquests carrers, doncs creiem que cap d’aquests personatges, opressors, repressors, esclavistes o genocides mereix un carrer al nostre barri.

Resposta del Col·lectiu Negres Tempestes a l’artícle d’Opinió de Marcel Surinyach Casals, Secretari General del Comitè Regional de Catalunya i Balears, publicat a “la Soli” núm. 336

Enllaç a la notícia original (web de la “Soli”)

Per començar, volem agrair al Secretariat Permanent del Comitè Regional de la CNT de Catalunya i Balears la seva invitació per poder continuar el debat a les pàgines de “Solidaridad Obrera”.

També volem agrair-li la realització de la crítica apareguda en la vostra plana a Internet i en la citada publicació. Per tant, valorem molt positivament l’aportació al debat realitzada pel Secretariat Permanent del Comitè Regional, ja que aquest era el propòsit principal que es volia aconseguir amb la reedició del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” del desaparegut col·lectiu Ikària.

Per començar, volem puntualitzar que en la reedició d’aquest llibre, a més del col·lectiu Negres Tempestes i de l’editorial Virus, també han participat Catarko (El Prat de Llobregat) i la llibreria-cooperativa “La Ciutat Invisible”.

També volem deixar clar que les opinions que apareixen en aquest llibre no són les del col·lectiu Negres Tempestes, encara que moltes d’elles puguin ser compartides. Amb la nota introductòria del llibre preteníem deixar-ho clar per evitar confusions.

 

Bé, és veritat que en moltes parts del llibre són necessàries notes al peu de pàgina (tal com apunta l’article del SP) que ajudin a la lectora a contextualitzar el que està llegint. Si no hi són, no és per manca de voluntat o per crear confusionisme, és per la manera en que es va realitzar la reedició; en moltes de les nostres activitats havíem constatat l’interès per poder aconseguir un exemplar d’un llibre, recordem-ho, que es trobava descatalogat. Durant els contactes previs a la reedició, va sorgir el tema de l’actualització dels continguts del mateix. Degut a la impossibilitat de realitzar aquesta tasca correctament en els terminis plantejats, varem optar per la publicació tal com era originalment però amb els afegits de la “nota introductòria”, els nous annexes i l’epíleg “Independència Total, Anarquia Sense Límits” de Jordi Martí i Font. Volíem també, que la publicació del llibre servís de catalitzador per a l’actualització del mateix i dels seus continguts i pensem que així ha estat perquè alguns passos s’han donat en aquest sentit.

 

Pel que fa a les opinions sobre la CNT-AIT i la seva militància d’aquella època, així com la resta de l’anàlisi i opinions expressades al llibre, són opinions dels seus autors. En totes les presentacions que hem portat a terme deixem clar que està redactat el 1982/83 i publicat el 1987, de fet en la introducció de l’original els autors ja avisen d’això. És per aquest motiu i pel que abans hem exposat que no vam considerar indispensable la inclusió d’aclariments . A més, considerem que tota lectora té prou criteri com per no fer-se una opinió sobre el funcionament actual d’una organització amb un únic anàlisi -parcial- realitzat vint anys enrere.

Per totes aquestes raons, tampoc ens hem vist en l’obligació d’aclarir amb què està d’acord Negres Tempestes i amb que no ho està. A la nota introductòria ja deixem clar que no es tracta de la reedició de cap mena de “bíblia”. Simplement es tracta de la reedició d’un dels comptats assaigs que d’una manera extensa intenta explicar des del moviment anarquista dels Països Catalans l’alliberament nacional des d’una perspectiva llibertària. A més, no oblideu que la reedició d’aquest llibre és un projecte de diversos col·lectius i individualitats que poden o no coincidir en les seves opinions i anàlisis. Imagineu-vos com hagués quedat el llibre si en cada full aparegués una nota al peu amb l’aclariment sobre amb què està d’acord Negres Tempestes, amb què ho està Catarko, amb què la Ciutat Invisible, etcètera.

Resumint i com aclariment present i futur, les opinions del col·lectiu Negres Tempestes apareixen degudament signades. És a dir, que apareguin al llibre, només són opinions o escrits assumits pel col·lectiu la nota introductòria i l’annex 10 de títol “anarco… quèeee?”.

Amb l’ànim de continuar el debat, volem aprofitar l’oportunitat per donar la nostra opinió sobre el model organitzatiu i la nomenclatura utilitzada per la CNT-AIT. Ho fem des d’una postura de respecte absolut i compartint l’opinió de Marcel Surinyach Casals de que tant de bo tots els problemes fossin tan petits.

Pel que fa al model organitzatiu de la CNT-AIT, considerem que la seva organització a nivell de l’estat per qüestions sindicals ve donada pel fet que moltes lleis sociolaborals venen donades per organismes estatals. Tot i això entenem que a vegades s’ha utilitzat aquest model com excusa per no editar publicitat o material en català. També volem apuntar que en els estats membres de la Unió Europea, les polítiques venen dictades des dels òrgans de poder de la mateixa, sent els governs dels estats mers adequadors de les normes estatals a aquestes disposicions. Per tant, l’organització a nivell d’estats deixa de tenir una importància cabdal. A més, volem preguntar el següent: si la reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya aprovat té previst desenvolupar el marc català de relacions laborals, com respondrà la CNT-AIT estatal i la CNT-AIT de Catalunya i Balears?

També pensem que l’organització a nivell d’estat afavoreix la interiorització de les fronteres administratives. Per això, animem al CR i a la militància de la CNT-AIT de Catalunya i Balears a trencar aquests esquemes mentals i a intentar establir lligams amb organitzacions i individualitats de la Catalunya Nord aprofitant conflictes que ens afecten a totes com són la lluita contra la MAT, la lluita contra Bolonya o conflictes purament sindicals.

Respecte a la nomenclatura utilitzada, entenem que aquesta és fruit d’una època en la que la terminologia emprada socialment bevia àmpliament del conceptual dels estats-nació europeus. L’ús de nació s’emprava per denominar els marcs estatals i conceptes com pàtria (regió tenia una concepció més de “territoris que conjuntament formen part d’un tot”) eren els utilitzats per definir les realitats “nacionals”, els pobles que cohabitaven aquests marcs (només cal mirar hemeroteques de clàssics anarquistes d’arreu d’Europa) . Sembla lògic l’ús d’aquesta nomenclatura en el moment de la seva creació, de la mateixa manera que sembla lògic que a l’igual que l’anarquisme (en totes les seves vessants) ha evolucionat en altres aspectes també ho pot fer en la terminologia emprada. Sabem que la CNT-AIT té els mecanismes per poder realitzar el canvi de nom, però el cas és que aquest no es realitza engreixant i legitimant un estat contra el que som conscients que lluita. Una possible causa podria ser que hi ha problemes més importants a tractar, però per a nosaltres demostra que hi ha una manca de sensibilitat que queda demostrada perquè a la majoria dels membres de la federació no els importa com s’anomeni aquesta. Igual que fa 90 anys les qüestions de gènere no estaven gaire presents a la agenda del moviment llibertari i ara ens cuidem molt d’utilitzar llenguatge sexista, considerem que un canvi d’aquesta nomenclatura actualitzaria els ideals d’independència i descentralització propis de les nostres idees.

Per acabar, aprofitem per animar a totes les afiliades i sindicats a fomentar l’ús del català i a realitzar publicacions en català. Penseu que encara que l’àmbit lingüístic és més reduït que el castellà això no fa que una llengua sigui inferior a una altra de la mateixa manera que un individu mai serà superior a un altre. Plantejar l’ús i foment de les llengües en base al nombre de parlants és jerarquitzar-les, col·locar unes per damunt de les altres i per tant donar per fet que unes són millors que les altres (voluntàriament o involuntària). Entenem que les llengües no son mers instruments per entendre’ns sinó una manera de veure i interpretar el món i la natura, cada llengua desapareguda és una pèrdua per a tots els éssers i amb ella desapareixen flora i fauna i una manera d’interactuar amb el món en aquells espais on són pròpies. Però no es tracta només de reduir-ho tot al fet cultural sinó de qüestionar els marcs contra els que lluitem, els estats i les seves autoritats, i que fruit de la Il·lustració i de la concepció de estats-nació hem deixat de banda els valors reals del federalisme. El federalisme implica en si mateix la voluntat de federar-se, la llibertat de federar-se i per tant cal l’existència d’aquesta llibertat en els territoris per poder-se federar en “estructures” més “elevades”. Només l’experiència ens podrà apropar a entendre quines raons portaran a una comunitat humana i a una altra a federar-se entre elles (les similituds culturals, els interessos econòmics,…), es tracti d’uns veïns, d’un barri, d’un poble, d’una comarca o més enllà. El que tenim clar és que qüestionar les estructures sorgides de la Revolució francesa ens aproparà més a l’ideal federatiu que l’anarquisme planteja com a sinònim de llibertat.

Col·lectiu Negres Tempestes – www.negrestempestes.org

Juny 2008

 

Títol: Comandos Autónomos. Un anticapitalismo iconoclasta.
Autor: VVAA
Any de publicació: 1996
Editorial: likinianoren altxorra 6

Pàgines: 100

La presentació del llibre “Emboscada en Pasaia ” per aquestes terres m’ha portat a rellegir aquest recull col·lectiu d’escrits sobre els “Comandos Autónomos Anticapaitalistas” (CAA). Aquests taldes van ser formats per recolzar lluites obreres i populars (com les experiències autònomes catalanes) i com a grups d’autodefensa davant de la repressió. Al llibre, els protagonistes expliquen quins són els eixos de les seves activitats i les polèmiques amb milis (ETA-militar) i polimilis (ETA-políticomilitar) pel que fa a estratègies, tàctiques i models organitzatius.

Durant quatre setmanes al Kasal Okupat del Prat Alta Tensió es passaran quatre documentals sobre diverses lluites arreu del món. Després música combativa fins a les 3 de la matinada i pica-pica.

KOP Alta Tensió, Pl. del 19 de juliol de 1936 (Carrer Dr. Soler i Torrents 36-38). El Prat de Llobregat (al costat de l’estació de RENFE i d’estacions de bus diurn i nocturn)

 

La projecció dels documentals començarà a les 19:30.

 

La batalla de Euskalduna

 

Dissabte, 21 de juny 

Sacco y Vancetti

A més, campionat de tenis de taula

 

Exercit Simbionés d’Alliberament

 

L’assumpte de Ben Barka

A més, campionat de futbolí 

 

Cartell