Comandos Autónomos. Un anticapitalismo iconoclasta (VV.AA. 1996)

komando autonomoakTítol: Comandos Autónomos. Un anticapitalismo iconoclasta.
Autor: VVAA
Any de publicació: 1996
Editorial: likinianoren altxorra 6
Pàgines: 100

La presentació del llibre “Emboscada en Pasaia ” per aquestes terres m’ha portat a rellegir aquest recull col·lectiu d’escrits sobre els “Comandos Autónomos Anticapaitalistas” (CAA). Aquests taldes van ser formats per recolzar lluites obreres i populars (com les experiències autònomes catalanes) i com a grups d’autodefensa davant de la repressió. Al llibre, els protagonistes expliquen quins són els eixos de les seves activitats i les polèmiques amb milis (ETA-militar) i polimilis (ETA-políticomilitar) pel que fa a estratègies, tàctiques i models organitzatius.

“Com independentistes, anticapitalistes i autogestionaris, creiem que si la revolució és obra de tots o de ningú, aquesta ha d’assentar-se d’acord a l’experiència que els treballadors obtinguin de les seves lluites, tant passades, com presents. Experiències que han tingut com mitjà de materialització conscient la democràcia i l’acció directa que ja de per si, exclou qualsevol delegació en partits, sindicats o òrgans superiors, en tant que aquests neguen les possibilitats de que els problemes siguin assumits directament pels treballadors, sense divisió entre els dirigents-dirigits, especialistes-masses, sense divisió entre allò polític i allò social, globalitzant el caràcter anticapitalista de totes les lluites”.