La millor jugada mestra,
llençar els estats per la finestra!
Hem viscut en el darrer any situacions inesperades i convulses. Podem parlar d’una revolta carregada d’insubordinació i d’actes d’insubmissió. Un any carregat de fets on l’autoorganització i empoderament de la gent han sigut necessaris per a fer tremolar els fonaments d’aquest “règim de 82 anys de pau”. Hem vist coses que ningú no creuria, escenes de desobediència civil massives que intentaven empènyer una desobediència institucional que no es va arribar a materialitzar. Vam viure un 1 d’octubre on la legitimitat va sobrepassar la tan dubtosa justícia de la legalitat. Ha quedat demostrat que la justícia no és igual per a totes, que empara als de sempre: rics, poderosos i feixistes; i que per una altra banda persegueix i empresona a qui pretén canviar l’estat de les coses o, fins i tot, a qui tan sols ho qüestiona. Res de nou per a aquelles que fa anys que formem part dels moviments socials i que hem viscut tants muntatges policials i tantes persecucions polítiques, però que ara ha començat a afectar a una part molt més àmplia de la població.
Aquells que presumptament havien d’implementar el mandat del poble, no van fer-ho. El bell llastre del processisme ens ha portat de nou a una via morta. Així va quedar palès de nou amb el ball de cadires del 21 de desembre on el ritme de la música electoral portava un cop més a una baralla pel poder. Un cop més, hem delegat massa en els polítics oblidant el poder que tenim les persones. Està clar que no podem resignar-nos a criticar la submissió del processisme ni la qüestionable equidistància que ens condemna a la perpetuació de seguir amb el que hi ha perquè no ho podem canviar.
Cal tenir clar quin és l’objectiu. No quedar-nos tan sols en l’abstracte concepte de govern que suposa una República. Cal lluitar per canviar el model social, per assolir les sobiranies energètica, alimentària, residencial, cultural, reproductiva o afectiu-sexual, sanitària, etc.; i alhora assolir les llibertats individual, social i nacional. Cal aturar la mercantilització de drets i de les persones, acollir a les migrants, siguin o no refugiades, deixant de regular els seus fluxos segons necessitats productives enllocd’humanitàries. Cal assolir el compliment d’uns valors com el suport mutu, l’autogestió, l’igualtat, l’horitzontalitat, l’acció directa, etc. Hem de començar a empoderar-nos i a adonar-nos que som capaces de construir una societat equitativa on el poder sigui realment del poble.
Cap a una Confederació de Pobles Lliures dels Països Catalans!
11 de setembre del 2018 – Plaça Urquinaona 18:30
Bloc antiautoritari