Diumenges de teatre a Can Vies

 

 “PatetiKKbareta” de Kili-kolo

diumenge, 5 / abril / 2009 19:30 al CSA Can Vies
c/ Jocs Florals, 42 L1i5 Plaça de Sants

Patètic/a: Commovedor/a, que infon dolor, tristor o melangia.

Tot és patètic … així ho diu el Mister.

Però la nostra intenció no era crear més dolor o tristesa a ningú. Volem riure, volem fer riure. Tot i així, si per un moment has oblidat el riure i alguna t’ha colpejat el cor, o les entranyes, o el que sigui… ho hem aconseguit. Has entès el missatge.

Sembla ser que el món va boig i així embogim nosaltres també. Això no és teatre. O si? El dolor si més no és real, de veritat. De sobte o poc a poc alguna cosa fa “klick” al teu cap i ningú no et entén, ningú no et vol entendre. Per si de cas. Ets un error més del sistema i al sistema no li agrada reconèixer els seus errors. Millor no veure, millor si no estàs, millor si no ets.

Però ser som, estar estem i no volem seguir sent cecs/gues. Es pot tirar endavant i els camins són tan abundants com diferents. Cadascú/na haurà de triar el seu … i agafar forta. Des Kilian-Kolo volíem treure el tema al carrer. Parlem de la BOGERIA, apropem-nos, sentim-la, no miris cap a l’altre costat. I així podrem riure’ns totes.

PatetiKKbareta, amb tot el nostre afecte per tot*s aquell*s que han patit i estan patint aquest dolor.

Per tot+s l*s boj*s … per a totes … que aquí no es lliura ningú!!

 

 “Pepinos podridos (en el frigo)” de J.B. PEDRADAS

diumenge, 19 / abril / 2009 19:30 al CSA Can Vies
c/ Jocs Florals, 42 L1i5 Plaça de Sants

Una dona ke sóc jo.

O sigui, jo conte la història de Espe, ke és la meva història, la teva història, la història d’algú ke està sola, ke està boja, ke està emmanillat a una cadira.

Es la conte de manera una mica desordenada, inconnexa, Anarkista, al patíbul ke em vigila mentre esperem que no se sap ké, no se sap on.
Es la conte també a una gent (així doncs, a un *agent* i a *una gent*) ke jo imagino davant meu, ke em mira des de dins del meu cap i ke a vegades fa sorolls i també a vegades hi ha algun gos ke Grune i algun nen ke plora però …”