Ruta per conflictes de gènere

En el marc del 8 de març, dia de la dona, aquesta Ruta pels Conflictes de Gènere (Dissabte 9 de març, 12h, CSA Can Vies), ens portarà per diferents llocs del barri de Sants que van ser escenaris de fets que descriuen com el masclisme ha protagonitzat les decisions que han afectat aquella part de la societat que, per motius de gènere i/o classe, no passaven pel seu sedàs.

45 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich

Divendres 1 de març de 2019, Recordatori
18:00h Acte recordatori a Ateneu Popular de Nou Barris (C/ Portlligat, 11, Nou Barris, Barcelona)
‹M› L4 Trinitat Nova (sortida Aiguablava)
L3 Roquetes (sortida Vidal i Guasch)
Parlaments
Jean-Marc Rouillan + Ricard de Vargas Golarons + Familiars de Salvador Puig Antich + Felip Solé Sabaté
Artistes
Quico Pi de la Serra + Joan Pau Cumellas – Harmònica // Dominique Grange + Tardi + Accordzeam // Joan Issaac + Vicente Palao // Jaume Arnella // Sílvia Tomas // Suburbano // Francisco Fanhais // O Leo de Matamá // Igor Arruaga // Les Carpantes. SubVersió Flamenca // Los Bio-lentos

Dissabte 2 de març de 2019, Recordatori
12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc
Agrupació 14, nínxol 2737

https://45anys.salvadorpuigantich.info

Projecció de Poble Rebel

Dissabte 19 de gener, 19h
CSA Can Vies
C/ Jocs Florals, 42

SINOPSI
Hi ha una Catalunya, dissident i combativa, que perviu i resisteix sota la capa del relat oficial. Una Catalunya on —des dels temps de la fal·làcia de la Transició— la desobediència, la dissidència o l’autoorganització davant la misèria han estat i són palpables, com també la via repressiva per erradicar-les. POBLE REBEL es proposa, com a llargmetratge documental, endinsar-s’hi, explorar-les, amb un zoom que apunta i enfoca les quatre últimes dècades: arranquem el 1974 amb l’assassinat de Salvador Puig Antich i apareixem —centrant-nos, principalment, en el període que s’inicia a partir de la “crisi” de 2008— a les lluites de l’aquí i de l’ara, analitzant-ne el context polític, econòmic, social i cultural.

Tot, per entendre com i perquè neixen, creixen i s’organitzen els moviments socials. Tot, per mostrar el principi fonamental d’acció-reacció en ambdues direccions: moviments socials vs. sistema i sistema vs. moviments socials, establint nexes entre passat i present en aquesta Catalunya no submisa que crea alternatives, que resisteix. Un poble rebel que batega, obstinat, sota la capa del relat oficial.

TRETS GENERALS
Durant d’aquestes quatre dècades llargues d’activisme social, moltes persones i col·lectius han optat, a Catalunya, per esbossar vies de resistència, desobediència i construcció d’alternatives als models imperants. POBLE REBEL, com a llargmetratge documental, es fonamenta en els testimonis i diàlegs entre individus que han format part d’aquestes realitats i que ens narren, en primera persona, les seves experiències i aprenentatges.

A banda, comptem amb un extens material d’arxiu, gràcies a la tasca tenaç de persones que, càmera en mà, han anat documentant la microhistòria dels darrers quaranta-cinc anys. Una història entreteixida per tres peces essencials —el marc econòmic, social i polític de cada moment— i per les repercussions que aquests elements tenen, habitualment de forma negativa, en àmbits tan diversos com l’ecologia, el teixit social, la cultura pròpia o la llibertat d’expressió, per citar-ne alguns de representatius.

De la conjunció d’aquestes peces, al documental hi veiem lluites, pràctiques i fets que esdevenen referents i creen corrents; coneixem les motivacions que els fan néixer i els impulsos que els fan créixer; palpem la funció social i política que desenvolupen i en desxifrem la legitimitat i les raons de la seva acció fora o al marge d’unes lleis fetes a mida dels lobbys que les dicten. A banda, comprovem com aquest poder destapa la maquinària repressiva per extirpar d’arrel les lluites, operació quirúrgica d’èxit relatiu, perquè mai acaba d’assolir el seu objectiu: anys després, aquelles velles aspiracions continuen germinant i, com fulles d’heura, generen nous brots que vénen d’antigues derrotes, de petites victòries o d’il·lusions reconstruïdes.

TESTIMONIS I PERSONATGES PRINCIPALS DEL DOCUMENTAL
Joana Garcia Grenzner Periodista i activista feminista
Anna Gabriel Exdiputada de la CUP al Parlament de Catalunya
Iñaki García, Ferran Aguiló i Juanito Piquete Activistes llibertaris
Robert Sabater Alcalde de Viladamat
Anna Celma i Jesús Rodríguez Periodistes de La Directa
Núria Güell Artista
Pep Musté i Carles Benítez Exmembres de Terra Lliure
Josep Garganté Conductor d’autobusos i exregidor de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona
Pape Diop i Lamine Bathily Membres del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
Josep Pàmies Pagès i fundador de Dolça Revolució
Quim Gimeno Activista imputat pel Cas Pandora II
Enric Duran Cofundador de la Cooperativa Integral Catalana i FairCoop
Edu Activista imputat per fitxers policials
Jordi, Rubén i Gadae Imputats per Aturem el Parlament
Gerardo Ariza Activista LGTBI
PAHC Bages
No a la Mat Girona
No al Pla Caufec
Xarxa Anti-Repressió de Familiars de Detingudes
Grup de Suport a la Núria Pórtulas

FITXA TÈCNICA
Títol Poble Rebel
Direcció Damià Puig
Guió Damià Puig/Sergi Fàbregas
Música Sergi Fàbregas
País Catalunya
Any 2018
Gènere Documental
Durada 100’
Format HD 16:9
Classificació Per a majors de 12 anys
Idiomes Català (original), castellà, anglès, portuguès, francès, italià, croat i alemany (subtitulació)
Productora A.C.A.T.S. (Associació Col·lectiva Audiovisual per a la Transformació Social)

Inici

X Ruta per espais significatius del maquis urbà a Barcelona

X Ruta d’Homenatge als Maquis a Barcelona
Un repàs per alguns espais significatius del maquis urbà

Dissabte 20 d’octubre
11:30h Arc de Triomf

A Catalunya, la lluita armada contra el franquisme va tenir unes característiques particulars, tant per la proximitat amb França com per la naturalesa pròpia dels seus moviments socials i polítics.

Amb l’excepció del frustrat intent d’invasió de la Val d’Aran del 1944 dirigida pels comunistes del PCE-PSUC, la guerrilla antifranquista del va dur eminentment el segell anarquista. Tot i que també va tenir presència a les zones rurals, va fer de Barcelona el seu focus d’acció principal.

Les principals línies d’actuació de la lluita guerrillera anarquista van consistir a passar documentació o infiltrar persones per organitzar comitès locals, a donar més suport a les Joventuts Llibertàries i a formar grups d’acció directa. Els objectius dels anarquistes -que es centren principalment a la ciutat de Barcelona, com ja havia succeït al començament de la dècada dels anys 20- inclouen l’edició de propaganda, els atemptats contra la policia i els cops econòmics. Els noms de Marcel·lí Massana i Ramon Vila resten per sempre units al maquis rural, mentre que els de Josep Lluís Facerias i Quico Sabaté s’associen al maquis urbà.

En aquesta ruta, visitarem alguns llocs que foren escenari d’aquestes lluites del maquis urbà.

Presentació del “Llibre Negre”, divendres 5 d’octubre 19h CV

Presentació del “Llibre Negre” de Jordi Martí Font, amb el seu autor, divendres 5 d’octubre, 19h en el CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42).

El Llibre Negre és una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans (sencers o a trossos) que intenten pouar en la memòria llibertària independentista, d’expressió catalana i altres, àmplia i diversa, en l’anarquisme no estatista, ni espanyolista i francès, ni andorrà ni italià.

Encara que sembli estrany, en una nació perseguida i anorreada per diversos estats en el seu dret bàsic d’existència, cultural i lingüística, les lluites llibertàries molt sovint s’han empeltat o han participat plenament en les lluites per l’alliberament nacional tot i que per entendre això que acabeu de llegir cal refer el significat de moltes paraules dominades pels que manen que hem utilitzat.

El Llibre Negre inclou textos de 1842 a 2018 i tindrà tres volums d’unes 380 pàgines cadascun. És obra de Jordi Martí Font, qui ha fet l’antologia a partir de textos coneguts, alguns no tan coneguts i altres directament inèdits; els ha antologat i els ha explicat i contextualitzat. Se’n deriva una visió retrospectiva i alhora innovadora sobre un tema vell i tronat: l’anarcoindependentisme, l’independentisme anarquista, el catalanisme llibertari i les pràctiques d’arreu en lluita contra l’Estat i els estats.

El primer volum surt el 19 de juliol de 2018 i inclou més de 50 textos. Inclou des de lletres de cançons, com Els Segadors, A les Barricades o La Campana fins a textos curiosos de Joan Maragall o Miquel Ventura; articles teòrics de Pere Coromines, Eudald Canibell, Dídac Ruiz, Salvat-Papasseit…; i poemes d’Emili Guanyavents, Cels Gomis o Josep Llunas; així com textos programàtics de publicacions com El Chornaler, La Tramontana, Avenir o Progrés. Cada un dels textos va acompanyat d’un petit estudi sobre el personatge, el moment o el text en qüestió, obra de l’antologuista, així com il·lustrat amb imatges relacionades amb el text, ja siguin capçaleres de diaris o fotografia de qui n’és autor.
Es tracta d’una edició conjunta de Lo Diable Gros, de Tarragona; Caliu Editorial, de València; i Calúmnia, de Mallorca. El primer volum es ven a 15 euros i està imprès a la Impremta de Descontrol a Barcelona i enquadernat en tapa dura.

La millor jugada mestra, llençar els estats per la finestra! #11s2018

La millor jugada mestra,
llençar els estats per la finestra!

Hem viscut en el darrer any situacions inesperades i convulses. Podem parlar d’una revolta carregada d’insubordinació i d’actes d’insubmissió. Un any carregat de fets on l’autoorganització i empoderament de la gent han sigut necessaris per a fer tremolar els fonaments d’aquest “règim de 82 anys de pau”. Hem vist coses que ningú no creuria, escenes de desobediència civil massives que intentaven empènyer una desobediència institucional que no es va arribar a materialitzar. Vam viure un 1 d’octubre on la legitimitat va sobrepassar la tan dubtosa justícia de la legalitat. Ha quedat demostrat que la justícia no és igual per a totes, que empara als de sempre: rics, poderosos i feixistes; i que per una altra banda persegueix i empresona a qui pretén canviar l’estat de les coses o, fins i tot, a qui tan sols ho qüestiona. Res de nou per a aquelles que fa anys que formem part dels moviments socials i que hem viscut tants muntatges policials i tantes persecucions polítiques, però que ara ha començat a afectar a una part molt més àmplia de la població.

Aquells que presumptament havien d’implementar el mandat del poble, no van fer-ho. El bell llastre del processisme ens ha portat de nou a una via morta. Així va quedar palès de nou amb el ball de cadires del 21 de desembre on el ritme de la música electoral portava un cop més a una baralla pel poder. Un cop més, hem delegat massa en els polítics oblidant el poder que tenim les persones. Està clar que no podem resignar-nos a criticar la submissió del processisme ni la qüestionable equidistància que ens condemna a la perpetuació de seguir amb el que hi ha perquè no ho podem canviar.

Cal tenir clar quin és l’objectiu. No quedar-nos tan sols en l’abstracte concepte de govern que suposa una República. Cal lluitar per canviar el model social, per assolir les sobiranies energètica, alimentària, residencial, cultural, reproductiva o afectiu-sexual, sanitària, etc.; i alhora assolir les llibertats individual, social i nacional. Cal aturar la mercantilització de drets i de les persones, acollir a les migrants, siguin o no refugiades, deixant de regular els seus fluxos segons necessitats productives enllocd’humanitàries. Cal assolir el compliment d’uns valors com el suport mutu, l’autogestió, l’igualtat, l’horitzontalitat, l’acció directa, etc. Hem de començar a empoderar-nos i a adonar-nos que som capaces de construir una societat equitativa on el poder sigui realment del poble.

Cap a una Confederació de Pobles Lliures dels Països Catalans!

11 de setembre del 2018 – Plaça Urquinaona 18:30
Bloc antiautoritari

Llibertàries per l'alliberament dels pobles