Com ja ve essent habitual, la manifestació de l’onze de Setembre de la tarda ha comptat amb la presencia d’un Bloc Negre o Antiautoritari.
El bloc ha iniciat la seva marxa darrera de la manifestació unitària de l’esquerra independentista, sota el lema “Ni Reis, Ni Súbdits; per que la màxima sobirania es l’auto-organització”, la pancarta que obria el Bloc anava també acompanyada de dos dibuixos al•legòrics, on es podia observar a un Jaume I caracteritzat com el cap dels Gals Abraracurcix, llençant renecs desprès que els seus dos portadors l’haguessin estibat de daltabaix de l’escut, en l’altre dibuix és podia observar un Rei Juan Carlos I engalanat d’emperador romà en el moment en que Obelix li llança un menhir.
Aquest any, l’onze de Setembre, a anat acompanyat també d’una forta critica a la commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I “el Conqueridor” i tot allò que representa, tant des de el punt de vista de tots aquells pobles que van haver de patir la seva cobdícia imperialista, com la de tots aquells catalans i catalanes de classe popular, que li van haver de rendir el seu vassallatge.
El Bloc ha comtat amb la presència de abundants banderes negres i crits de “ni espanya, ni frança, ni estat català”, “ni Jaumes,ni Juan Carles, ni reis, ni avantguardes”, “El tripartit especula i desallotja”, “no hi som tots, falten els presos”, etc…. Alhora s’han fet vàries versions “karaoke” d’-A les barricades-.
Finalment, el Bloc s’ha dissolt al Fossar amb el cant d’A les barricades i dels Segadors. En fi, hem donat “el punt negre” de l’11 de setembre, i 294 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.
Poc a poc, especialment des de l’any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, a anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals, han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d’espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.