Mes: setembre de 2016

Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que plantegem que en aquesta construcció del nostre futur nacional calgui cercar altres referents. Estem referint-nos a la regió de Rojava situada al Kurdistan, sota administració teòrica de l’Estat Siri, però independent “de facto”, o a les comunitats rebels autònomes de Txiapes o Oaxaca a Mèxic, entre d’altres.Enfront la història d’ocupació, de colonialisme i la invasió, els pobles d’aquestes regions treballen per un model de societat basat amb la gestió col·lectiva i realment democràtica dels afers públics i econòmics, societat que passa precisament per l’afebliment de l’autoritat de les institucions estatals. Apostant per un poble empoderat, sobirà, i autogestionat a tots els nivells, mitjançant la promoció de l’auto-organització dels diferents estrats socials: comunitats locals, treballadores, dones, minories ètniques…

Avui, com fa 80 anys, mantenim l’herència de les nostres àvies que, havent esclafat el feixisme alçat en armes el juliol del 1936, varen començar la revolució social. Experiència que no oblidem i que nodreix la nostra lluita per assolir la llibertat.

Enemics de qualsevol estat, arribats a aquest punt, proclamem la nostra determinació per combatre l’imperialisme vingui d’on vingui; ja sigui Madrid, Paris, o una Barcelona sota els dictats de la OTAN, UE, BM, FMI, Troika, dels mercats… i manifestem igualment la nostra aspiració a un poble lliure i autogestionari, i la nostra aposta per la desobediència enfront de les aspiracions del poder i de les crides de diferents actors de l’esquerra institucional de supeditar els drets col·lectius, i entre ells els d’autodeterminació, a la legalitat espanyola vigent, i el monopoli de la força.

Sens dubte la independència que ens cal, no és la de Grècia ni la de Portugal; és la de Txiapes, Oaxaca o Kurdistan.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Un poble independent és autogestionat i desobedient.

11 de setembre del 2016 – Bloc Antiautoritari – 18:30 pl. Urquinaona

#ViaAutogestió Bloc Antiautoritari 2016