setembre de 2012 – Negres Tempestes

L’alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets

Diferents blocs llibertaris recorren els carrers de Barcelona, Mataró, i Reus, per fer visible en plena Diada del onze de Setembre, la alternativa llibertaria, en pro d’un poble lliure, autogestionat i ingovernable.

La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.

El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l’estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.

La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l’executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra.
Blocs Llibertaris a Mataró i Reus

El dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d’aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.

A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s’hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.

Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.

A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.

Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.
La bandera negra torna a onejar per Barcelona

A Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona.

Com ja ve essent habitual, a la darrera d’aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: “Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.

El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de “ni espanya, ni frança, ni estat català”, “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”…

Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d’A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar “el punt negre” de l’11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.
L’origen del Bloc Negre

El que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l’any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d’espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.

11 Setempre 2012 – Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!

Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!

Un cop més veiem com el poble català pateix l’opressió i l’explotació de l’estat i les seves elits dominants. Ens volen fer creure que l’opressió que patim per part dels estats no té res a veure amb l’explotació diària i constant de la burgesia catalana. Doncs sabem que no és així, que la burgesia, sigui d’on sigui, sempre mira pel seu interès, intentant aprofundir en l’explotació de les classes més desfavorides. Per un costat, veiem com el govern espanyol, més a la dreta que mai, ataca directe i descaradament al poble, imposant les polítiques d’ajustos econòmics dictades pel poder neoliberal de la Unió Europea. A més, en un gir ultra catòlic, veiem com tornem als anys del dictador amb polítiques com les que neguen la capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi cos. Tampoc oblidem els atacs que està patint la nostra llengua arreu dels territoris de parla catalana. La llengua és un símbol del nostre poble i de la nostra cultura i cap atac a ella pot ser menystingut. La imposició del castellà i el francès a través de les seves lleis, mitjans de comunicació i la pressió econòmica, no només és un atac contra nosaltres sinó que és l’intent dels estats de legitimar la seva opressió. Fent-nos creure que existeix una unitat nacional fictícia per tal de sustentar
l’estat i la estructura de control que representa.

Però a casa no es queden gens enrere. Buscant el benefici econòmic propi a qualsevol preu, inclús posant el territori en venta per fer macro- projectes urbanístics que suposen la destrucció de la Terra. Desprès de més de dos anys de retallades sembla que això no té fre. La sanitat i l’educació cada cop més precàries i en vies de convertir-se en béns de luxe. La repressió ha agafat unes dimensions que feia anys que no es veia. El departament d’interior planifica una dinàmica de por i alarma social per justificar la imposició d’un sistema policial, on la presencia de les forces repressives és desmesurada. Es reprimeix a la dissidència amb agressions, multes, presó i restringint les llibertats més elementals. Es evident que el Govern no vol que el poble es rebel·li contra el seu intent de sotmetre’ns a la misèria i per aconseguir-ho utilitzarà tot el que té al seu abast.

Per això quan aquells que ens fan la vida cada cop més difícil parlen d’independència, sabem que no parlen del mateix que nosaltres. Rebutgem qualsevol tipus d’unitat amb la burgesia i la patronal, doncs entenem que la independència d’una nació no és possible mentre es mantinguin les relacions de dependència i explotació entre aquells que tenen el poder i aquells que el pateixen. Mentre no ens alliberem de la dictadura del mercat que ens ofega no serem ni lliures ni independents.

Entenem la independència com l’alliberament total de les persones, trencant amb les cadenes que imposa el sistema capitalista, i on les relacions es basin en la igualtat, la justícia i la solidaritat. Rebutgem aquell “sobiranisme” que proposa la creació de nous estats, oblidant-se de la resta dels Països Catalans. La independència ha de ser total i real. Volem viure lliures de l’opressió de qualsevol tipus d’estat. Volem viure alliberats del capitalisme i de les relacions de poder que aquest ens imposa. No volem una nació de polítics i empresaris integrada en les estructures de poder del capitalisme internacional. Volem una Terra lliure, on puguem autogestionar l’economia, amb la solidaritat entre les persones com a motor de la
convivència entre els pobles i on cap autoritat faci a ningú estar per sobre de ningú.

Mort a l’estat i visca la Terra!

[Girona] Xerrada/Debat sobre Anarquisme i Alliberament nacional

Des de CGT Girona organitzen un debat el proper 10 de setembre que creiem que us pot interessar:

Tindrà lloc a l’Estació Jove de Girona (antiga Estació d’Olot), a les 19:30h del vespre , i comptarà amb la participació de membres del col·lectiu Negres Tempestes.

“Perquè el futur és dels pobles. Un demà en que les llengües no siguin minoritzades, on les cultures siguin respectades, on les persones facin casa seva en el racó del planeta que vulguin, on la subsistència no passi pel treball en precari, abusiu i estressant en que diferenciar-nos les unes de les altres, un demà sense imperialisme, ni drets de conquesta, un nou món en que ens autoorganitzem lliurement, per pobles, barris i afinitats. L’altre-món-és-possible serà conformat de països com el nostre, o no serà. Perquè no tenim estat ni el volem!”

A partir de l’exposició inicial, la nostra idea és que sorgeixi debat al voltant d’això, perquè pensem que és necessari compartir espais de debat polític a l’entorn de les qüestions que per a nosaltres són importants.

És per això que et convidem a participar-hi i a fer-ho arribar a les persones que pensis que hi puguin estar interessades.