Mes: setembre de 2011

Aquest any hem pogut veure com els mercats han guiat les polítiques arreu del món, i els pobles han patit les conseqüències de la seva cobdícia  per la seva submissió al terror de l’economia de lliure mercat. Retallades a casa nostra dels pocs serveis bàsics de què gaudíem, com a mera caritat, per  amagar la misèria que provoquen: més indefensió dels treballadors vers la patronal, guerres globals per recursos naturals i destrucció del territori en nom del progrés. Totes aquestes mesures  collen més a les classes populars per augmentar la seva dependència dels més poderosos, únics beneficiaris d’aquestes situacions.

També hem vist una espurna d’esperança perquè sembla que el poble va despertant. Uns per la marginació i l’explotació que pateixen, com els casos dels països del nord d’Àfrica, que han fet caure règims dictatorials, o les revoltes d’ira i ràbia dels suburbis de les grans urbs Europees, com les de Londres, i París, que, tot i mancades d’una càrrega ideològica, deixen patent que qui no té res no té res a perdre. Altres han expressat la dignitat on semblava que només hi havia passivitat i aborregament, i han alçat la veu contra els abusos de poder, que són endèmics dels sistemes polítics, al veure com el seu nivell de vida i subsistència es veu clarament en perill i sense un futur amb garanties. Ens quedem amb la força dels marginats, de com són capaços de posar el sistema contra les cordes, i de les maneres dels indignats, organitzant-se sense partits ni dirigents, assenyalant des de la base els culpables a qui cal colpejar i derrocar.

Tant mateix el despertar dels pobles porta la repressió dels estats, mà executiva dels poders econòmics, quan cal amb l’exèrcit i quan no amb policia, però sempre amb la repressió. Les ganes de canvi traslladen la violència de la nostre vida diària (desigualtats socials, explotació laboral, aïllament personal, abusos de poder, etc.) als carrers dels pobles i ciutats on la repressió intenta aturar-nos. Però la unió del poble sempre podrà contra els seus opressors. Aquesta unió ha de fer possible trencar amb les dependències que patim del capital i dels seus gestors, es diguin demòcrates o dictadors. Facilitarà l’autogestió de les nostres vides decidint que volem i com ho volem. Decidint com a exercici de revolta contra els estats i el seu sistema econòmic. Decidint els pobles i les persones com construir un món sense explotació.

Cap estat ens donarà mai la llibertat ni amb el capitalisme serà possible la justícia i la dignitat humana. L’única independència real és la d’un poble autogestionat, que impliqui la lliure federació entre pobles, sense fronteres que els separin i els enfrontin, que lluiti per la igualtat entre totes les persones i la fi de les opressions. Mori l’estat i visca l’anarquia!

Bloc Negre – 11 Setembre de 2011
Pl. Urquinaona. 17 hores.