Un cop més sortim al carrer, doncs s’ha demostrat que el seu “seny” el d’anar pas a pas i fer les coses poc a poc no és viable, ja que ni aquest plantejaments són acceptats per Espanya. El projecte estatutari està acabat i ara toca la independència.
La manifestació convocada per Òmnium Cultural, era per donar suport a l’autedeterminació del nostre poble i a les consultes per a la independència que s’estan autoorganitzant arreu del país. Aquestes, estan rebent pals a les rodes des de la classe política i els mitjans d’informació, qualificant-les d’il·legals pel fet de no ser oficials. En quin lloc queda la legalitat quan no hi tenen cabuda les iniciatives populars de democràcia directa. Ara que el poble s’organitza els polítics entren en joc un cop més i proven de desnaturalitzar-ho. Paràsits que no tenen vergonya. Estan tant acostumats a entabanar-nos i controlen tant els mitjans autoanomenats d’informació, que han pogut forçar una situació en que fins i tot han volgut canviar el lema,bandera i objectiu de la manifestació, per a poder fer-se la foto i penjar-se la medalla. Un cop més demostren no estar a l’alçada i pensar només en les eleccions de l’any vinent. Només els interessa la seva poltrona.
És una vergonya que el president forci a una entitat que convoca un acte, per a que canvii el sentit d’aquest, per a que sigui en defensa de l’estatut. El motiu principal és evitar el ridícul que haurien fet si haguessin convocat una altre manifestació en defensa de l’estatut en comparació a la manifestació independentista, d’avui.
El dret a autodeterminar-nos ha de partir de nosaltres mateixos.
Tenim clar quin és el camí, tenim clar que no hem de confiar en els partits polítics, tenim clar que és la societat civil, tothom, qui ha de prendre partit en primera persona! Autoorganització i assemblearisme!
Ja n’hi ha prou,hem de decidir!
Podem decidir prescindir dels politicòlegs, jutges, filibusters, banquers, asseguradores… multinacionals que ens amarguen la vida. Això si ho podem decidir. Podem decidir un canvi de sistema econòmic que ens permeti salvar el planeta abans no sigui massa tard. O a nosaltres mateixes, abans que oblidem que la vida és per gaudir-la i no per a treballar per enriquir a uns pocs, això també ho podem decidir.
Per a nosaltres és inacceptable que es centri el debat en el finançament i en qüestionar el fet de que som una nació, deixant fora del debat públic altres problemes que tenim: El preu de l’habitatge, l’atur, la mercantilització de l’oci, el control social, la repressió policial, l’ordenança del civisme o totes les ordenances europees de les quals no ens han explicat res, però que ja en patim els efectes.
Per això, i per moltes coses més, n’estem fartes de polítics, professionals especialistes en enredar-nos, en parlar sense dir res i en manipular-nos contínuament per tal de canviar aquest suposat “sistema democràtic” per un neoliberalisme salvatge que ens condemnarà a nosaltres i a les nostres filles a mercè de les multinacionals.
Volem ser lliures de Millets, Pretòries, Gurtels, Palma-Arenes, etc. Necessitem un sistema social organitzat perquè no permeti que això passi, on tothom sigui conscient i partícip, on no necessitem intermediaris professionals per viure,on ningú pugui viure de renda i el treball i els beneficis siguin repartits de forma igualitària.
Un món just no només és possible sinó que és necessari.
CAP ESTAT(UT) ENS FARÀ LLIURES
PER LA SOBIRANIA TOTAL, ANARQUIA SENSE LÍMITS!!