Mes: setembre de 2009

Aquest any, l’Onze de Setembre ha anat marcat en bona part pel context de la crisi econòmica del capitalisme. Pel matí sindicalistes i treballadors d’empreses en conflicte de Nissan i Roca, han escridassat els polítics responsables de l’aprovació dels respectius ERO’s, que aquestes dues empreses travessen. Aquest ha sigut l’eix reivindicatiu triat també pels manifestants del Bloc Negre. El citat Bloc ha iniciat la seva marxa darrera de la manifestació unitària de l’Esquerra Independentista, sota el lema “Davant la crisis global; la millor reacció la cooperació” i el subtítol “Deslliurem-nos de transnacionals i imperialistes”.

El Bloc ha comtat amb la presència d’abundants banderes negres i crits de “ni Espanya, ni França, ni Estat català”, “visca la terra, mort als imperis”, “contra la crisi, lluita obrera”, “no hi som totes, falten les preses”, etc…. Alhora s’han fet vàries versions “karaoke” d’”A les barricades”.

El fet anecdòtic d’aquesta diada ha estat marcat per l’intent de provocació protagonitzat per un equip de reporters de la TV ultradretana i espanyolista Intereconomia que es va resistir a abandonar la cua de la marxa, malgrat els requeriments dels presents de que no gravessin.

Finalment, després de llegir el manifest, el Bloc s’ha dissolt al Fossar amb el cant d’”A les barricades” i d’”Els Segadors”. En fi, s’ha donat “el punt negre” de la Diada, i 295 anys després, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat un altre cop a onejar a Barcelona.

Crida l’atenció també, l’aparició d’alguna que altra bandera negra, entre les nombroses rojes, violetes i estelades a la manifestació unitària, exhibides per alguns militats d’organitzacions de l’Esquerra Independentista, oposats a les tesis estatistes.

El que ara s’anomena Bloc Negre, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa, que no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta i, mitjançant el boca orella, es congregaven a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l’any 2004, el citat Bloc Negre o Autònom (com s’anomenava al principi) a anat implicant a un ventall més ampli de gent, i ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats grocs. I per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni per la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d’espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitimin els propis estats.

[Manifest Bloc Autònom 2004]
Construïm uns països catalans sense estats ni fronteres.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/118571/index.php

[Crònica 2004]
Escridassada al Fossar i bloc autònom a la mani de la tarda
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/119194

[Cartell Bloc Negre 2005]
Cap Estat[ut] ens farà lliures.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/199575/index.php

[Comunicat i cartell Bloc Negre 2006]
Avui com fa 70 anys enrere. Un poble sobirà, és un poble ingovernable.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/272507

[Cartell Bloc Negre 2007]
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/314642/index.php

[Fotos Bloc Negre 2007]
http://www.negrestempestes.org/index.php?option=com_content&task=view&id

[Comunicat Bloc Negre 2007]
Mani qui mani, anti-autoritaris sempre.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/316176

[Cartell Bloc Negre 2008]
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/350443/index.php

[Comunicat Bloc Negre 2008]
Ni reis, ni súbdits! Autoorganització social!
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/8453

[Comunicat Bloc Negre 2009]
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/11479

Un cop més els diferents mitjans ens estan marejant per prendre’ns el pèl. El missatge és clar: ha vingut una crisi, com si fos una inclemència meteorològica. Com si fos tant inevitable com imprevisible. Ens han de posar la por al cos per tal que ens resignem amb les seves solucions per sortir de la seva crisi.

Que el sistema capitalista te crisis cícliques no és cap novetat, com tampoc ho son que l’economia especulativa i els diners virtuals, no són sostenibles.
Però aquí no es tracta només d’això. No és només que el sistema ha fallat. Els principals culpables d’aquesta crisi s’han embutxacat molts milions sense palanques i de dia. Els estats, contradient la llei del lliure mercat que tant defensen, han intervingut regalant-los milers de milions a aquestes multinacionals. En alguns casos passant a formar part de les direccions. Tots aquests diners que teòricament no hi eren per a totes les altres coses o per directament acabar amb la fam al món , apareixen misteriosament.

 

Un cop més és fa palesa la funció dels estats: garantir a la classe dirigent (els que no treballen) de mantenir-se en el poder, mantenint als desposseïts venent la seva força de treball. Que d’això és tracta aquesta crisi, de flexibilitzar el mercat laboral que vol dir renunciar a conquestes laborals de principi del segle passat!! Davant del xantatge de l’atur volen que treballem més hores i guanyem menys.

 

Portem massa temps delegant en mentiders professionals. La falta de conscienciació i el possibilisme és el que ens ha dut aquí. No és casual que les coses vagin com van. Hem perdut la unió i ens hem tornat mesells. El que tothom s’estigui salvant el propi cul, tot desitjant que el seu entorn més proper se’n pugui sortir, només empitjora les coses. Només l’acció col·lectiva i conscient pot canviar la situació. Prou delegar! Comença a actuar per tu mateixa! Organitza’t!.

 

Hem d’obrir els ulls i veure que estem totes iguals. Que no és conjuntural! El proper cop que et creuïs amb una manifestació de treballadors de nosequina empresa, en comtes de pensar que estàs arribant més tard a on vagis, baixa del cotxe i aplaudeix! La solidaritat és la nostra millor arma. De fet és la nostra única arma.

 

No podem creure’ns que és pot negociar amb qui t’oprimeix. Els que tenen els privilegis no hi renunciaran així com així. No hem de pidolar res, hem d’agafar el que és nostre! És absurd creure’s que no ens haurem d’embrutar totes les mans. Com absurd és creure’s que aconseguirem la independència dels PPCC negociant amb Ecspanya.

 

La independència personal, social i com a poble només l’aconseguirem lluitant!

 

En primera persona, sense intermediaris. L’autorganització i la democràcia directa, el camí.

 

La solidaritat activa amb els conflictes de casa nostra i d’arreu del món. Amb tots els pobles que lluiten contra el colonialisme, l’imperialisme i el capitalisme.

 

Hem de mantenir l’esperit crític, indomable i foragitar les pors de la incertesa amb cops sincers d’aquest nou món que duen als nostres cors.

Per la independència sense límits, visca la terra mori el govern!!!

Notes:

-Amb la pantomima de la reforma del estatut, que acabarà més retallat que abans hi tot , els independentistes d’Armani i els ecologistes de debó ens han recordat una vegada més de que serveix la democràcia parlamentaria.

-Els principals directius de AIG van gastar-se 300.000 eurus en un cap de setmana per celebrar que havien estat intervinguts i que cobrarien les seves milionàries indemnitzacions.