Contra la seva crisi… la nostra COOPERACIÓ!!!
Un cop més els diferents mitjans ens estan marejant per prendre’ns el pèl. El missatge és clar: ha vingut una crisi, com si fos una inclemència meteorològica. Com si fos tant inevitable com imprevisible. Ens han de posar la por al cos per tal que ens resignem amb les seves solucions per sortir de la seva crisi.
Que el sistema capitalista te crisis cícliques no és cap novetat, com tampoc ho son que l’economia especulativa i els diners virtuals, no són sostenibles.
Però aquí no es tracta només d’això. No és només que el sistema ha fallat. Els principals culpables d’aquesta crisi s’han embutxacat molts milions sense palanques i de dia. Els estats, contradient la llei del lliure mercat que tant defensen, han intervingut regalant-los milers de milions a aquestes multinacionals. En alguns casos passant a formar part de les direccions. Tots aquests diners que teòricament no hi eren per a totes les altres coses o per directament acabar amb la fam al món , apareixen misteriosament.
Però aquí no es tracta només d’això. No és només que el sistema ha fallat. Els principals culpables d’aquesta crisi s’han embutxacat molts milions sense palanques i de dia. Els estats, contradient la llei del lliure mercat que tant defensen, han intervingut regalant-los milers de milions a aquestes multinacionals. En alguns casos passant a formar part de les direccions. Tots aquests diners que teòricament no hi eren per a totes les altres coses o per directament acabar amb la fam al món , apareixen misteriosament.
Un cop més és fa palesa la funció dels estats: garantir a la classe dirigent (els que no treballen) de mantenir-se en el poder, mantenint als desposseïts venent la seva força de treball. Que d’això és tracta aquesta crisi, de flexibilitzar el mercat laboral que vol dir renunciar a conquestes laborals de principi del segle passat!! Davant del xantatge de l’atur volen que treballem més hores i guanyem menys.
Portem massa temps delegant en mentiders professionals. La falta de conscienciació i el possibilisme és el que ens ha dut aquí. No és casual que les coses vagin com van. Hem perdut la unió i ens hem tornat mesells. El que tothom s’estigui salvant el propi cul, tot desitjant que el seu entorn més proper se’n pugui sortir, només empitjora les coses. Només l’acció col·lectiva i conscient pot canviar la situació. Prou delegar! Comença a actuar per tu mateixa! Organitza’t!.
Hem d’obrir els ulls i veure que estem totes iguals. Que no és conjuntural! El proper cop que et creuïs amb una manifestació de treballadors de nosequina empresa, en comtes de pensar que estàs arribant més tard a on vagis, baixa del cotxe i aplaudeix! La solidaritat és la nostra millor arma. De fet és la nostra única arma.
No podem creure’ns que és pot negociar amb qui t’oprimeix. Els que tenen els privilegis no hi renunciaran així com així. No hem de pidolar res, hem d’agafar el que és nostre! És absurd creure’s que no ens haurem d’embrutar totes les mans. Com absurd és creure’s que aconseguirem la independència dels PPCC negociant amb Ecspanya.
La independència personal, social i com a poble només l’aconseguirem lluitant!
En primera persona, sense intermediaris. L’autorganització i la democràcia directa, el camí.
La solidaritat activa amb els conflictes de casa nostra i d’arreu del món. Amb tots els pobles que lluiten contra el colonialisme, l’imperialisme i el capitalisme.
Hem de mantenir l’esperit crític, indomable i foragitar les pors de la incertesa amb cops sincers d’aquest nou món que duen als nostres cors.
Per la independència sense límits, visca la terra mori el govern!!!
Notes:
-Amb la pantomima de la reforma del estatut, que acabarà més retallat que abans hi tot , els independentistes d’Armani i els ecologistes de debó ens han recordat una vegada més de que serveix la democràcia parlamentaria.
-Els principals directius de AIG van gastar-se 300.000 eurus en un cap de setmana per celebrar que havien estat intervinguts i que cobrarien les seves milionàries indemnitzacions.