MANIFESTACIÓ DISSABTE 13 JUNY CONTRA EL DESALLOTJAMENT. 18.30 Pça Vila Prat DE Llobregat

Fa més de sis anys, el 25 de gener de 2003, un centenar de persones varem okupar la central elèctrica de FECSA-Endesa del Prat de Llobregat. En aquests anys ha estat molt el treball per donar vida a aquest espai i incomptables les activitats i iniciatives culturals obertes a la població endegades per nombroses persones i col•lectius. Fa quinze anys que l’okupació és present al Prat com una eina per buscar alternatives al camí que ens volen marcar. És la nostra resposta a una sèrie de problemàtiques que existeixen arreu, a una manca de llibertats que patim, i una forma de materialitzar unes inquietuds que ens empenyen a combatre els problemes i lluitar per aconseguir els nostres drets i llibertats. Avui, com ahir, les problemàtiques, necessitats i inquietuds continuen sent les mateixes: dret a l’habitatge, espais autogestionats on organitzar lliurement les nostres vides, necessitat de lluitar i desobeir un sistema en que no creiem. Davant d’això les classes dirigents ofereixen: cases buides i tapiades, hipoteques i lloguers inabastables, treballs precaris, espais domesticats dependents de les administracions, oci consumista i obedient, absurdes normatives i ordenances imposades, criminalització de les dissidències, conformisme i submissió. Si no desapareixen els problemes és il•lús pensar-se que desapareixerà la conseqüència.

El passat 23 d’abril tots els esforços d’aquests anys queden vistos per sentència sense que ni tan sols exercíssim un altre suposat dret denominat de “defensa”. Simplement no existeix perquè no disposem de diners per tenir-lo. Una justícia coherent amb una lògica capitalista irracional. Ens han aplicat una llei hipotecària a mida dels que ens volen hipotecar les vides. Intent d’atracament amb tota la seva constitució avalant-ho. Mai hem cregut en la seva justícia però es demostra que ni ells mateixos creuen. Cada vegada queda més despullada, més en evidència. Sense diners no hi ha dret a la “defensa”. Així de simple. Ja ni s’amaguen en guardar les aparences, ja ni s’arrisquen a que qualsevol legitimitat pugui guanyar la seva legalitat per una de les seves escletxes. Tot i que intenten tapar-les sempre sortiran unes altres i allà estarem per escolar-nos. Diners que, per suposat, si que té una multinacional com Fecsa-Endesa, que tot i dir-se propietària havia abandonat aquest espai durant molts anys. Ara només el volen per enderrocar-lo i guanyar més diners del solar que en quedi. Paisatge de destrucció front la construcció d’alternatives. Uns beneficis per una empresa privada que sortiran de diners públics que l’Ajuntament cedirà encantat de tots els vostres impostos, creient-se que així tapa el problema. També és il•lús pensar-se que així ens faran desaparèixer.

Mai hem cregut en aquest sistema injust i orgullosament continuarem sense creure. Hem cregut en el nostre treball, en la nostra capacitat d’organització i en l’idea de que nosaltres podem gestionar lliurement les nostres vides. Aprendre del nostre esforç, resoldre els nostres conflictes, treballar per construir alternatives i dissidències, superar les nostres contradiccions per nosaltres mateixos, defugir els seus interessos partidistes, econòmics i estatals. Sabem que podem. S’equivoquen els que pensen que tot el que construïm es tanca en quatre parets. Que ho ensorraran de cop. Lluitem pel KOP-Alta Tensió, per tot el que simbolitza per nosaltres i perquè estem legitimats a fer-ho per la vida que li donem a aquest espai, però lluitem per moltes més coses que per tenir un espai. Això és el que més els molesta. Tot el que hem après ja ho portem a sobre nostre i ho transmetrem allà on estem, a dins d’un espai o fora del mateix, a la nostra població o en la que sigui. Ho portem al cap i al cor, i continuarem difonent la idea i recolzant-nos entre tots aquells que lluitem perquè un dia la vostra lògica il•lògica es vegi despullada i s’entengui que realment vosaltres i el vostre sistema és el problema.

Assemblea del KOP-Alta tensió. 20 de maig de 2009