Mes: setembre de 2008

L’alcalde no volia als militants anti-vídeovigilància

Ploërmel: procés dels militants anti-vídeovigilància

Cinc militants que van ser detinguts en el moment de l’accióanti-vídeovigilància organitzada per la CBIL (Coordinadora per a una Bretanya Independent i Llibertària), seran processats el divendres 19de setembre a les 9, en el tribunal de policia de Ploërmel.

Donem-los suport!

Com recordatori, un resum de l’acció del dissabte de 3 febrer de 2007:

“El dissabte al matí, una quinzena de militants / simpatitzants de la Coordinadora per a una Bretanya Independent i Llibertària (CBIL) s’havien trobat per a una pegada de cartells “anti-videovigilància” en Ploërmel.

No va fer falta molt temps per a veure acostar-se els cowboys locals que probablement no van apreciar que es vingués a torbar la pau mentald’aquesta ciutat per la qual l’alcalde serà conegut en endavant pel seu recolzament en el Vaticà, en la màfia russa i en el lobby sarkozysta dels sistemes de seguretat per vídeo.

El sheriff, nerviós i amenaçador, volia donar exemple visiblement. Sis militants van ser detinguts així pels gendarmes. Aquests es van fer notar pel seu tacte i cortesia acostumades: a un militant que demanava la raó del seu control d’identitat va ser respost: “de totes maneres, si no estàs content, et donem el cop de Vigía Pirata “. A bon entenedor…

Mentre que s’organitzava una concentració davant de la Gendarmeria, en l’interior els companys van estar sotmesos a una dura prova. Els companys finalment van ser deixats anar després que fossin aixecats els informes d’una consistència ridícula.

En tot cas, el missatge està passat: no és benvingut discutir els deliris i els projectes liberticides de la municipalitat de Ploërmel. Aviat, una trentena de càmeres suplementàries i unes altres duesestàtues de les quals una representa a “Sant Jordi que derroca el mal”, i l’altre, Xerris de Gaulle. Dormin bé, bones gents i sobretot,com deia Yann Baol : “no tinguin por”!

 

http://souriez.info/+Venez-soutenir-les-militants+
http://juralibertaire.over-blog.com/article-22595619.html
http://www.hns-info.net/article.php3?id_article=15307
http://nantes.indymedia.org/article/14850
http://ch.indymedia.org/fr/2008/09/62852.shtml

Galeria d’imatges

 

Com ja ve essent habitual, la manifestació de l’onze de Setembre de la tarda ha comptat amb la presencia d’un Bloc Negre o Antiautoritari.

El bloc ha iniciat la seva marxa darrera de la manifestació unitària de l’esquerra independentista, sota el lema “Ni Reis, Ni Súbdits; per que la màxima sobirania es l’auto-organització”, la pancarta que obria el Bloc anava també acompanyada de dos dibuixos al•legòrics, on es podia observar a un Jaume I caracteritzat com el cap dels Gals Abraracurcix, llençant renecs desprès que els seus dos portadors l’haguessin estibat de daltabaix de l’escut, en l’altre dibuix és podia observar un Rei Juan Carlos I engalanat d’emperador romà en el moment en que Obelix li llança un menhir.

Aquest any, l’onze de Setembre, a anat acompanyat també d’una forta critica a la commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I “el Conqueridor” i tot allò que representa, tant des de el punt de vista de tots aquells pobles que van haver de patir la seva cobdícia imperialista, com la de tots aquells catalans i catalanes de classe popular, que li van haver de rendir el seu vassallatge.

El Bloc ha comtat amb la presència de abundants banderes negres i crits de “ni espanya, ni frança, ni estat català”, “ni Jaumes,ni Juan Carles, ni reis, ni avantguardes”, “El tripartit especula i desallotja”, “no hi som tots, falten els presos”, etc…. Alhora s’han fet vàries versions “karaoke” d’-A les barricades-.

Finalment, el Bloc s’ha dissolt al Fossar amb el cant d’A les barricades i dels Segadors. En fi, hem donat “el punt negre” de l’11 de setembre, i 294 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.

El que ara s’anomena Bloc Negre, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa, que no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va pasar un any fruit de descoordinació), i mitjançant el boca orella es congregaven a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l’any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, a anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals, han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d’espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.

Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats. No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.

Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble.
Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.
Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les  seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.

En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

Ni reis, ni súbdits. Autoorganització social!