Definició de termes utilitzats: nació i poble.
Per experiència en debats similars, creiem imprescindible fixar les regles de joc que, en aquest cas, són les definicions dels termes que s’utilitzaran ja que els matisos dels significats que donem a les paraules poden no ser els mateixos.
Així, podem definir “nació” com a “comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat” (definicó del Gran Diccionari de la Llengua Catalana – Ed. Enciclopèdia Catalana) i segons la definició “Kirby”, un “poble” és un “grup d’éssers humans individuals que tenen en comú tots o alguns dels següents elements:
a) tradició històrica comú;
b) identitat racial o ètnica;
c) homogeneïtat cultural;
d) unitat lingüística;
e) afinitat religiosa o ideològica;
f) connexió territorial
g) vida econòmica comú;
(Definició extreta de la Reunió Internacional d’Experts per la Dilucidació de Conceptes dels Drets dels Pobles de la UNESCO, any 1989).
Nosaltres preferim utilitzar el terme “poble” per les connotacions negatives implícites del terme “nació” (exaltació de la pàtria, superioritat d’unes nacions respecte a altres, etc.) a part de que no compartim l’objectiu de constituir cap estat.
Anarconacionalisme o anarcoindependentisme? Anarquisme!
La identitat de la que es parlava en la definició anterior no té perquè ser excloent. Efectivament, són la cultura i/o l’idioma els factors que determinen que un conjunt de persones que habita un territori real, per res virtual, s’identifiquin com a Poble. Poble que no ha de tenir unes fronteres nítides ni definides sinó que, tal com marquen, per exemple, les àrees de transició del català a l’aragonès (i viceversa) situades al que l’Estat anomena província d’Osca, indiquen permeabilitat i no exclusió.
L’anarcoindependentisme no busca l’homogeneïtzació cultural d’un territori ni l’establiment de fronteres físiques que separin i enfrontin a uns pobles amb altres sinó que entén el concepte de poble com quelcom dinàmic en el temps i en l’espai. No creiem que el poble original (per prendre com a punt de partida un moment concret de la història) s’hagi de preocupar per salvaguardar la tradició, la identitat racial, la unitat lingüística, etc. davant l’arribada de nous habitants als territoris culturalment homogeneïtzat. En una societat ideal, tots junts construirien i constituirien un nou poble perquè sempre és el individu la peça bàsica de qualsevol estructure social.
Però si que ens hem de preguntar perquè a una mateixa localitat o territori hi ha gent amb diferents sentiments de pertinença a un poble o perquè hi ha gent que rebutja un idioma i una cultura. Entenem que la homogeneïtzació és un procés socio-cultural natural i si no es dóna aquest procés hem d’analitzar perquè i amb quina finalitat: en el cas dels Països Catalans, nosaltres arribem a la conclusió de que aquestes circumstàncies es deuen a una imposició i a un intent d’uniformització per part dels estats francès i espanyol.
Per tant, el que no permetrem és la imposició dels elements que constitueixen la definició de nació (la uniformització) per part dels Estat francès i espanyol amb els propòsits (no ho oblidem) de facilitar la governabilitat i ampliar i/o assegurar mercats. Per a nosaltres, perquè es donin les circumstàncies de les que parlaven abans els canvis s’han de produir en una situació de llibertat total en la que no hi ha cabuda per als prejudicis contra un poble que donen lloc, per exemple, a la submissió lingüística.
En el cas de la llengua, l’anarcoindependentisme no està en contra de la desaparició del català si aquesta es produeix per “mort natural”, és a dir, si el català evoluciona per les aportacions d’altres pobles i, per tant, d’idiomes (igual que va passar amb el llatí i el naixement del català).
És per això que ens considerem independentistes, per viure on vivim. Encara que considerem que aquesta etiqueta és innecessària perquè l’alliberament dels pobles encaixa perfectament dins de l’anarquisme i perquè la utilització de etiquetes porten a la simplificació, utilitzem i ens considerem directament anarquistes. Al Col·lectiu Negres Tempestes tenim molt clar que la lluita per l’alliberament dels pobles és inseparable de la lluita per l’Anarquia (no som interclassistes).
Al costat de qui lluitem?
A vegades ens han “tirat en cara” que lluitem o participem d’actes amb organitzacions de l’independentisme-estatista d’esquerres i que no ho fem pas amb altres col·lectius anarquistes. Directament, això és mentida. No neguem que hem participat i hem compartit lluites (antirepressió, defensa de centres socials, lluites veïnals, antifeixisme, etc.) amb aquelles organitzacions perquè entenem que els objectius a assolir són els mateixos i no entren en contradicció amb els nostres principis (per exemple, romanem alertes davant qualsevol intent de controlar una assemblea). Ens poden acusar de “frontpopulisme” (aquest seria un altre debat) encara que som conscients i coneixedors dels fets ocorreguts a la revolució d’Ucraïna (revolució makhnovista) o la mateixa revolució del 36-37 a Catalunya però no podem fer responsables d’aquests fets a tota l’actual militància de les organitzacions marxistes-leninistes i “derivades”.
Igualment, també lluitem amb altres col·lectius i organitzacions anarquistes en les mateixes lluites i en altres com són la denúncia de la darrera reforma laboral, la recuperació de la memòria històrica, la difusió del conflicte a Mercadona, la difusió de l’anarquisme, etc.
La postura de l’anarquisme “tradicional” respecte a l’alliberament dels pobles.
A l’estat espanyol, l’anarquisme “tradicional” veu amb simpatia i recolza lluites indígenes (la lluita dels maputxes a l’estat xilè, dels indígenes a l’estat bolivià), la lluita de la Cabilia a l’estat algerià, dels palestins, etc., i s’oposen a la uniformització cultural propiciada per la globalització capitalista.
No obstant això, a l’estat espanyol i francès ja no tenen les coses tan clares. Dins dels seus anàlisis veuen l’estat espanyol (s’obliden del francès) com un aplec de comunitats amb diferents costums i idiomes però no s’atreveixen a traçar una línia divisòria entre aquestes perquè fins i tot es poden trobar, dins del mateix territori, gent de comunitats diferents.
Qui és el que traça fronteres, doncs? Per a nosaltres, no cal traçar cap línia divisòria entre comunitats. Com ja hem dit abans, aquestes comunitats no han de tenir unes fronteres nítides i definides sinó àrees permeables i no excloents tal com ocorre de manera natural quan no hi ha cap tipus d’homogeneïtzació forçosa.
Pel que fa al fet de que hagi persones d’altres pobles dins d’un territori, nosaltres defensem la lliure circulació de persones, el dret de l’individu a triar on vol establir-se. I també defensem el dret de l’individu a integrar-se lliurement dins de la comunitat. No volem la creació de guetos. Igual que els anarquistes “tradicionals” els denuncien com eines de l’estat i el capital per dividir al poble a través del racisme i la xenofòbia, també haurien de treure alguna conclusió de que hagi gent dins dels Països Catalans que rebutja qualsevol cosa relacionada amb el català o els Països Catalans. Pot ser perquè aquests anarquistes també són víctimes dels intents dels estats francès i espanyol d’afrancesar i espanyolitzar respectivament aquests territoris a través, entre altres eines, de prejudicis sense cap base contra el poble català.
Per què ens manifestem l’11 de setembre.
El Col·lectiu Negres Tempestes participa de l’anomenat “bloc negre” de la manifestació de l’11 de setembre pel seu significat: el començament del procés “d’espanyolització” forçosa, que encara existeix, dels territoris que es corresponien amb la antiga Corona d’Aragó.
Òbviament, no estem per la creació d’un nou Estat català, tal com hem explicat anteriorment. El nostre propòsit és difondre la nostra postura d’igual manera que ho fem, per exemple, el 1er de maig amb respecte a les reivindicacions obreres i/o del món laboral.
Com col·lectiu que té com alguns dels principals objectius fomentar del debat, trencar els tòpics i assolir que l’anarquisme en general adopti sense prejudicis l’alliberament dels pobles (la companyonia universal dels pobles lliures) organitzem juntament a altres col·lectius i individualitats el “bloc negre” de la manifestació de l’11 de setembre.
Podria ser que se’ns considerés com una mena d’especialistes en la matèria però la nostra lluita no es centra únicament en aquest sentit com demostren les activitats que hem dut a terme i esperem que aquest article serveixi per aclarir idees equivocades sobre tot allò que defensem.