La millor jugada mestra, llençar els estats per la finestra! #11s2018

La millor jugada mestra,
llençar els estats per la finestra!

Hem viscut en el darrer any situacions inesperades i convulses. Podem parlar d’una revolta carregada d’insubordinació i d’actes d’insubmissió. Un any carregat de fets on l’autoorganització i empoderament de la gent han sigut necessaris per a fer tremolar els fonaments d’aquest “règim de 82 anys de pau”. Hem vist coses que ningú no creuria, escenes de desobediència civil massives que intentaven empènyer una desobediència institucional que no es va arribar a materialitzar. Vam viure un 1 d’octubre on la legitimitat va sobrepassar la tan dubtosa justícia de la legalitat. Ha quedat demostrat que la justícia no és igual per a totes, que empara als de sempre: rics, poderosos i feixistes; i que per una altra banda persegueix i empresona a qui pretén canviar l’estat de les coses o, fins i tot, a qui tan sols ho qüestiona. Res de nou per a aquelles que fa anys que formem part dels moviments socials i que hem viscut tants muntatges policials i tantes persecucions polítiques, però que ara ha començat a afectar a una part molt més àmplia de la població.

Aquells que presumptament havien d’implementar el mandat del poble, no van fer-ho. El bell llastre del processisme ens ha portat de nou a una via morta. Així va quedar palès de nou amb el ball de cadires del 21 de desembre on el ritme de la música electoral portava un cop més a una baralla pel poder. Un cop més, hem delegat massa en els polítics oblidant el poder que tenim les persones. Està clar que no podem resignar-nos a criticar la submissió del processisme ni la qüestionable equidistància que ens condemna a la perpetuació de seguir amb el que hi ha perquè no ho podem canviar.

Cal tenir clar quin és l’objectiu. No quedar-nos tan sols en l’abstracte concepte de govern que suposa una República. Cal lluitar per canviar el model social, per assolir les sobiranies energètica, alimentària, residencial, cultural, reproductiva o afectiu-sexual, sanitària, etc.; i alhora assolir les llibertats individual, social i nacional. Cal aturar la mercantilització de drets i de les persones, acollir a les migrants, siguin o no refugiades, deixant de regular els seus fluxos segons necessitats productives enllocd’humanitàries. Cal assolir el compliment d’uns valors com el suport mutu, l’autogestió, l’igualtat, l’horitzontalitat, l’acció directa, etc. Hem de començar a empoderar-nos i a adonar-nos que som capaces de construir una societat equitativa on el poder sigui realment del poble.

Cap a una Confederació de Pobles Lliures dels Països Catalans!

11 de setembre del 2018 – Plaça Urquinaona 18:30
Bloc antiautoritari

Ja no ens alimenten molles… Independència Total! #11s2017

Vivim en una situació extraordinària i de resolució incerta. La convocatòria d’un referèndum sobre la creació d’un Estat Català en forma de república, ha fet tremolar l’Espanya més rància que no fa res més que aferrar-se a la caduca constitució del 1978 sense voler reconèixer la seva evident obsolescència. Quan una gran part de la població catalana ha començat a qüestionar-se la profunda esquerda que de vegades existeix entre la legalitat i la legitimitat, aquella gent que sempre s’ha considerat d’ordre ha hagut de forçar unes màquines, les institucionals, per a no perdre el seu status quo. La voluntat del poble ha forçat que, aquells que durant molts anys s’aferraven en un autonomisme còmode pels seus interessos, convoquessin aquesta consulta. Sembla que aquest cop, a diferència de la del 9 de novembre del 2014, comptarà amb una “oficialitat” que no tingué l’anterior i que podria ser vinculant.

Tot i això, està clar que el referèndum no ens farà lliures, en els darrers temps algú pot haver confós l’objectiu amb el mitjà. Si bé sembla que hem superat la fase del processisme, el camí a la llibertat encara és molt més llarg, i és per això que caldrà estar expectants a l’evolució dels fets i dels resultats. Cal recordar que aquest referèndum només parla d’una part del territori, oblidant estendre aquesta consulta arreu dels Països Catalans. També cal recordar que la llibertat no consisteix a crear un nou estat. Realment algú creu que al poder permetrà que es toqui el seu “status quo”? Anem malament si ens creiem que el fet d’esdevenir República ens salvarà de cap mal més enllà de deslliura-nos d’alguna monarquia. La creació d’un estat a l’ús (esclau del capitalisme, amb un model social hetero-patriarcal, militarista, agressiu amb el territori, etc.) no pot fer més que obligar-nos a lluitar contra ell.

Nosaltres creiem que, entre totes, podem construir una altra cosa millor. Una nova societat on prevalguin els valors humans. Per tot això, apostem per les assemblees, l’autogestió, la confederació i la llibertat dels Països Catalans.

Negres Tempestes, 11 de setembre del 2017

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que plantegem que en aquesta construcció del nostre futur nacional calgui cercar altres referents. Estem referint-nos a la regió de Rojava situada al Kurdistan, sota administració teòrica de l’Estat Siri, però independent “de facto”, o a les comunitats rebels autònomes de Txiapes o Oaxaca a Mèxic, entre d’altres.Enfront la història d’ocupació, de colonialisme i la invasió, els pobles d’aquestes regions treballen per un model de societat basat amb la gestió col·lectiva i realment democràtica dels afers públics i econòmics, societat que passa precisament per l’afebliment de l’autoritat de les institucions estatals. Apostant per un poble empoderat, sobirà, i autogestionat a tots els nivells, mitjançant la promoció de l’auto-organització dels diferents estrats socials: comunitats locals, treballadores, dones, minories ètniques…

Avui, com fa 80 anys, mantenim l’herència de les nostres àvies que, havent esclafat el feixisme alçat en armes el juliol del 1936, varen començar la revolució social. Experiència que no oblidem i que nodreix la nostra lluita per assolir la llibertat.

Enemics de qualsevol estat, arribats a aquest punt, proclamem la nostra determinació per combatre l’imperialisme vingui d’on vingui; ja sigui Madrid, Paris, o una Barcelona sota els dictats de la OTAN, UE, BM, FMI, Troika, dels mercats… i manifestem igualment la nostra aspiració a un poble lliure i autogestionari, i la nostra aposta per la desobediència enfront de les aspiracions del poder i de les crides de diferents actors de l’esquerra institucional de supeditar els drets col·lectius, i entre ells els d’autodeterminació, a la legalitat espanyola vigent, i el monopoli de la força.

Sens dubte la independència que ens cal, no és la de Grècia ni la de Portugal; és la de Txiapes, Oaxaca o Kurdistan.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.
Un poble independent és autogestionat i desobedient.

11 de setembre del 2016 – Bloc Antiautoritari – 18:30 pl. Urquinaona

#ViaAutogestió Bloc Antiautoritari 2016