Jornada sobre Anarquisme i Alliberament Nacional

 anarquia
Jornada sobre Anarquisme i Alliberament Nacional a l’Ateneu Llibertari del Besòs 
 
Debat: “Anarquisme i Alliberament Nacional”
Passi de la pel·lícula “El viento que agita la cebada”
Sopar vegà 

 
Organitza:
Ateneu Llibertari del Besòs – www.albesos.tk
Col·lectiu Negres Tempestes – www.negrestempestes.org
Quan?
Dissabte, 2 de desembre. 20:00 h.

On?
Ateneu Llibertari del Besòs
Rambla Prim, 76
Besòs Mar (Línia 4)

 
pobles vs imperis

Jornada sobre la Desruralització a Aragó

Passi del documental: “¿Por qué dixamos o nuestro lugar?” dixamos

La Vall de la Solana es troba situat a la comarca de Sobrarbe. A excepció de Casa Martín, les seves 14 aldeas: Burgasé, Gere, Cájol, Castellar, Semolué, Ginuábel, Sasé, Cámpol, San Felices, Villamana, Puyuelo, Giral i Muro, van quedar buides als anys 60 del segle XX a conseqüència de la repoblació forestal obligatòria de la conca del projectat embassament de Jánovas, i de l’abandonament generalitzat que l’administració ha demostrat sempre cap al medi rural.
El Pantà de Jánovas mai es va construir, allà queden les ruïnes, cases, camins, … testimonis muts de la irracionalitat humana.

 
Organitza:
Negres Tempestes – www.negrestempestes.org
Quan?
Diumenge, 3 de desembre, 19:00 h.

On?
CSA Can Vies – C/ Jocs Florals, 42 – Sants (Bcn)

 
dixamos

Anarquistes del Món per l’Alliberament Nacional

logo negres tempestes El Col·lectiu Negres Tempestes organitza la xerrada sobre la “1ª Trobada Internacional d’anarquistes i llibertaris que lluiten per l’alliberament nacional i social dels pobles oprimits i no reconeguts”

El ponent, Miquel-Dídac Pinyero de la F.A-C.C (Federació Anarco-Comunista de Catalunya), ens explicarà aquesta trobada que es va dur a terme a Guasila (Sicília) el mes de desembre de 1985 i que va contar amb la presència de col·lectius i individualitats de Sicília, Països Catalans, Itàlia, Alemanya, Andalusia i Palestina i l’adhesió de col·lectius de Colòmbia, Argentina, Països Catalans, Occitània, Còrsega, Sardenya, Itàlia i exiliats dels Països de l’Est.

Quan i on?

Dijous, 23 de novembre a les 20:00 h
Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”
c/ Premià 31, Sants Pl. Sants

 
cartell

“Salvador”, una mortalla de luxe per un producte de misèria

milUn grup de testimonis directes de l’època en que tracta la pel·lícula “Salvador”, ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant de la indignitat que representa per a tots i totes nosaltres l’exhibició del l’esmentat film, han redactat el manifest “‘Salvador’, una mortalla de luxe per un producte de misèria” .

És per a la presentació pública d’aquest manifest que es convoca als mitjans de comunicació a la roda de premsa que tindrà lloc a:

Centre Social Autogestionat Can Vies
C/ Jocs Florals 42
Sants – Barcelona
Data – Dijous 21 Setembre
Hora: 12:30

A les 20h. farem una altre roda per a mitjans contrainformatius i persones en general en el mateix lloc.

Esperem la vostra assistència per a exposar-vos els motius que ens porten a oposar-nos a aquest film.

Salutacions

1000 Societat Anònima

Un Poble sobirà és un Poble Ingovernable

11sSota el lema “1936-2006: Un Poble soberà és un Poble Ingovernable”, el Col·lectiu Negres Tempestes juntament amb altres col·lectius i individualitats convoca el bloc negre de la manifestació de l’Onze de Setembre.

 
 
 
Un cop més, com ja es ve fent de fa uns anys, la manifestació de la tarda de l’onze de setembre tindrà un Bloc Negre.
 
Us convidem a tots/es a participar-hi, ens trobareu entre estelades, banderes negres i llibertàries, recordant que avui com ahir fa 70 anys seguim lluitant per la revolució.

1936 – 2006 * 70 aniversari de la revolució: “Un Poble Sobirà, és un Poble Ingovernable!”

11 de setembre, 17h – Bloc Negre – Plaça Urquinaona

 

Anarco…quèeee?

Article del número especial de la revista “La Rosa dels Vents” que ha escrit el Col·lectiu Negres Tempestes per l’onze de setembre.

Aquest article que comences a llegir pretén demostrar que no hi ha cap incompatibilitat entre l’anarquisme i la defensa de la identitat dels pobles, identitat que no és estàtica ni excloent i que, creiem, l’anarquisme ha de fer seva. A més, critiquem alguns dels arguments contraris a aquestes idees. Per tant, podem dir que l’article expressa l’opinió del Col·lectiu sobre aquest tema.

Definició de termes utilitzats: nació i poble.
Per experiència en debats similars, creiem imprescindible fixar les regles de joc que, en aquest cas, són les definicions dels termes que s’utilitzaran ja que els matisos dels significats que donem a les paraules poden no ser els mateixos.

Així, podem definir “nació” com a “comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat” (definicó del Gran Diccionari de la Llengua Catalana – Ed. Enciclopèdia Catalana) i segons la definició “Kirby”, un “poble” és un “grup d’éssers humans individuals que tenen en comú tots o alguns dels següents elements:
a) tradició històrica comú;
b) identitat racial o ètnica;
c) homogeneïtat cultural;
d) unitat lingüística;
e) afinitat religiosa o ideològica;
f) connexió territorial
g) vida econòmica comú;
(Definició extreta de la Reunió Internacional d’Experts per la Dilucidació de Conceptes dels Drets dels Pobles de la UNESCO, any 1989).

Nosaltres preferim utilitzar el terme “poble” per les connotacions negatives implícites del terme “nació” (exaltació de la pàtria, superioritat d’unes nacions respecte a altres, etc.) a part de que no compartim l’objectiu de constituir cap estat.

Anarconacionalisme o anarcoindependentisme? Anarquisme!
La identitat de la que es parlava en la definició anterior no té perquè ser excloent. Efectivament, són la cultura i/o l’idioma els factors que determinen que un conjunt de persones que habita un territori real, per res virtual, s’identifiquin com a Poble. Poble que no ha de tenir unes fronteres nítides ni definides sinó que, tal com marquen, per exemple, les àrees de transició del català a l’aragonès (i viceversa) situades al que l’Estat anomena província d’Osca, indiquen permeabilitat i no exclusió.

L’anarcoindependentisme no busca l’homogeneïtzació cultural d’un territori ni l’establiment de fronteres físiques que separin i enfrontin a uns pobles amb altres sinó que entén el concepte de poble com quelcom dinàmic en el temps i en l’espai. No creiem que el poble original (per prendre com a punt de partida un moment concret de la història) s’hagi de preocupar per salvaguardar la tradició, la identitat racial, la unitat lingüística, etc. davant l’arribada de nous habitants als territoris culturalment homogeneïtzat. En una societat ideal, tots junts construirien i constituirien un nou poble perquè sempre és el individu la peça bàsica de qualsevol estructure social.

Però si que ens hem de preguntar perquè a una mateixa localitat o territori hi ha gent amb diferents sentiments de pertinença a un poble o perquè hi ha gent que rebutja un idioma i una cultura. Entenem que la homogeneïtzació és un procés socio-cultural natural i si no es dóna aquest procés hem d’analitzar perquè i amb quina finalitat: en el cas dels Països Catalans, nosaltres arribem a la conclusió de que aquestes circumstàncies es deuen a una imposició i a un intent d’uniformització per part dels estats francès i espanyol.

Per tant, el que no permetrem és la imposició dels elements que constitueixen la definició de nació (la uniformització) per part dels Estat francès i espanyol amb els propòsits (no ho oblidem) de facilitar la governabilitat i ampliar i/o assegurar mercats. Per a nosaltres, perquè es donin les circumstàncies de les que parlaven abans els canvis s’han de produir en una situació de llibertat total en la que no hi ha cabuda per als prejudicis contra un poble que donen lloc, per exemple, a la submissió lingüística.

En el cas de la llengua, l’anarcoindependentisme no està en contra de la desaparició del català si aquesta es produeix per “mort natural”, és a dir, si el català evoluciona per les aportacions d’altres pobles i, per tant, d’idiomes (igual que va passar amb el llatí i el naixement del català).

És per això que ens considerem independentistes, per viure on vivim. Encara que considerem que aquesta etiqueta és innecessària perquè l’alliberament dels pobles encaixa perfectament dins de l’anarquisme i perquè la utilització de etiquetes porten a la simplificació, utilitzem i ens considerem directament anarquistes. Al Col·lectiu Negres Tempestes tenim molt clar que la lluita per l’alliberament dels pobles és inseparable de la lluita per l’Anarquia (no som interclassistes).

Al costat de qui lluitem?
A vegades ens han “tirat en cara” que lluitem o participem d’actes amb organitzacions de l’independentisme-estatista d’esquerres i que no ho fem pas amb altres col·lectius anarquistes. Directament, això és mentida. No neguem que hem participat i hem compartit lluites (antirepressió, defensa de centres socials, lluites veïnals, antifeixisme, etc.) amb aquelles organitzacions perquè entenem que els objectius a assolir són els mateixos i no entren en contradicció amb els nostres principis (per exemple, romanem alertes davant qualsevol intent de controlar una assemblea). Ens poden acusar de “frontpopulisme” (aquest seria un altre debat) encara que som conscients i coneixedors dels fets ocorreguts a la revolució d’Ucraïna (revolució makhnovista) o la mateixa revolució del 36-37 a Catalunya però no podem fer responsables d’aquests fets a tota l’actual militància de les organitzacions marxistes-leninistes i “derivades”.

Igualment, també lluitem amb altres col·lectius i organitzacions anarquistes en les mateixes lluites i en altres com són la denúncia de la darrera reforma laboral, la recuperació de la memòria històrica, la difusió del conflicte a Mercadona, la difusió de l’anarquisme, etc.

La postura de l’anarquisme “tradicional” respecte a l’alliberament dels pobles.
A l’estat espanyol, l’anarquisme “tradicional” veu amb simpatia i recolza lluites indígenes (la lluita dels maputxes a l’estat xilè, dels indígenes a l’estat bolivià), la lluita de la Cabilia a l’estat algerià, dels palestins, etc., i s’oposen a la uniformització cultural propiciada per la globalització capitalista.

No obstant això, a l’estat espanyol i francès ja no tenen les coses tan clares. Dins dels seus anàlisis veuen l’estat espanyol (s’obliden del francès) com un aplec de comunitats amb diferents costums i idiomes però no s’atreveixen a traçar una línia divisòria entre aquestes perquè fins i tot es poden trobar, dins del mateix territori, gent de comunitats diferents.

Qui és el que traça fronteres, doncs? Per a nosaltres, no cal traçar cap línia divisòria entre comunitats. Com ja hem dit abans, aquestes comunitats no han de tenir unes fronteres nítides i definides sinó àrees permeables i no excloents tal com ocorre de manera natural quan no hi ha cap tipus d’homogeneïtzació forçosa.

Pel que fa al fet de que hagi persones d’altres pobles dins d’un territori, nosaltres defensem la lliure circulació de persones, el dret de l’individu a triar on vol establir-se. I també defensem el dret de l’individu a integrar-se lliurement dins de la comunitat. No volem la creació de guetos. Igual que els anarquistes “tradicionals” els denuncien com eines de l’estat i el capital per dividir al poble a través del racisme i la xenofòbia, també haurien de treure alguna conclusió de que hagi gent dins dels Països Catalans que rebutja qualsevol cosa relacionada amb el català o els Països Catalans. Pot ser perquè aquests anarquistes també són víctimes dels intents dels estats francès i espanyol d’afrancesar i espanyolitzar respectivament aquests territoris a través, entre altres eines, de prejudicis sense cap base contra el poble català.

Per què ens manifestem l’11 de setembre.
El Col·lectiu Negres Tempestes participa de l’anomenat “bloc negre” de la manifestació de l’11 de setembre pel seu significat: el començament del procés “d’espanyolització” forçosa, que encara existeix, dels territoris que es corresponien amb la antiga Corona d’Aragó.

Òbviament, no estem per la creació d’un nou Estat català, tal com hem explicat anteriorment. El nostre propòsit és difondre la nostra postura d’igual manera que ho fem, per exemple, el 1er de maig amb respecte a les reivindicacions obreres i/o del món laboral.

Com col·lectiu que té com alguns dels principals objectius fomentar del debat, trencar els tòpics i assolir que l’anarquisme en general adopti sense prejudicis l’alliberament dels pobles (la companyonia universal dels pobles lliures) organitzem juntament a altres col·lectius i individualitats el “bloc negre” de la manifestació de l’11 de setembre.

Podria ser que se’ns considerés com una mena d’especialistes en la matèria però la nostra lluita no es centra únicament en aquest sentit com demostren les activitats que hem dut a terme i esperem que aquest article serveixi per aclarir idees equivocades sobre tot allò que defensem.

Distribució de La Rosa dels Vents

Aquests són els punts de distribució en “paper” de “La Rosa dels Vents”:

País Valencià 

– El Glop (Benimaclet)
– Terra (Benimaclet)
– Ateneu Popular del Carme
– Ateneu Llibertari l’Excletxa (Alacant)
– Ateneu Llibertari Al Margen (El Carme)
– CSO La Closka (Tavernes Blanques)
– CNT València (València)
– Casal Popular de Castelló (Castelló)
– Pub La Lola (Castelló) 
– Pub Distriz. (Castelló) 
– CNT La Plana (Castelló) 
– CSO La Nau (Castelló)
– Casal Jaume I (Vila-real)
– Casal Jaume I (La Vall d’Uixó)
 

Illes Balears 

– Ateneu Llibertari Estel Negre (Palma) 

Sants 

– La Ciutat Invisible (Sants)
– Terra d’Escudella (Sants)
– Malea (Sants)
– Casal Independentista de Sants (Sants)
– Ateneu Llibertari de Sants (Sants)
Acció Cultural (C/ Maria Victòria, 10 – Sants)
– Centre Social de Sants
– Espai Obert 

Barcelona 

– CNT-AIT – Barcelona
– CGT Barcelona
– Ateneu Llibertari de Besos (St. Adrià del Besos)
– El Lokal (c/ de la Cera)
– Llibreria Rosa de Foc (C/ Joaquim Costa)
 

Catalunya 

– KOP Alta Tensió ( Prat del Llobregat )
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs ( Berga )
– Anònims, menjars i pensars (Granollers, C/ Miquel Ricomà, 57) 
– Llibreria “Els Trobadors” (L’Escala)
– CGT Reus (Reus) 

 

 
Si el vostre col·lectiu, sindicat, ateneu, etc. vol distribuir “La Rosa dels Vents” poseu-vos en contacte amb nosaltres a través d’aquesta adreça de correu: rosadelsvents(arroba)gmail.com

El número 1 de La Rosa dels Vents ja és al carrer

Amb una mica de retard però ja hem començat a distribuir el número 1 de La Rosa dels Vents. La veritat sigui dita, hem superat amb escreix les nostres humils intencions. Les expectatives que hem aixecat ens han fet renovar la il·lusió de cara a afrontar els següents edicions. Aquest cop ens hem curat en salut i de cara a no haver d´anar cada 2×3 a la copisteria hem fet un tiratge que, si més no per nosaltres, és molt gran.
 
Podeu descarregar la revista en format PDF fent clic aquí

Articles d’aquest número:
 
Actualitat
– Vaga a Mercadona: Dignitat Obrera
– 24 de juny: Solstici d’estiu i diada dels Països Catalans.
– Xerrades sobre les lluites d’ahir i d’avui.
– Neix la web SalvadorPuigAntich.info
– Salvem el Delta del Llobregat! (KOP Alta Tensió + Depana).
 
Lluites
– Estudiar amb el capital com a company de classe (Marc G. Puigardeu, estudiant).
 
Lectures
– Els Provos (Wu Ming 6).
– Indiani Metropolitani (Wu Ming 6).
 
Opinió
– Hem guanyat! Amb el 50,59% (Vicenç Domènech)
 
El Nostre Passat
– La Bruixa.
 
Agenda

Activitats Juny

 xerrada
Durant aquest mes de juny, el Col·lectiu Negres Tempestes ha organitzat dues xerrades al CSA Can Vies: una sobre l’’OLLA i els inicis del MIL i una segona sobre la reforma laboral i la vaga a Mercadona.

El dia 9 de juny, es va realitzar la xerrada de l’’OLLA. Ricard de Vargas-Golarons, exmembre del MIL i l’’OLLA, ens va explicar la història de l’organització que la policia va denominar OLLA i la seva relació amb el MIL. També va aprofitar per atacar la pel·lícula “”Salvador”” que s’estrenarà la propera tardor i recordar que Jean Marc Rouillan (activista d’Action Directe i del MIL) encara és a la presó a l’’estat francès després de complir la pena màxima per no renegar de les seves idees.

 
El divendres següent va ser la xerrada sobre la reforma laboral i la vaga a Mercadona. No va assist ir el representat de la CGT per indisposició. En Jordi Vega de la CNT-AIT però, va fer la xerrada molt formativa, explicant la insignificancia de la reforma en sí dins el marc de les reduccions de drets que mica en mica ens van impossant als treballadors.  També va part icipar José Alberto Uribe, secretari de la secció sindical de CNT-AIT a Mercadona per explicar el per què de la vaga i la situació actual del conflicte.
A més, el diumenge dia 11, alguns membres del Col·lectiu Negres Tempestes vam participar en un debat sobre alliberament nacional i lluita de classes organitzat per la gent de ““La Karniceria””. També van participar membres de l’Assemblea de Joves del Clot. Creiem queva ser un debat molt profitós i que s’’enquadra dins dels nostres objectius de promoure el debat dins del món llibertari perquè aquest accepti l’alliberament dels pobles i la defensa i promoció del català.

Llibertàries per l'alliberament dels pobles