Dv 23 de març, 19h «Visca la terra i visca l’anarquia» de Jordi Martí Font

Divendres 23 de març a les 19h
CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42)

Presentació del llibre Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font amb la presència del seu autor.

Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font, consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries.

La primera d’elles, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l’Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l’anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l’anarquia, al catalanisme i el moviment llibertari, o com descriu el propi autor “digueu-li com vulgueu.” Es tracta de textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística.

La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l’autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el «Procés» d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. Es tracta d’articles publicats en molt diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog ‘Prendre la paraula’ que l’autor manté obert des de fa anys.

A banda, el llibre inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

L’autor

Nascut a Tarragona el 1969, Jordi Martí Font és de Marçà, al Priorat, i fa feina a instituts de Secundària ensenyant el que sap de llengües, arts escèniques i literatura. Quan pot, escriu llibres, articles i poemes i llegeix amb gust poesia, premsa i assaig, però no només.

Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys; i ha estat i és conseller de l’Ajuntament de Tarragona en les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. És membre de la Confederació General del Treball i es reconeix com a independentista llibertari sense dogmes i antimilitarista convençut. Durant anys, va coordinar la revista Catalunya i manté el blog Prendre la paraula.

Ha escrit sobre paraules i poder, contra els poderosos, els dèspotes i qui viu dels altres sense treballar i, alhora, en defensa «de qui treballa i no viu», que deia Josep Llunas, sobre qui ha escrit una tesi doctoral que, com totes, serveix «per torcar-se el cul», que diria Fuster esperonat per Rabelais. Toca la guitarra i canta amb Llunàtics, el grup que ha tret menys discos en més anys, i engoleix còmics amb passió, sobretot si els ha escrit Alan Moore o els ha dibuixat Tardi.

Si viu és perquè ho ha decidit i perquè sempre hi ha noves coses per aprendre que estimulen el desig i la voluntat d’habitar el món sense sotmetre altra gent ni xafar natura.

IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018

Participem de la IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018

Sábado 17 marzo 2018
11:30 h / Anarquismos periféricos
El conflicto catalán desde una perspectiva destituyente.
Charla a cargo de Embat (Organització Llibertària de Catalunya) y Negres Tempestes (Llibertàries per l’alliberament dels pobles). Posterior debate.

El conflicto iniciado entre Catalunya y el Estado español, conocido como el proceso soberanista (“el Procés”), ha modificado el mapa de los conflictos existentes en un Estado sumido desde hace más de una década en una crisis de emergencia social, económica y política, y ha resignificado la importancia de esta región dentro de la Unión Europea. El auge del movimiento soberanista e independentista, ─que coincide con los bloqueos al nuevo estatuto de autonomía catalán, con la deslegitimación del referéndum por el Derecho a Decidir y con la intensificación de las políticas represivas del ejecutivo español─, se ha visto nutrido con la toma de partido de una parte significativa de sindicatos, colectivos y personas anarquistas de esta región por el frente soberanista, y ha abierto un debate en torno a si el anarquismo debe colaborar en procesos que tienen como fin la conformación de nuevas instituciones estatales, frente a otras tesis que sitúan la prioridad en la solución de la emergencia social producto de la crisis económica.

Ruta històrica, Fideuà i Concert Cris Blanco & Pat Sol

Dissabte 24 de febrer
11h CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42), ruta històrica “Del Sants Rural al Sants Industrial”.
14h Ateneu Racionalista de Sants (Solar del c/ Vallespir, 10), Fideuà 100% vegetariana 3,5 € (Venda tiquets, des del dc 14f a 21f, Kop de Mà, CSA Can Vies i Ciutat Invisible) [Opció sense gluten avisant prèviament]
16h Ateneu Racionalista (Solar del c/ Vallespir, 10), Concert de música inclusiva amb Cris Blasco & Pat Sol

Dg 4f 19h “El Govern de la por” de Gonzalo Mateos en el CSA Can Vies

Dg 4f 19h “El Govern de la por” de Gonzalo Mateos en el CSA Can Vies

Presentació del documental “El Govern de la por” en el CSA Can Vies, el diumenge 4 de febrer a les 19:00h, amb presència del seu director, Gonzalo Mateos Benito.

Sinopsi i tràiler:
Anarquistes, titellaires, independentistes, militants dels moviments socials han patit durant els últims anys diferents processos judicials sota la legislació antiterrorista a l’estat espanyol. El GOVERN DE LA POR fa un recorregut per l’evolució jurídic–social del concepte de terrorisme. A partir d’entrevistes a periodistes, advocades, militants anticapitalistes, persones acusades de pertànyer a organitzacions terroristes el documental aborda qüestions com: Què és el terrorisme?, Com es crea l’amenaça terrorista i com es legitima l’aplicació de la llei antiterrorista als moviments dissidents?.
La pel·lícula també analitza el context internacional i la denominada “guerra contra el terrorisme global” que s’inicia després dels atemptats de l’11-S. D’aquesta manera s’intenta respondre a preguntes com: És la guerra contra el terrorisme el nou colonialisme occidental? Tenen el mateix valor els morts civils en un atemptat del ISIS a França que els morts civils per un bombardeig americà a Síria o Paquistan? D’on treu Estat Islàmic l’armament?

https://www.youtube.com/watch?v=xoRYs9DBFT0

Presentem “Tras las huellas de una vida generosa, Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios” de Manel Aisa

El proper dissabte 27 de gener del 2018 a les 19h en el CSA Can Vies, presentem en el marc del Febrer Llibertari 2018 el llibre “Tras las huellas de una vida generosa, Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios” de Manel Aisa

Tras las huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios. Per Manel Aisa Pàmpols. Novembre de 2017, 312 pàg. D.L. B-24874-2017. ISBN: 978-84-697-6982-9. PVP: 15€

La història hauria de ensenyar-nos a no repetir els mateixos errors o, com en aquest cas, donar-nos esperança recordant-nos que hi va haver un moment en què tot semblava possible…
Amb el llibre de Manel podem gaudir d’una documentada narració dels fets històrics enriquida d’aquesta passió per un ideal que va moure als protagonistes; i si ja coneixem els esdeveniments fonamentals de la revolució espanyola, ens sorprendrem seguint el paper i l’enteresa d’Aurelio Fernández en aquests mesos que, com recorda Manel moltes vegades, calia viure de la manera més intensa possible …
Doncs aquí tenim la història de la vida d’un Los Solidarios, explicada des del cor per part de qui ha recollit l’herència i l’experiència de tots aquests lluitadors que van poder viure un moment històric i que van lluitar per crear un món nou.

Valeria Giacomoni

Vostra raó es va desfent, la nostra esforça, creixent

Biel Aliño - Policia retirant urna del 1oEn aquest temps d’incertesa on tot està per fer i tot és possible; i amb totes les reserves possibles, restem expectants a un possible punt d’inflexió de la història del nostre poble.
Hem vist com, front l’autoritarisme de l’Estat Espanyol, la gent va okupar els col·legis electorals per assegurar que estiguessin oberts, amb tota la legitimitat que es varen atorgar i contra la legalitat imposada mitjançant la repressió. Un cop més, l’Estat Espanyol engegava els seus mecanismes per a destapar una de les cares més fosques que ha ensenyat mai. Institucions que supuraven feixisme tot reconquerint aquestes terres a cop de porra al crit de “A por ellos”, tot quedant-se per a ell el monopoli de la violència.
L’u d’octubre va ser possible gràcies a la tossuderia de la gent, a la seva apropiació dels carrers, amb audàcia i resistència, exercint la desobediència civil davant d’armats sense cap ni cor.
Davant aquesta situació, no ens quedarem aturades. Seguirem lluitant, teixint xarxes, conspirant i construint complicitats. No ens aturarem fins a assolir l’objectiu final, la confederació dels Països Catalans assemblearis i autogestionats.

El 3 d’Octubre totes i tots a la Vaga General #TriemLluitar

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble  eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Firmen:

  • CGT Catalunya
  • Negres Tempestes
  • Embat, organització llibertària de Catalunya
  • Heura Negra, assemblea llibertària de Vallcarca
  • CNT Catalunya i Balears
  • Oca Negra, assemblea llibertària del Clot-Camp de l’Arpa
  • Solidaritat Obrera
  • Ateneu Cooperatiu La Base

Ja no ens alimenten molles… Independència Total! #11s2017

Vivim en una situació extraordinària i de resolució incerta. La convocatòria d’un referèndum sobre la creació d’un Estat Català en forma de república, ha fet tremolar l’Espanya més rància que no fa res més que aferrar-se a la caduca constitució del 1978 sense voler reconèixer la seva evident obsolescència. Quan una gran part de la població catalana ha començat a qüestionar-se la profunda esquerda que de vegades existeix entre la legalitat i la legitimitat, aquella gent que sempre s’ha considerat d’ordre ha hagut de forçar unes màquines, les institucionals, per a no perdre el seu status quo. La voluntat del poble ha forçat que, aquells que durant molts anys s’aferraven en un autonomisme còmode pels seus interessos, convoquessin aquesta consulta. Sembla que aquest cop, a diferència de la del 9 de novembre del 2014, comptarà amb una “oficialitat” que no tingué l’anterior i que podria ser vinculant.

Tot i això, està clar que el referèndum no ens farà lliures, en els darrers temps algú pot haver confós l’objectiu amb el mitjà. Si bé sembla que hem superat la fase del processisme, el camí a la llibertat encara és molt més llarg, i és per això que caldrà estar expectants a l’evolució dels fets i dels resultats. Cal recordar que aquest referèndum només parla d’una part del territori, oblidant estendre aquesta consulta arreu dels Països Catalans. També cal recordar que la llibertat no consisteix a crear un nou estat. Realment algú creu que al poder permetrà que es toqui el seu “status quo”? Anem malament si ens creiem que el fet d’esdevenir República ens salvarà de cap mal més enllà de deslliura-nos d’alguna monarquia. La creació d’un estat a l’ús (esclau del capitalisme, amb un model social hetero-patriarcal, militarista, agressiu amb el territori, etc.) no pot fer més que obligar-nos a lluitar contra ell.

Nosaltres creiem que, entre totes, podem construir una altra cosa millor. Una nova societat on prevalguin els valors humans. Per tot això, apostem per les assemblees, l’autogestió, la confederació i la llibertat dels Països Catalans.

Negres Tempestes, 11 de setembre del 2017