Mostra totes les entrades de Negres Tempestes

X Ruta per espais significatius del maquis urbà a Barcelona

X Ruta d’Homenatge als Maquis a Barcelona
Un repàs per alguns espais significatius del maquis urbà

Dissabte 20 d’octubre
11:30h Arc de Triomf

A Catalunya, la lluita armada contra el franquisme va tenir unes característiques particulars, tant per la proximitat amb França com per la naturalesa pròpia dels seus moviments socials i polítics.

Amb l’excepció del frustrat intent d’invasió de la Val d’Aran del 1944 dirigida pels comunistes del PCE-PSUC, la guerrilla antifranquista del va dur eminentment el segell anarquista. Tot i que també va tenir presència a les zones rurals, va fer de Barcelona el seu focus d’acció principal.

Les principals línies d’actuació de la lluita guerrillera anarquista van consistir a passar documentació o infiltrar persones per organitzar comitès locals, a donar més suport a les Joventuts Llibertàries i a formar grups d’acció directa. Els objectius dels anarquistes -que es centren principalment a la ciutat de Barcelona, com ja havia succeït al començament de la dècada dels anys 20- inclouen l’edició de propaganda, els atemptats contra la policia i els cops econòmics. Els noms de Marcel·lí Massana i Ramon Vila resten per sempre units al maquis rural, mentre que els de Josep Lluís Facerias i Quico Sabaté s’associen al maquis urbà.

En aquesta ruta, visitarem alguns llocs que foren escenari d’aquestes lluites del maquis urbà.

Presentació del “Llibre Negre”, divendres 5 d’octubre 19h CV

Presentació del “Llibre Negre” de Jordi Martí Font, amb el seu autor, divendres 5 d’octubre, 19h en el CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42).

El Llibre Negre és una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans (sencers o a trossos) que intenten pouar en la memòria llibertària independentista, d’expressió catalana i altres, àmplia i diversa, en l’anarquisme no estatista, ni espanyolista i francès, ni andorrà ni italià.

Encara que sembli estrany, en una nació perseguida i anorreada per diversos estats en el seu dret bàsic d’existència, cultural i lingüística, les lluites llibertàries molt sovint s’han empeltat o han participat plenament en les lluites per l’alliberament nacional tot i que per entendre això que acabeu de llegir cal refer el significat de moltes paraules dominades pels que manen que hem utilitzat.

El Llibre Negre inclou textos de 1842 a 2018 i tindrà tres volums d’unes 380 pàgines cadascun. És obra de Jordi Martí Font, qui ha fet l’antologia a partir de textos coneguts, alguns no tan coneguts i altres directament inèdits; els ha antologat i els ha explicat i contextualitzat. Se’n deriva una visió retrospectiva i alhora innovadora sobre un tema vell i tronat: l’anarcoindependentisme, l’independentisme anarquista, el catalanisme llibertari i les pràctiques d’arreu en lluita contra l’Estat i els estats.

El primer volum surt el 19 de juliol de 2018 i inclou més de 50 textos. Inclou des de lletres de cançons, com Els Segadors, A les Barricades o La Campana fins a textos curiosos de Joan Maragall o Miquel Ventura; articles teòrics de Pere Coromines, Eudald Canibell, Dídac Ruiz, Salvat-Papasseit…; i poemes d’Emili Guanyavents, Cels Gomis o Josep Llunas; així com textos programàtics de publicacions com El Chornaler, La Tramontana, Avenir o Progrés. Cada un dels textos va acompanyat d’un petit estudi sobre el personatge, el moment o el text en qüestió, obra de l’antologuista, així com il·lustrat amb imatges relacionades amb el text, ja siguin capçaleres de diaris o fotografia de qui n’és autor.
Es tracta d’una edició conjunta de Lo Diable Gros, de Tarragona; Caliu Editorial, de València; i Calúmnia, de Mallorca. El primer volum es ven a 15 euros i està imprès a la Impremta de Descontrol a Barcelona i enquadernat en tapa dura.

La millor jugada mestra, llençar els estats per la finestra! #11s2018

La millor jugada mestra,
llençar els estats per la finestra!

Hem viscut en el darrer any situacions inesperades i convulses. Podem parlar d’una revolta carregada d’insubordinació i d’actes d’insubmissió. Un any carregat de fets on l’autoorganització i empoderament de la gent han sigut necessaris per a fer tremolar els fonaments d’aquest “règim de 82 anys de pau”. Hem vist coses que ningú no creuria, escenes de desobediència civil massives que intentaven empènyer una desobediència institucional que no es va arribar a materialitzar. Vam viure un 1 d’octubre on la legitimitat va sobrepassar la tan dubtosa justícia de la legalitat. Ha quedat demostrat que la justícia no és igual per a totes, que empara als de sempre: rics, poderosos i feixistes; i que per una altra banda persegueix i empresona a qui pretén canviar l’estat de les coses o, fins i tot, a qui tan sols ho qüestiona. Res de nou per a aquelles que fa anys que formem part dels moviments socials i que hem viscut tants muntatges policials i tantes persecucions polítiques, però que ara ha començat a afectar a una part molt més àmplia de la població.

Aquells que presumptament havien d’implementar el mandat del poble, no van fer-ho. El bell llastre del processisme ens ha portat de nou a una via morta. Així va quedar palès de nou amb el ball de cadires del 21 de desembre on el ritme de la música electoral portava un cop més a una baralla pel poder. Un cop més, hem delegat massa en els polítics oblidant el poder que tenim les persones. Està clar que no podem resignar-nos a criticar la submissió del processisme ni la qüestionable equidistància que ens condemna a la perpetuació de seguir amb el que hi ha perquè no ho podem canviar.

Cal tenir clar quin és l’objectiu. No quedar-nos tan sols en l’abstracte concepte de govern que suposa una República. Cal lluitar per canviar el model social, per assolir les sobiranies energètica, alimentària, residencial, cultural, reproductiva o afectiu-sexual, sanitària, etc.; i alhora assolir les llibertats individual, social i nacional. Cal aturar la mercantilització de drets i de les persones, acollir a les migrants, siguin o no refugiades, deixant de regular els seus fluxos segons necessitats productives enllocd’humanitàries. Cal assolir el compliment d’uns valors com el suport mutu, l’autogestió, l’igualtat, l’horitzontalitat, l’acció directa, etc. Hem de començar a empoderar-nos i a adonar-nos que som capaces de construir una societat equitativa on el poder sigui realment del poble.

Cap a una Confederació de Pobles Lliures dels Països Catalans!

11 de setembre del 2018 – Plaça Urquinaona 18:30
Bloc antiautoritari

Dv 23 de març, 19h «Visca la terra i visca l’anarquia» de Jordi Martí Font

Divendres 23 de març a les 19h
CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42)

Presentació del llibre Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font amb la presència del seu autor.

Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font, consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries.

La primera d’elles, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l’Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l’anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l’anarquia, al catalanisme i el moviment llibertari, o com descriu el propi autor “digueu-li com vulgueu.” Es tracta de textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística.

La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l’autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el «Procés» d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. Es tracta d’articles publicats en molt diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog ‘Prendre la paraula’ que l’autor manté obert des de fa anys.

A banda, el llibre inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

L’autor

Nascut a Tarragona el 1969, Jordi Martí Font és de Marçà, al Priorat, i fa feina a instituts de Secundària ensenyant el que sap de llengües, arts escèniques i literatura. Quan pot, escriu llibres, articles i poemes i llegeix amb gust poesia, premsa i assaig, però no només.

Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys; i ha estat i és conseller de l’Ajuntament de Tarragona en les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. És membre de la Confederació General del Treball i es reconeix com a independentista llibertari sense dogmes i antimilitarista convençut. Durant anys, va coordinar la revista Catalunya i manté el blog Prendre la paraula.

Ha escrit sobre paraules i poder, contra els poderosos, els dèspotes i qui viu dels altres sense treballar i, alhora, en defensa «de qui treballa i no viu», que deia Josep Llunas, sobre qui ha escrit una tesi doctoral que, com totes, serveix «per torcar-se el cul», que diria Fuster esperonat per Rabelais. Toca la guitarra i canta amb Llunàtics, el grup que ha tret menys discos en més anys, i engoleix còmics amb passió, sobretot si els ha escrit Alan Moore o els ha dibuixat Tardi.

Si viu és perquè ho ha decidit i perquè sempre hi ha noves coses per aprendre que estimulen el desig i la voluntat d’habitar el món sense sotmetre altra gent ni xafar natura.

IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018

Participem de la IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018

Sábado 17 marzo 2018
11:30 h / Anarquismos periféricos
El conflicto catalán desde una perspectiva destituyente.
Charla a cargo de Embat (Organització Llibertària de Catalunya) y Negres Tempestes (Llibertàries per l’alliberament dels pobles). Posterior debate.

El conflicto iniciado entre Catalunya y el Estado español, conocido como el proceso soberanista (“el Procés”), ha modificado el mapa de los conflictos existentes en un Estado sumido desde hace más de una década en una crisis de emergencia social, económica y política, y ha resignificado la importancia de esta región dentro de la Unión Europea. El auge del movimiento soberanista e independentista, ─que coincide con los bloqueos al nuevo estatuto de autonomía catalán, con la deslegitimación del referéndum por el Derecho a Decidir y con la intensificación de las políticas represivas del ejecutivo español─, se ha visto nutrido con la toma de partido de una parte significativa de sindicatos, colectivos y personas anarquistas de esta región por el frente soberanista, y ha abierto un debate en torno a si el anarquismo debe colaborar en procesos que tienen como fin la conformación de nuevas instituciones estatales, frente a otras tesis que sitúan la prioridad en la solución de la emergencia social producto de la crisis económica.

Ruta històrica, Fideuà i Concert Cris Blanco & Pat Sol

Dissabte 24 de febrer
11h CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42), ruta històrica “Del Sants Rural al Sants Industrial”.
14h Ateneu Racionalista de Sants (Solar del c/ Vallespir, 10), Fideuà 100% vegetariana 3,5 € (Venda tiquets, des del dc 14f a 21f, Kop de Mà, CSA Can Vies i Ciutat Invisible) [Opció sense gluten avisant prèviament]
16h Ateneu Racionalista (Solar del c/ Vallespir, 10), Concert de música inclusiva amb Cris Blasco & Pat Sol

Dg 4f 19h “El Govern de la por” de Gonzalo Mateos en el CSA Can Vies

Dg 4f 19h “El Govern de la por” de Gonzalo Mateos en el CSA Can Vies

Presentació del documental “El Govern de la por” en el CSA Can Vies, el diumenge 4 de febrer a les 19:00h, amb presència del seu director, Gonzalo Mateos Benito.

Sinopsi i tràiler:
Anarquistes, titellaires, independentistes, militants dels moviments socials han patit durant els últims anys diferents processos judicials sota la legislació antiterrorista a l’estat espanyol. El GOVERN DE LA POR fa un recorregut per l’evolució jurídic–social del concepte de terrorisme. A partir d’entrevistes a periodistes, advocades, militants anticapitalistes, persones acusades de pertànyer a organitzacions terroristes el documental aborda qüestions com: Què és el terrorisme?, Com es crea l’amenaça terrorista i com es legitima l’aplicació de la llei antiterrorista als moviments dissidents?.
La pel·lícula també analitza el context internacional i la denominada “guerra contra el terrorisme global” que s’inicia després dels atemptats de l’11-S. D’aquesta manera s’intenta respondre a preguntes com: És la guerra contra el terrorisme el nou colonialisme occidental? Tenen el mateix valor els morts civils en un atemptat del ISIS a França que els morts civils per un bombardeig americà a Síria o Paquistan? D’on treu Estat Islàmic l’armament?

https://www.youtube.com/watch?v=xoRYs9DBFT0