Dv 23 de març, 19h «Visca la terra i visca l’anarquia» de Jordi Martí Font

Divendres 23 de març a les 19h
CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42)

Presentació del llibre Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font amb la presència del seu autor.

Visca la Terra i visca l’Anarquia, de Jordi Martí Font, consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries.

La primera d’elles, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l’Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l’anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l’anarquia, al catalanisme i el moviment llibertari, o com descriu el propi autor “digueu-li com vulgueu.” Es tracta de textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística.

La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l’autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el «Procés» d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. Es tracta d’articles publicats en molt diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog ‘Prendre la paraula’ que l’autor manté obert des de fa anys.

A banda, el llibre inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

L’autor

Nascut a Tarragona el 1969, Jordi Martí Font és de Marçà, al Priorat, i fa feina a instituts de Secundària ensenyant el que sap de llengües, arts escèniques i literatura. Quan pot, escriu llibres, articles i poemes i llegeix amb gust poesia, premsa i assaig, però no només.

Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys; i ha estat i és conseller de l’Ajuntament de Tarragona en les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. És membre de la Confederació General del Treball i es reconeix com a independentista llibertari sense dogmes i antimilitarista convençut. Durant anys, va coordinar la revista Catalunya i manté el blog Prendre la paraula.

Ha escrit sobre paraules i poder, contra els poderosos, els dèspotes i qui viu dels altres sense treballar i, alhora, en defensa «de qui treballa i no viu», que deia Josep Llunas, sobre qui ha escrit una tesi doctoral que, com totes, serveix «per torcar-se el cul», que diria Fuster esperonat per Rabelais. Toca la guitarra i canta amb Llunàtics, el grup que ha tret menys discos en més anys, i engoleix còmics amb passió, sobretot si els ha escrit Alan Moore o els ha dibuixat Tardi.

Si viu és perquè ho ha decidit i perquè sempre hi ha noves coses per aprendre que estimulen el desig i la voluntat d’habitar el món sense sotmetre altra gent ni xafar natura.

IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018

Participem de la IX Feria Anarquista del Libro de Sevilla – 2018

Sábado 17 marzo 2018
11:30 h / Anarquismos periféricos
El conflicto catalán desde una perspectiva destituyente.
Charla a cargo de Embat (Organització Llibertària de Catalunya) y Negres Tempestes (Llibertàries per l’alliberament dels pobles). Posterior debate.

El conflicto iniciado entre Catalunya y el Estado español, conocido como el proceso soberanista (“el Procés”), ha modificado el mapa de los conflictos existentes en un Estado sumido desde hace más de una década en una crisis de emergencia social, económica y política, y ha resignificado la importancia de esta región dentro de la Unión Europea. El auge del movimiento soberanista e independentista, ─que coincide con los bloqueos al nuevo estatuto de autonomía catalán, con la deslegitimación del referéndum por el Derecho a Decidir y con la intensificación de las políticas represivas del ejecutivo español─, se ha visto nutrido con la toma de partido de una parte significativa de sindicatos, colectivos y personas anarquistas de esta región por el frente soberanista, y ha abierto un debate en torno a si el anarquismo debe colaborar en procesos que tienen como fin la conformación de nuevas instituciones estatales, frente a otras tesis que sitúan la prioridad en la solución de la emergencia social producto de la crisis económica.