Crida a la solidaritat des de Perpinyà: judici al Pere i al Yann

En Pere Habet i en Yann Dubois, arriben finalment a judici, el proper 29 de juny. Serà al Tribunal de Perpinyà on es resoldran les acusacions contra ells per ultratges. Fora de l’enquesta han quedat delictes d’amenaces i altres imputacions. Passats dos anys i mig, arriba la vista al Palau de Justícia de Perpinyà.

Per la defensa de l’ensenyament públic i per l’absolució dels dos encausats

Durant la vista hi haurà al davant del tribunal una concentració amb animació musical. Començarà a les 13’30 hores i s’allargarà tota la tarda. Alerta Solidària anima a assistir a la concentració, a solidaritzar-se amb els companys represaliats i a donar suport a la lluita per la qual, en definitiva, han estat represaliats: lluitar en defensa de l’ensenyament públic i de qualitat.

El 19 de desembre del 2007 van ser detinguts en Pere i en Yann i van restar a comisaria fins a 48 hores. Ningú dubtà des del principi que havien estat escollits per la seva participació en el Comitè de Vaga de la Universitat de Perpinyà. Passats per jutjats, van quedar en llibertat amb interdiccions que han durat fins ara, ratificades per un tribunal de Montpeller , com la de no poder accedir a la universitat, ni atansar-se a alguns membres d’aquesta o fins i tot han tingut limitada la llibertat de comunicar-se entre ells mateixos. 

Reproduïm tot seguit el comunicat elaborat pel grup de suport:

Comunicat informatiu i de solidaritat amb en Pere i en Yann

Al moment de la lluita anti-LRU (finals de 2007 al campus universitari de Perpinyà), Pere Habet i Yann Dubois són dos estudiants perpinyanencs, tots dos militants anarquistes a la CGA i sindicalistes a SUD Estudiant, així com també a Maulets pel Pere. Són els caps de turc designats per un Estat més propens a reprimir la contestació social i la revolta estudiantil que a escoltar les crítiques i les reivindicacions que s’accentuaven i encara s’accentuen de les assemblees generals de les Universitats en vaga il·limitada… Així es van veure, un bon matí de desembre de 2007, tractats com a perillosos « terroristes » : retinguts durant més de 48 hores, control judicial molt estricte amb un règim draconià… De seguida la solidaritat s’ha fet notar, moviment engegat per la Coordinació dels Grups Anarquistes, per SUD Estudiants-Perpinyà i per Maulets. S’ha creat un comitè de suport.

Prop de 3.000 signatures han legitimitzat la lluita dels nostres companys i d’altra banda han estat testimoni de la obstinació d’una « justícia » disposada a fer un judici polític al Yann i al Pere. Gairebé un any i mig després dels fets, les úniques acusacions contra els nostres dos companys són « ultratges » contra tres professors. Un d’ells qualificat d’ « cony de feixista » es va afanyar de respondre « i orgullós de ser-ho… »

A més s’afegeix el rebuig de sotmetre’s al test d’ADN, considerat i qualificat com un crim «agreujant ».

Nosaltres, en aquell moment, vam denunciar la repressió contra els moviments estudiantils, així com les dures mesures que hi va haver (i que encara hi ha) amb la intenció de «controlar» el moviment estudiantil, en particular, i el moviment social en general.

Avui com ahir, denunciem totes les maniobres que pretenguin demostrar artificialment càrrecs contra els militants.

– Reclamem la suspensió del sumari contra Pere i Yann

– Fem una crida al conjunt dels actors de les lluites estudiantils i més en general als moviments socials a solidaritzar-se i a actuar contra aquests intents de criminalització de les lluites.

El Yann i el Pere seran jutjats a Perpinyà el dilluns 29 de juny a les 14h, només perquè la seva opció política i el seu compromís no s’ajusten als defensors d’un Estat fort, d’un ordre de seguretat indiscutible i d’una societat acrítica.

Avui fem una crida a manifestar la vostra solidaritat amb els nostres dos companys per demanar la suspensió de totes les demandes, tots els expedients contra ells.

Fem una crida a ser nombrosos i nombroses davant del Palau de Justícia, dilluns 29 de juny del 2009 a partir de les 14 hores per donar suport al Pere i al Yann.

El Comitè “Justícia pel Pere i el Yann”

Notícia extreta de la web d’Alerta Solidària

Més informació:

http://www.c-g-a.org/public/modules/news/article.php?storyid=173 (francès)

http://www.comite-justice.c.la/

Projecció de “Chicago 10”

Els Deu de Chicago és una pel·lícula documental que combina imatges d’arxiu amb animació. Tracta dels yippies, les protestes contra la guerra deChicago 10 Vietnam i el judici celebrat a partir dels turbulents dies de manifestacions durant la Convenció demòcrata de la Ciutat de Chicago (1968).

Més informació sobre el documental
Més informació sobre els yippies [1] [2] (pàg. 5-7)
Més informació sobre la Convenció del Partit Demòcrata de l’any 1968

Diumenge, 28 de juny a les 19:00
CSA Can Vies
C/ Jocs Florals, 42
Metro Pl. Sants (Línia 1 i 5)

3er Recull de Contes Antiautoritaris

Portada 3er certamen
Títol: 3er Recull de Contes Antiautoritaris
Autor: Diversos autors
Any de publicació: 2009
Producció editorial: Negres Tempestes
Pàgines: 80
 
Per tercer any consecutiu veu la llum el Reculll de Contes Antiautoritaris que publica el Col·lectiu Negres Tempestes. El llibre, que inclou 17 contes d’autors diversos, és fruit del certamen La Rosa dels Vents.
Amb la intenció de fomentar els valors llibertaris i l’ús del català, des de Negres Tempestes ja fa tres anys que es va decidir convocar aquest certamen, que ha donat com a fruit, fins ara, tres llibres amb contes d’estils i reflexions molt diversos.
Val la pena destacar que una iniciativa com aquesta, autoeditada i distribuïda pel mateix col·lectiu, el qual compta amb la participació voluntària d’escriptors, il·lustradors i correctors, ha aconseguit ser, fins it tot en vedes, un petit èxit.
Però el principal que trobaran els lectors seran reflexions al voltant de la perversitat del poder, de l’anarquisme, de la rebel·lia quotidiana i, en general, de la llibertat. Tot carregat amb una bona dosi d’ironia i, per moments, mala llet, però això sí, amb una actitud ben constructiva
 
Ressenya publicada al número 130 de La Burxa 
 
Punts de distribució
 
Podeu adquirir el llibre al mòdic preu de 4€ als punts de distribució que anirem actualitzant:

 La Ciutat Invisible (c/ Riego 35, Sants)
Terra d’Escudella (c/Premià 20, Sants)
 Llibreria – Restaurant Anònims (Granollers, C/ Miquel Ricomà, 57)
Espai Obert (c/ Violant d’Hongria 71, Sants)
Kasal Okupat del Prat “Alta Tensió” (Pl. 19 de Juliol de 1936 – Dr. Soler i Torrents 36-38, El Prat de Llobregat)
Kamilosetas Muskària (Apartat de correus 32 d’Agramunt (l’Urgell), CP: 25310)
Llibreria “Els Trobadors” (L’Escala)
Acció Cultural – Llibreria llibertària (C/ Maria Victòria, 10, Sants)
 
 

Si esteu interessats/des en distribuir el llibre, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

D’aquí a uns dies, penjarem el llibre al web.
 

Consicències adormides

Cada dia nous acomiadaments destorben la nostra son. Consciències que aconsegueixen adormir-se si poden evadir-se de tant en tant de la rutina que converteix el nostre dia a dia en una altra jornada completa dedicada a l’empresa que ens acull. Salaris baixos que es reduiran després d’amenaces prèvies de comiat pedagògicament introduïdes. Estem en plena recessió. La classe alta no pot permetre’s baixar el seu nivell de vida. Sacrificarà les rendes dels treballadors. O millor els farà fora, al cap i a la fi a les facultats d’economia ja diuen que oferta i demanda equilibren el mercat de treball.

Potser quan tornin de les vacances, merescudes per suposat, les coses vagin millor i puguin continuar amb la seva obra social donant feina a qui no és capaç d’empassar-se els escrúpols que els impedeix acumular la riquesa que ells han aconseguit. És el panorama que trobem als nostres pobles i ciutats. Els grans empresaris són ara poc menys que sacrificats creadors de llocs de treball. La jornada laboral de vuit hores és una fita aconseguida per la classe obrera de començaments de segle que no només no s’ha aconseguit reduir, sinó que està amenaçada per l’Europa del Capital tot i condemnada des de fa temps en la pràctica diària. També ens acabaran els socialdemòcrates dient, tal i com feren amb l’OTAN, que les seixanta-cinc hores setmanals són el millor que ens pot ocórrer? L’alienació és tal que fins i tot es consideren completament normals les relacions socials entre empresaris i governants. Relacions que, com no podia ser de cap altra manera, s’han traduït en una claudicació més de l’Estat davant la seva protegida burgesia amb l’Espai Europeu d’Educació Superior. Anem a les nostres universitats i trobem ocupacions policials mentre els mitjans emeten declaracions d’estudiants amb la lliçó ben apresa: “que no m’afecti la seva lluita, que mentre a mi em vagi bé poc m’importa com els vagi a ells”. Fins i tot els mateixos responsables universitaris han perdut la poca vergonya que els quedava i s’han obert a la irracionalitat. En plena dèria els dirigents d’Esquerra i Iniciativa justifiquen i defensen l’estat més primitiu de l’esser humà personificat en els Mossos d’Esquadra. Tothom qui estigué present el passat 18 de març als carrers de Barcelona pogué veure la violència gratuïta i l’odi que desprenien aquells serfs catalans de l’Estat. Fins i tot certs irresponsables es permeten publicar articles que es feliciten de tenir amb aquest un conflicte plenament català, fet que demostraria que les institucions catalanes han assumit competències que feia temps que reclamaven. No sé si han pensat el mateix quan ens han sortit casos de corrupció política.

Sigui com sigui, sembla que aquest crisi comença a posar a cadascú al seu lloc. Esquerra ha sortit de l’armari definint-se com al partit petitburgès que mai havia deixat de ser, barroer aprenent de Convergència i Unió, i eterna força política de tercera que recollirà els descontents de cristians i liberals. Iniciativa ha tret el PSUC que porta a dins, estalinistes sigles de trist record que encara ens insinuen que Andreu Nin potser està a Salamanca o a Berlín. Els Mossos d’Esquadra són com tota policia que trobarem arreu del món: prepotents, agressius i violents, una trista institució aconseguida per la burgesia catalana per a oblidar a ultrança, una força coercitiva que tracta de tancar els forats que contínuament li surten a l’Estat. I amb la crisi, l’economia de mercat se’ns ha mostrat tal i com és: més beneficis per a grans empresaris, l’Estat agenollat als seus peus i, deixats de la mà d’un Déu que mai se n’havia preocupat, els treballadors. Només ens queda per veure si tot açò despertarà les seves consciències.
 

No al desallotjament del KOP-Alta Tensió!!!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 13 JUNY CONTRA EL DESALLOTJAMENT. 18.30 Pça Vila Prat DE Llobregat

 

Fa més de sis anys, el 25 de gener de 2003, un centenar de persones varem okupar la central elèctrica de FECSA-Endesa del Prat de Llobregat. En aquests anys ha estat molt el treball per donar vida a aquest espai i incomptables les activitats i iniciatives culturals obertes a la població endegades per nombroses persones i col•lectius. Fa quinze anys que l’okupació és present al Prat com una eina per buscar alternatives al camí que ens volen marcar. És la nostra resposta a una sèrie de problemàtiques que existeixen arreu, a una manca de llibertats que patim, i una forma de materialitzar unes inquietuds que ens empenyen a combatre els problemes i lluitar per aconseguir els nostres drets i llibertats. Avui, com ahir, les problemàtiques, necessitats i inquietuds continuen sent les mateixes: dret a l’habitatge, espais autogestionats o­n organitzar lliurement les nostres vides, necessitat de lluitar i desobeir un sistema en que no creiem. Davant d’això les classes dirigents ofereixen: cases buides i tapiades, hipoteques i lloguers inabastables, treballs precaris, espais domesticats dependents de les administracions, oci consumista i obedient, absurdes normatives i ordenances imposades, criminalització de les dissidències, conformisme i submissió. Si no desapareixen els problemes és il•lús pensar-se que desapareixerà la conseqüència.

El passat 23 d’abril tots els esforços d’aquests anys queden vistos per sentència sense que ni tan sols exercíssim un altre suposat dret denominat de “defensa”. Simplement no existeix perquè no disposem de diners per tenir-lo. Una justícia coherent amb una lògica capitalista irracional. Ens han aplicat una llei hipotecària a mida dels que ens volen hipotecar les vides. Intent d’atracament amb tota la seva constitució avalant-ho. Mai hem cregut en la seva justícia però es demostra que ni ells mateixos creuen. Cada vegada queda més despullada, més en evidència. Sense diners no hi ha dret a la “defensa”. Així de simple. Ja ni s’amaguen en guardar les aparences, ja ni s’arrisquen a que qualsevol legitimitat pugui guanyar la seva legalitat per una de les seves escletxes. Tot i que intenten tapar-les sempre sortiran unes altres i allà estarem per escolar-nos. Diners que, per suposat, si que té una multinacional com Fecsa-Endesa, que tot i dir-se propietària havia abandonat aquest espai durant molts anys. Ara només el volen per enderrocar-lo i guanyar més diners del solar que en quedi. Paisatge de destrucció front la construcció d’alternatives. Uns beneficis per una empresa privada que sortiran de diners públics que l’Ajuntament cedirà encantat de tots els vostres impostos, creient-se que així tapa el problema. També és il•lús pensar-se que així ens faran desaparèixer.

Mai hem cregut en aquest sistema injust i orgullosament continuarem sense creure. Hem cregut en el nostre treball, en la nostra capacitat d’organització i en l’idea de que nosaltres podem gestionar lliurement les nostres vides. Aprendre del nostre esforç, resoldre els nostres conflictes, treballar per construir alternatives i dissidències, superar les nostres contradiccions per nosaltres mateixos, defugir els seus interessos partidistes, econòmics i estatals. Sabem que podem. S’equivoquen els que pensen que tot el que construïm es tanca en quatre parets. Que ho ensorraran de cop. Lluitem pel KOP-Alta Tensió, per tot el que simbolitza per nosaltres i perquè estem legitimats a fer-ho per la vida que li donem a aquest espai, però lluitem per moltes més coses que per tenir un espai. Això és el que més els molesta. Tot el que hem après ja ho portem a sobre nostre i ho transmetrem allà o­n estem, a dins d’un espai o fora del mateix, a la nostra població o en la que sigui. Ho portem al cap i al cor, i continuarem difonent la idea i recolzant-nos entre tots aquells que lluitem perquè un dia la vostra lògica il•lògica es vegi despullada i s’entengui que realment vosaltres i el vostre sistema és el problema.

Assemblea del KOP-Alta tensió. 20 de maig de 2009