Llibertat Franki de Terrassa!!!!

El passat 18 d’abril varem rebre la desestimació d’un recurs al Suprem que ratifica la condemna a en Franki de Terrassa pel cas de la “bandera espanyola”.

L’entrada a presó, es va produir el 28 d’abril (a la Model) i va ser traslladat posteriorment a la presó de Brians 2

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa ha llençat, juntament amb altres col•lectius d’arreu del país, la primera i important mobilització:

Dissabte, 10 de maig: MANIFESTACIÓ a Barcelona. A les 18 hores a la plaça Universitat.

 

Recordem que la sentència condemna en Franki a 2 anys i 7 mesos de presó en ajuntar dos delictes d’atemptat a l’autoritat i ultratge a la bandera espanyola. Tot plegat, conseqüència d’un judici polític en el qual, lluny de qüestionar la provocació de l’Ajuntament de Terrassa per colocar la bandera espanyola per festes majors o lluny de jutjar les agressions que cometeren els agents municipals, el que es va processar va ser una mobilització festiva en contra de la bandera ocupant i que tingué, finalment, en el company Franki, l’objecte selectiu de la repressió. Cal recordar també que el nom del Franki se’l passaren escrit en un paperet els agents municipals que sabien que ell no havia estat en aquella batussa? El judici es va acabar i la sentència és ferma. Ara cal mobilitzar-se i prendre consciència del cost de la repressió i del cost de la llibertat.

Si ens toquen a un, ens toquen a totes!

LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA!

 
Material:     Vídeo Vilaweb.tv         Recollida de signatures  
 
Més informació: 

Rescat 

[26 abr 18h Alacant] Ni França, ni Espanya, ni Estat català. Degenera’t i participa al bloc raret

bloc raret Degenera’t i participa al bloc raret, no cal tindre carnet!

 Algunes folclòriques de l’àmbit autònom i antiautoritari de les comarques del sud del País Valencià hem decidit, de manera informal, eixir a la manifestació que s’ha convocat el 26 d’abril. Som poques però diverses: alacantines, falleres, llauraores, mores i cristianes, diversitat d’identitats mutants que volen recuperar experiències antiautoriàries a diades independentistes de col·lectius dels anys 90 com les exfalleres Recerca Autònoma o les actuals bastoneres de Negres Tempestes i alguns CSO’s de Polònia. Volem mostrar obertament el nostre interés i complicitat cap a lluites independentistes des d’una òptica rareta i no estatista, exemples com el dels Comandos Autònoms a Euskal Herria als anys 70, els indis Maputxes a l’actualitat o la tasca feta pel col·lectiu Icària als Països Catalans dels 80. Ens identifiquem amb totes aquestes experiències desviades que també tenen com a eixos principals l’exgènere, l’autogestió, l’autonomia, l’ecologisme radical, la defensa de les llengües minoritzades com la nostra i, per suposat, l’autodeterminació com a eina per trencar amb qualsevol estat, en cap cas per crear-ne’ un de nou. En definitiva, la destrucció de la realitat per recuperar les nostres vides.

Som conscients de les contradiccions que poden aparéixer pel fet de ser folclòriques i, a més, participar a una manifestació on hi seran presents opcions sompes de l’àmbit demòcrata. Assumim les contradiccions que puguen aparéixer ja que estem boges i la situació lingüística del català al País Valencià és realment greu i preocupant i, en especial, la de la ciutat d’Alacant, on en dues generacions quasi ha desaparegut el valencià al carrer, mentre a l’àmbit familiar sols el parlen pràcticament les generacions més majors, que són, a la vegada, les que han deixat de transmetre la llengua a la gent jove per qüestions d’autoodi. El genocidi cultural en estat accelerat que porta a escoltar coses tan aberrants des de qualsevol àmbit (siga anticapitalista i/o antiaoutoritari siga demòcrata) com que a Alacant no s’ha parlat mai valencià, ai per l’amor de Déu!! quina poca memòria i mal gust. Ja se sap, l’oblit és l’acció d’oblidar, és el fet de perdre la memòria (d’alguna cosa) o de no tenir-la present. És, exactament, el que succeeix amb els milers de llengües i cultures amb pocs parlants (com el català) que es troben minortitzades i perseguides pels estats i les seues corresponents llengües oficials, amb la complicitat ingènua de bona part dels moviments socials sompos i antagonistes.

Volem superar el mer ús anecdòtic de la llengua que no passa dels quatre cartellets de torn. De la teoria a la pràctica hi ha un oceà, del dir que es fa i el realment fer un altre, i és així, com igual que al gènere, es repeteix l’eterna història del dir que es fa i el no fer res realment, és la història de molts segles de dominació i de creació d’una realitat fastigosa i cruel, interioritzada i assumida disciplinadament en uns miserables rols (lingüístics) que marquen la nostra vida quotidiana. Aquests hàbits (lingüístics) són aquells que marcaran, realment i sense adonar-nos-en, la conservació o desaparició de les llengües i cultures minoritzades com la nostra. Desentendre’ns del seu ús és delegar en el poder, assumir jerarquies i relacions de poder, acceptar la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic i recolzar la nostra llarga agonia, com a folclòriques i com a parlants de llengües minnoritzades.

La llengua, igual que les folclòriques, és arqueologia, és un tresor de signes que amaga tota la saviesa popular, és la forma d’entendre el món d’una determinada col·lectivitat, davant d’unes determinades situacions i factors. Renunciar a les folclòriques i a les llengües amb pocs parlants en pro de la “comunicació”, en lloc d’experimentar i buscar noves solucions que respecten l’ús d’aquestes és d’una inconsciència quasi naïf, és la consecució de l’homogeneïtzació cultural actual, és la interiorització de les misèries del poder a la nostra vida quotidiana i que ens fa creure que hi ha folclòriques i llengües més importants que d’altres i que serveixen per a funcions més importants (com comunicar a més gent). Ara i ací, si no uses tu el català en tots els àmbits possibles de la teua vida, no ho farà ningú.

FOLCLÒRIQUES PER LA INDEPENDÈNCIA TOTAL I L’ANARQUIA SENSE LÍMITS!

Desviat al bloc raret el 26 d’abril a les 18h a les escales del Jorge Juan d’Alacant.

PORTA’T EL VESTIT DE FOLCLÒRICA I QUE LA FIGA MOS FAÇA PALMES.

per insultar, suggerir, xarrar…
folcloriques (at) gmail.com

Taula rodona sobre l’avortament a Can Vies

Aquest divendres a les 19:30 a Can Vies, amb la participació d’una membre de La Campanya pel Dret al Propi Cos i una de l’Assemblea de Dones Autònomes per la Despenalització de l’Avortament, tindrà lloc una taula rodona per conèixer i debatre com s’està vulnerant aquest dret i com la llei menyspreà la possibilitat de les dones de decidir sobre si mateixes.

En primer lloc es passarà un documental “La Cárcel de Late” que narra la història d’una jove maputxe que va donar mort al seu fill al néixer. En aquest reportatge es vol mostrar com aquesta noia és víctima de l’abandonament institucional. La violència familiar i el poder judicial. Aquest procés d’invisibilitat social no és un cas aïllat, sinó que es reprodueix en moltes de les formes patriarcals de les nostres societats.

A partir d’aquest documental, es debatrà al voltant de la “caça de bruixes” (les últimes identificacions i citacions donades arreu del territori) contra les dones i el seu dret a avortar i contra les clíniques on es permetia aquest dret. Amb aquest fet de punt de partida, o de possible punt de partida, es vol fomentar el debat sobre una situació global que vol convertir a la dona en botxí i culpable coartant els seus drets i les seves decisions.
Dia: Divendres 25 d’abril

Lloc: CSA Can Vies. C/ Jocs Florals, 42. Pl. Sants (L1 i L5)
Organitzen: Negres Tempestes i JAG

 

5a Festa de la Terra

catarkoDivendres, 25 d’abril

 
19:00 – Presentació del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” amb Jordi Martí i Font
22:00 – Sopar – “Tapes de la Terra”
23:00 – 2n Torneig de futbolin “Alejandro de Fisterra”
 
> Activitats permanents: begudes de la terra i l’exposició “Palestina fragmentada” del col·lectiu “Al-Sahara”
 

Dissabte, 26 d’abril

 22:30 – Concert amb

– Waffle Makers  (Indi Rock – El Prat)
– Ikària (Rock – El Prat)
– Autorretrete (Rock – El Prat)
– Qui hi ha? (Celta experimental – Sant Boi)
 
Totes les activitats al Kasal Okupat del Prat – Alta Tensió (Pl. 19 de Juliol de 1936 – c/ Dr. Soler i Torrents -, 36. Al costat de l’estació de Renfe)
 
 

Ha de morir l’estat perquè visqui la Terra! 

¿Chusma? (Alèssi Dell’Umbria, 2006)

chusmaTítol: ¿Chusma? A propósito de la quiebra del vínculo social, el final de la integración y la revuelta del otoño del 2005 en Francia
Autor: Alèssi Dell’Umbria
Any de publicació: 2006
Pàgines: 152 
 
Alèssi Dell’Umbria va escriure aquest llibret de prop de 150 pàgines per intentar explicar la revolta social que s’esdevingué l’any 2005 a les banlieus franceses i que ha tingut petits rebrots en els anys posteriors. És un escrit prou rigorós per a fer-se una idea dels motius que van conduir a aquesta situació. Situa aquests fets dins del procés de desintegració social i de reforçament del Leviatan de l’Estat que s’estén arreu d’Europa i del primer món. El llibre pretén plantejar un debat des d’una perspectiva revolucionaria en front al xantatge político-mediàtic. L’autor escriu des del coneixement que li comporta haver participat de la primera gran revolta de les banlieus esdevinguda a principis dels 80, i com a observador de l’apartheid social que s’esdevé a l’estat francès enfront els migrants que viuen en barris plens d’edificis creats per a fer desaparèixer la sociabilització entre els que hi viuen, esdevenint el carrer com un punt de trobada i d’escola, i els grups d’afinitat  esdevenen bandes.
 
Es un llibre interessant per a conèixer aquesta societat que crema de tant en quan encenen revoltes per culpa d’una exclusió social reflectida en els barris d’habitatges de protecció oficial on viuen.